Un grup d'investigadors de Barcelona ha detectat un enzim clau en l'origen de la metàstasi d'alguns tipus de càncer de mama, i això obre la porta a desenvolupar fàrmacs que contribueixin a prevenir-les. El descobriment ha estat publicat aquest dijous a la revista Nature Cell Biology i l'estudi se centra en les dones que pateixen càncer de mama i les cèl·lules tumorals que tenen alts nivells d'una proteïna anomenada MAF.

Aproximadament, una de cada cinc pacients afectades per tumors mamaris, presenten un major risc de metàstasi, i no es beneficien dels tractaments preventius que s'administrin habitualment. A través d'assajos en cultius cel·lulars amb ratolins, que  bloquegen un sol enzim de totes les molècules que participen en el procés metastàtic, l'anomenada KDM1A, les cèl·lules cancerígenes veuen reduïda la seva capacitat de saltar a altres òrgans. Per a bloquejar l'enzim, l'equip de l'IRB ha aprofitat un inhibidor trobat de manera independent per altres grups de revoltes.

El Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'hospital Sant Joan de Déu, i la Universitat de Sheffield, al Regne Unit, han col·laborat en aquest estudi. Això obre la possibilitat de desenvolupar fàrmacs que previnguin la metàstasi en un grup de pacients de càncer de mama especialment susceptibles a patir aquesta complicació. Tot i això, per tal de confirmar la seva seguretat i eficàcia, els investigadors mostren cautela amb una hipotètica aplicació clínica, per la qual encara falten molts passos.

El grup d'investigació liderat per Roger Gomis, va descobrir la relació entre els nivells alts de MAF, el risc més gran de metàstasi i el mal funcionament del tractament amb bifosfonats fa set anys. Els resultats van portar Gomis a crear l'empresa, Inbiomotion, i va ser aquí on va desenvolupar un test per detectar als pacients amb nivells de MAF elevats. L'objectiu era donar informació als oncòlegs sobre quins pacients es puguin tractar per prevenir quines metàstasis i quines no. Així doncs, el test desenvolupat per Inbiomotion ja ha superat dos assajos clínics, i s'ha pogut utilitzar com a eina diagnòstica. No obstant això, el mecanisme subjacent a aquestes associacions, ha continuat sent un misteri fins al dia d'avui.

[plantillavirals]