17
d'agost
de
2022, 11:42
Actualitzat:
15:33h
"Ens feu servir!". Feia pocs minuts que s'havia acabat l'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, avui fa cinc anys. Auster, senzill i no per això menys emocionant, l'acte de record s'ha fet al mosaic de Joan Miró, a la Rambla, i ha cedit tot el protagonisme a les víctimes de l'atac perpetrat per una cèl·lula gihadista aquella tarda d'agost. Les actuacions musicals -amb Agafant l'horitzó, An Irish Blessing i El cant del ocells- i el minut de silenci quan les víctimes dipositaven clavells blancs en el memorial del Pla de l'Os, però, han quedat eclipsats pels crits d'unes desenes de persones que defensen "saber la veritat" sobre els atacs. Una veritat que passa, concretament, per confirmar-los que el responsable de l'atac va ser l'estat espanyol. Pocs minuts després que finalitzés l'acte, la tensió ha esclatat.
Durant l'homenatge, els crits dels concentrats per "la veritat" ja han incomodat les víctimes, però la gota que ha fet vessar el got ha estat quan han rebentat el minut de silenci. No han faltat els crits d'"Espanya és un estat assassí", que resumeixen la teoria -no demostrada- que va ser els organismes estatals qui, per acció o per omissió, van permetre l'atemptat terrorista a les Rambles quan faltaven pocs mesos per l'1-O. Membres d'aquest grup i víctimes s'han encarat al mig d'aquest punt neuràlgic de la capital catalana. "Vosaltres ens feu servir!", els retreia una dona del grup de les víctimes. "Esteu blanquejant els que us han assassinat", la renyava un home, que alhora assegurava tenir "respecte" per les persones afectades per l'atac.
Casualitat o no, els manifestants per "la veritat" han fet crits també contra els polítics d'ERC, PSC i comuns. Al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha assistit a l'acte juntament amb el vicepresident, Jordi Puigneró, i els consellers Joan Ignasi Elena i Josep Maria Argimon, ha estat rebut amb crits de "botifler i traïdor". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tampoc ha estat ben rebuda entre els manifestants. "Que vingui la Colau!", cridava un home des de darrera la tanca de protecció. "Com ha deixat Barcelona...", es lamentava una senyora, al seu costat. Després han apartat les tanques per accedir a l'espai on es feia l'homenatge i arribar fins al memorial, quan bona part dels representants polítics ja havien marxat i l'acte havia acabat. Ha estat aleshores quan han cantat Els segadors.
No tots els polítics han estat escridassats. Laura Borràs, una vegada més, ha estat la més aplaudida. La presidenta del Parlament suspesa ha trigat poca estona a apropar-se als manifestants. Somriures, abraçades i selfies amb els concentrats, en una imatge molt semblant a la que es va viure a les portes del Parlament el dia que va ser suspensa com a presidenta. Una suspensió que Borràs no accepta però que el protocol d'aquest dimecres ha donat per feta: Borràs ha estat a la tercera fila del bloc polític amb regidors de Barcelona i per darrera d'Assumpta Escarp, que ha assistit a l'acte en representació de la presidència de la cambra catalana. Durant el particular bany de masses, els concentrats han reclamat a Borràs que Junts surti del Govern.
Una de les denúncies que han fet les víctimes del 17-A aquests darrers cinc anys ha estat la manca d'atenció que han rebut per part de les institucions. Una demanda que ha obligat a fer autocrítics a les autoritats polítiques responsables. Paradoxalment, el dia que havien de ser les protagonistes d'un homenatge per uns atacs que els van canviar la vida d'un dia per l'altre, han tornat a quedar eclipsades, aquest cop, per part d'un grup que ha decidit prioritzar la seva demanda de "veritat".
Durant l'homenatge, els crits dels concentrats per "la veritat" ja han incomodat les víctimes, però la gota que ha fet vessar el got ha estat quan han rebentat el minut de silenci. No han faltat els crits d'"Espanya és un estat assassí", que resumeixen la teoria -no demostrada- que va ser els organismes estatals qui, per acció o per omissió, van permetre l'atemptat terrorista a les Rambles quan faltaven pocs mesos per l'1-O. Membres d'aquest grup i víctimes s'han encarat al mig d'aquest punt neuràlgic de la capital catalana. "Vosaltres ens feu servir!", els retreia una dona del grup de les víctimes. "Esteu blanquejant els que us han assassinat", la renyava un home, que alhora assegurava tenir "respecte" per les persones afectades per l'atac.
Les víctimes del 17-A retreuen als que exigeixen “la veritat” sobre els atemptats que no hagin respectat el minut de silenci en l’acte amb motiu dels cinc anys de l’atac
— NacióDigital (@naciodigital) August 17, 2022
Informa @bernatsurroca des de la Ramblahttps://t.co/ftrObuK1hXpic.twitter.com/f4IuiQYqOE
Des de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) també han expressat aquest malestar després de l'acte. "Demanem que no s'utilitzi un acte de record i homenatge a les víctimes per fer política. Ens ha fet molt de mal", ha dit Robert Manrique, assessor de l'organització. De fet, l'única condició que va posar l'UAVAT l'any 2018, en el primer aniversari dels atemptats, va ser que la classe política es mantingués en segona fila, i no fessin parlaments durant l'acte d'homenatge. "Això s'ha respectat sempre, però avui hem vist com uns anònims cridaven consignes polítiques durant l'acte i el minut de silenci", ha lamentat Manrique.Malestar entre les víctimes perquè els concentrats que volen “saber la veritat” no han respectat el minut de silenci durant l’acte del 17-A
— NacióDigital (@naciodigital) August 17, 2022
Informa @bernatsurroca des de la Ramblahttps://t.co/ftrObuK1hXpic.twitter.com/tTL9ASJftR
Crits d'"Espanya és un estat assassí" en ple minut de silenci d’homenatge a les víctimes
— NacióDigital (@naciodigital) August 17, 2022
Informa @bernatsurroca des de la Ramblahttps://t.co/ftrObuK1hXpic.twitter.com/DtJZReqL91
Casualitat o no, els manifestants per "la veritat" han fet crits també contra els polítics d'ERC, PSC i comuns. Al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha assistit a l'acte juntament amb el vicepresident, Jordi Puigneró, i els consellers Joan Ignasi Elena i Josep Maria Argimon, ha estat rebut amb crits de "botifler i traïdor". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tampoc ha estat ben rebuda entre els manifestants. "Que vingui la Colau!", cridava un home des de darrera la tanca de protecció. "Com ha deixat Barcelona...", es lamentava una senyora, al seu costat. Després han apartat les tanques per accedir a l'espai on es feia l'homenatge i arribar fins al memorial, quan bona part dels representants polítics ja havien marxat i l'acte havia acabat. Ha estat aleshores quan han cantat Els segadors.
No tots els polítics han estat escridassats. Laura Borràs, una vegada més, ha estat la més aplaudida. La presidenta del Parlament suspesa ha trigat poca estona a apropar-se als manifestants. Somriures, abraçades i selfies amb els concentrats, en una imatge molt semblant a la que es va viure a les portes del Parlament el dia que va ser suspensa com a presidenta. Una suspensió que Borràs no accepta però que el protocol d'aquest dimecres ha donat per feta: Borràs ha estat a la tercera fila del bloc polític amb regidors de Barcelona i per darrera d'Assumpta Escarp, que ha assistit a l'acte en representació de la presidència de la cambra catalana. Durant el particular bany de masses, els concentrats han reclamat a Borràs que Junts surti del Govern.
La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, saluda els concentrats que volen “saber la veritat” sobre els atemptats de Barcelona
— NacióDigital (@naciodigital) August 17, 2022
Informa @bernatsurroca des de la Ramblahttps://t.co/ftrObuK1hXpic.twitter.com/Rf6m8827YF
Una de les denúncies que han fet les víctimes del 17-A aquests darrers cinc anys ha estat la manca d'atenció que han rebut per part de les institucions. Una demanda que ha obligat a fer autocrítics a les autoritats polítiques responsables. Paradoxalment, el dia que havien de ser les protagonistes d'un homenatge per uns atacs que els van canviar la vida d'un dia per l'altre, han tornat a quedar eclipsades, aquest cop, per part d'un grup que ha decidit prioritzar la seva demanda de "veritat".