L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, s’ha trobat amb una diòcesi molt més complexa que el Logronyo del qual provenia com a bisbe. Fins ara, superat l’any de la seva arribada, moltes consultes, molt trepitjar el territori i pocs canvis. Prudència eclesial i murrieria de qui vol evitar, per damunt de tot, ficar-se en embolics. Ara sembla que s’entra en una fase nova, amb nomenaments importants en l’equip de govern. Segons han explicat fonts diocesanes a NacióDigital, la designació d’un o dos bisbes auxiliars és imminent.

Sebastià Taltavull és fins ara l’únic bisbe auxiliar d’Omella. Però no l’ha nomenat ell, sinó que se’l va trobar. La relació entre tots dos és cordial i Omella ha recorregut al seu segon per conèixer la realitat diocesana, fins al punt que en moltes reunions és Taltavull qui porta la veu cantant. Però a l’auxiliar de Barcelona moltes travesses el donen per segur nou bisbe de Mallorca, d’on és administrador apostòlic des del setembre, quan el Vaticà va foragitar Xavier Salinas després que esclatés un escàndol per una relació sentimental del prelat. Si Taltavull, que és de Ciutadella, fos finalment designat bisbe de Mallorca, és probable que fossin dos els auxiliars que Roma concedís a Omella.  

Noms i travesses

La diòcesi va carregada de rumors, noms i travesses en la cursa per ser bisbe auxiliar. Les diverses faccions eclesials competeixen per col·locar un dels seus. No es poden descartar sorpreses de darrera hora, però els dos noms que circulen amb més força són els de Santiago Bueno i Salvador Bacardit. I dels dos, moltes fonts assenyalen Bueno, un canonista que ara és rector de la parròquia de la Mare de Déu de Núria. Bueno és un home que s’ha sabut introduir en els cercles del poder eclesiàstic. Amb fama d’educat i pocs enemics –el que ja és molt en aquest sector-, es va forjar a l’ombra de Jaume Traserra, braç dret del cardenal Narcís Jubany i bisbe emèrit de Solsona. Com Traserra, és home moderat, suaument liberal i catalanista. Santiago Bueno ha estat un home clau perquè Omella penetrés en les  complexitats de la diòcesi.
 
Bacardit és un altre home important a l’arquebisbat. Rector de Sant Vicenç de Sarrià, és el delegat episcopal de Càritas diocesana. Va ser missioner a Xile i rector a Santa Coloma de Gramenet. Té un perfil de progressista social i era proper al cardenal emèrit Martínez Sistach. Amb figures com Bueno o Bacardit, Omella garantiria la connexió amb el sector catalanista i moderadament obert de l’Església catalana.

Però hi ha altres candidats que circulen, amb més o menys força. Des de l’Opus Dei es veuria amb bons ulls l’ascens de Joan Costa, teòleg conservador però clarament catalanista el nom del qual sol aparèixer en moltes travesses. Des de fora de la diòcesi, els sectors més conservadors i menys catalanistes han llançat el nom del sacerdot del bisbat de Terrassa Juan Carlos Montserrate.

Omella vola a Roma

Juan José Omella vola aquest dijous a Roma per assistir a la reunió de la Congregació dels Bisbes, l’organisme que prepara la designació dels responsables de les diòcesis de tot el món. Omella passa vuit dies al Vaticà cada mes. En el cas dels bisbes auxiliars de Barcelona, però, tot indica que els nomenaments ja estan dats i beneïts. El que sí que destaquen totes les fonts és en la influència que l’arquebisbe de Barcelona té en molts ascensos episcopals. El darrer, el del nou bisbe de Sòria, Abilio Martínez Varea, que va ser col·laborador d’Omella a Logronyo.