Festeig públic

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Congrés dels Diputats ha de votar demà la que hauria de ser l'última pròrroga de l'estat d'alarma per acabar d'acompanyar el desconfinament. En aquest cas serà d'un mes. Pedro Sánchez sap que el PP votarà que no i que Ciutadans aquest cop s'abstindrà a molt estirar. Si vol estar tranquil, el president espanyol s'hauria d'assegurar avui l'abstenció d'ERC o JxCat, que fa dues setmanes van votar en contra de la pròrroga.

Se sabia que els republicans negociarien, però ahir va ser una sorpresa que JxCat, que fins ara s'havia mantingut en una posició més distant a Madrid, també entrés al joc d'oferir els seus vots al PSOE a canvi de contrapartides com el retorn de competències o mesures de tipus social. Ara els dos partits del Govern competeixen, cadascú pel seu compte, per veure qui condiciona a Sánchez, que intenta abaratir l'operació gràcies a les rivalitats catalanes. Si un pacta i l'altre no, les crítiques -encara que soterrades- estaran garantides.

En el gest de JxCat hi pesen la preocupació de Carles Puigdemont i el PDECat per no allunyar-se de la centralitat i tenir protagonisme en el desconfinament. Per això diumenge van demanar a Torra que -malgrat que ho havia fet anunciant la posició contrària del Govern si no hi havia canvis substancials- no pressionés els partits. El president resta en silenci i les dues forces independentistes estan ara pel no, però seguiran negociant.

ERC busca una aliança que tingui recorregut tota la legislatura. Els republicans voldrien ser soci de referència del govern espanyol i ajudar a canvi de concessions i avenços clars en la mesa de diàleg entre governs. Ser tractats com a socis, vaja. Però la predisposició que Sánchez té i ha demostrat per escenificar i explicar els acords amb Inés Arrimadas i amb el PNB no la té amb ERC.

El president espanyol vol que els pactes amb els republicans siguin d'amagat i que els resultats es presentin com una iniciativa seva o pensada per al conjunt. No vol mesures que diferenciïn Catalunya de la resta ni regalar trumfos a Pere Aragonès o a Quim Torra. Amb Euskadi i el PNB, cap problema. No perquè siguin més hàbils, sinó perquè pactar amb el nacionalisme no independentista, que no impugna el règim del 78 i que representa un territori tan petit no té cost i no desequilibra. Tampoc vol publicitat o recorregut per al diàleg i la negociació amb EH Bildu malgrat que també són bascos i, segons alguns analistes, haurien de ser astuts de mena.

Explicar i poder objectivar els acords és el que, evidentment, dona sentit a que el grup que lidera Gabriel Rufián pacti. L'abstenció que va fer Sánchez president es va entendre (això deien, si més no, les enquestes del CEO) perquè anava acompanyada d'un compromís públic i palpable d'una mesa de diàleg sense límits que aviat s'haurà de reprendre. Si el compromís no hi hagués sigut, tot se'n podia anar en orris i afavorir el tripartit de dretes, però el desgast per ERC hauria estat menor. Al PSOE i al PSC els costa més cedir i acordar amb les esquerres nacionals que no pas amb Ciutadans, que no ha trencat cap aliança amb Vox, o amb la burgesia basca. Quan els dirigents d'ERC ho assumeixin veuran més clar l'horitzó. 

Us recordo, per cert, que encara podeu enviar preguntes per al professor i pedagog Enric Prats, autor de l'Escola importa i una de les veus més respectades en l'àmbit de l'educació. Avui, a les quatre de la tarda, conversarem amb ell a l'Instagram del diari sobre mestres, alumnes i famílies. Bernat Surroca conduirà el diàleg i li farà arribar les que ens hàgiu enviat.
 

---

Avui no et perdis

»ERC i JxCat pugnen per pactar el desconfinament català amb Sánchez; per Oriol March i Sara González.

»Urkullu i Feijóo avancen eleccions, Torra les frena; per Joan Serra Carné.

»Salut i l'Ajuntament proposen que tota l'àrea de Barcelona passi a la fase 1 dilluns que ve.

»Mapes: el coronavirus creix a Barcelona i la regió metropolitana nord per sota la mitjana catalana; per Roger Tugas Vilardell.

»Milers de catalans encara no han cobrat el subsidi per ERTO pel col·lapse de l'Estat; per Andreu Merino.

»Opinió: «Ingrés mínim vital»; per Genís Boadella, diputat de JxCat al Congrés.

»Entrevista a Francina Martí (Associació Rosa Sensat): «Si no s'entén que l'escola és tan important com el turisme, anirem malament», per Pep Martí.

»La selectivitat s'allargarà un dia més per garantir les mesures de seguretat; per Bernat Surroca.

»Opinió: «L'envelliment»; per Marina Geli.

»Filiprim: Rosell, el futbol i la claveguera; per Toni Vall.

»Avançament editorial: «Ambicionar un món sense presons»; per Jordi Cuixart.

»Les millors pel·lícules clàssiques amagades a Netflix; per Víctor Rodrigo.

I també bones notícies...

» AVENÇ La primera vacuna contra la Covid‑19 provada en humans mostra eficàcia.

» INJECCIÓ França i Alemanya proposen un fons de 500.000 milions d'euros per rellançar l'economia europea.

» VIA OBERTA Disney Plus demana més peticions per poder incloure el català.
 

---

 El passadís

Diumenge passat es van complir 103 anys de la suposada aparició de la verge a tres pastors portuguesos a Fàtima. Va ser el 17 de maig del 1917, en plena Primera Guerra Mundial, i, segons ells, la verge va repetir la seva aparició altres vegades per enviar-los missatges, entre ells el de la consagració de Rússia al Sagrat Cor de Jesús si es volia evitar una altra guerra mundial. Des d'aleshores, Fàtima és lloc de peregrinació i té molts adeptes. Un d'ells és Jorge Fernández Díaz.

L'exministre de l'Interior del PP és un especialista en els suposats secrets de Fàtima i n'ha opinat sovint. El darrer cop va ser precisament diumenge, en plena pandèmia, en una xerrada telemàtica al Club Torla, una entitat d'Oviedo propera a l'Opus Dei. L'exministre es va esplaiar (podeu veure aquí el vídeo) en el context històric de les aparicions, segons ell vinculades als advertiments de la divinitat davant el triomf comunista imminent a Rússia. Fernández assegura en la seva intervenció que "el component profètic de Fàtima no s'ha acabat".    

Vist i llegit

Només vaig veure jugar Kubala en partits de veterans, però com molts de la meva generació he pogut recollir el testimoni oral dels que el van veure jugar. I revolucionar el futbol i el Barça dels anys 50, que va necessitar fer-se un nou estadi, el Camp Nou, perquè el de les Corts va quedar petit gràcies a l'astre hongarès del Barça de les Cinc Copes i la malaurada final de Berna. Però és que, a més, Kubala tenia una vida que, com explica Santi Giménezal seu reportatge a l'As, amb vídeos, gràfics i molt ben treballat i escrit, donaria per una apassionant sèrie de televisió. A veure si algú s'anima a retratar aquelles tardes de glòria a les Corts a la Barcelona dels 50.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1960, avui fa 60 anys, s'esdevenien a Barcelona els anomenats Fets del Palau. Un grup de joves nacionalistes, liderats per Jordi Pujol, es va aixecar en un concert de l'Orfeó d'homenatge a Joan Maragall i presidit per ministres Franco per cantar el Cant de la Senyera, que havia estat retirat del programa per prohibició governativa. L'aldarull va ser màxim i Pujol i altres van ser detinguts. Qui seria president de la Generalitat no era al Palau però va ser un dels cervells i va acabar detingut i jutjat en consell de guerra i empresonat a Saragossa.

Allà es va començar a forjar el seu mite, que els casos de corrupció de la seva família han acabat qüestionant. Pep Martí n'escriu avui aquest reportatge per recordar amb amplitud l'efemèride. Tornant al vessant cultural del Palau, al concert de Sant Esteve de cada any el Cant de la Senyera és una mostra d'afirmació. Vegeu aquí el vídeo de la darrera edició.

 L'aniversari

Un 19 de maig de 1946 naixia a Vilanova i la Geltrú, al Garraf, Pere Tàpias, cantautor, gastrònom i locutor de ràdio català que va morir el 2017 a causa d'una malaltia hepàtica. La seva va ser una figura inclassificable dins de la Nova Cançó, sempre lligada a la ironia i a la vessant més popular. Esteve Plantada en va fer aquest perfil, on podeu escoltar també algunes de les seves cançons.

 ​Fes clic aquí per rebre'l