Tal com déiem ahir... El govern valencià comença el curs polític amb el mateix talant amb què acabà l'anterior: o amb mi, o contra mi. La víctima en aquesta ocasió és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La institució dirigida per Ramon Ferrer va cometre la gosadia d'afirmar, amb motiu de la presentació del Diccionari Normatiu, que el valencià és la “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català”.

L'AVL rubricà aquesta temeritat el passat mes de febrer i, malgrat el silenci que els seus acadèmics han volgut guardar des d'aquell moment, el PP valencià la ve utilitzant al seu antull. Finalitzades les vacances, unes hores abans de conèixer-se que l'increment de l'atur al País Valencià multiplica per set la mitjana estatal, Fabra desenterra la destral i amenaça l'Acadèmia amb retirar-li el pressupost si no modifica la seua definició de la llengua autòctona.

L'avís l'ha verbalitzat la portaveu del Consell, Maria José Catalá. La consellera ha assegurat que l'eliminació del pressupost assignat a l'AVL per a l'any que ve “és una opció”, afegint tot seguit que la via preferida per la Generalitat és “la via del diàleg”. En resposta al requeriment de Nació Digital, des de l'Acadèmia asseguren que seria “com dialogar amb les pistoles sobre la taula” i vinculen la maniobra amb interessos electorals.

“Ocultar les pròpies misèries”

La font de l'AVL consultada interpreta l'atac de la Generalitat com “una manera d'ocultar les pròpies misèries”. Certament, el curs polític que s'està iniciant és el que ens durà a les properes eleccions autonòmiques i municipals i les perspectives electorals del PP valencià són alarmants. Sense un líder fort -Fabra no ha estat encara confirmat com a tal i està per veure si ho serà- i amb desenes d'imputats per corrupció, la possibilitat de revalidar la majoria absoluta i romandre al poder sona a quimera.

L'amenaça a l'AVL serveix també com a cortina de fum per a ocultar dues vergonyes més que esquitxen de prop el president Fabra. Dos mesos després d'anunciar que el ministre Montoro vindria a València a “escoltar” les demandes dels empresaris i la societat, no hi ha cap indici de com ni quan se celebrarà la trobada. La forma en què s'ha gestionat aquest assumpte hauria de constar en les antologies de la ximpleria política. L'altra vergonya que tapar és la imminent entrada a presó de Carlos Fabra. L'expresident de la Diputació de Castelló està citat aquest dimecres a l'Audiència Provincial, on se li comunicarà la data d'empresonament.