Joan Elias (Barcelona, 1956) ha guanyat les eleccions al rectorat de la UB amb un lema que vol ser molt ideològic, “Recuperem la il·lusió”. Catedràtic de Matemàtiques de la UB, Elias porta més d’un any preparant la seva candidatura. Ha bastit un equip que ha aconseguit ser prou transversal, amb persones de les diverses branques de la UB. En el seu triomf ha estat cabdal el suport que ha recollit entre la massa d’estudiants i entre el personal d’administració i serveis.
 
Elias ha aparegut com el candidat alternatiu, després d’anys en què la UB ha hagut d’afrontar una situació molt difícil, que ha afectat de ple la massa d’estudiants i els treballadors. La reacció contra la reforma de les estructures que ha fet la UB també ha contribuït a la seva victòria al ser vist com l’opció dels qui reclamen un canvi.  
 
La seva recerca en àlgebra commutativa l’ajudarà, de ben segur, per gestionar una institució que ha patit, com totes, els embats de la crisi i les retallades. La gestió no li és aliena. Ha estat degà de la Facultat de Matemàtiques i vicerector de la UB en l’equip que va imposar-se en les eleccions del 2008 i que liderava Dídac Ramírez, rector durant dos mandats, que ha conclòs aquest setembre. Junt amb Ramírez, va combatre la gestió de l’anterior rector Màrius Rubiralta, considerada massa decantada cap al Parc Científic.

Poc després del triomf de Dídac Ramírez, però, es van produir desavinences entre Elias i altres membres del govern de la universitat, i després d’un xoc amb Gonzalo Bernardos, que era en aquell moment l’home fort de l’equip rectoral-, Elias va abandonar el vicerectorat. Des d’aleshores, ha mantingut una actitud discreta pel que fa a política interna de la UB fins que va començar a preparar la seva candidatura.   
 
Elias –que ha estat avi fa poc- és un amant de l’esport (practica l’esquí i l’alpinisme). Acurat en les formes, amb un punt d’ironia que no sempre vol mostrar, segons els qui el tracten, a Elias li tocarà ara conduir la nau de la Universitat de Barcelona. Assegura que ho farà amb voluntat de cohesió i d’integració. Després d’unes eleccions en què la comunitat universitària s’ha mostrat dividida (amb cinc dels set candidats representant sensibilitats de pes), no li faltarà feina.