L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha publicat una sèrie d’estudis en els quals proporcionen nous coneixements sobre el trastorn de compra compulsiva. Fins ara, les persones amb aquesta patologia responien al perfil de dones amb alteracions associades a trets de personalitat impulsius. Els informes recents demostren que hi ha com a mínim tres subperfils nous que responen a aquesta malaltia.

El primer perfil respon a homes amb una accessibilitat i addicció al joc i, per tant, un comprador associat a la ludopatia. A més, es tracta d’homes amb poc afany de superació i amb uns baixos nivells de dependència a la recompensa social.

Un segon subtipus, en què el trastorn apareix de manera més tardana, està format principalment per dones amb estudis, actives laboralment i amb personalitats adaptades socialment al seu entorn: ja sigui en l’àmbit tecnològic, béns de consum, moda, etc.

En el tercer subtipus també hi predominen les dones, però l’aparició del trastorn és precoç. És un perfil femení que té problemes amb els estudis i la feina. En aquest perfil la persona presenta una forta càrrega a través de trastorns psiquiàtrics associats a l’aïllament, l’ansietat, la depressió i una dificultat per a la presa de decisions i per dirigir la seva vida. 

Noves addicions

La doctora Susanna Giménez és la responsable de la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions Comportamentals de l’HUB i afirma que “si en els últims anys han trobat evidències empíriques per acceptar patologies com l'addició als videojocs en línia (internet gaming disorder), també haurien d'acceptar altres afectacions específiques com la compra compulsiva”.

La personalitat de l’individu que pateix aquesta patologia presenta una sèrie de factors neurobiològics, psicològics i socials. En aquest últim cas, l’individu atorga molta importància als valors materials com a indicadors d’èxit social. 

Sovint, els processos per verificar aquests tipus de comportaments duren anys i encara resulta més difícil trobar consens entre la comunitat científica. Tal com ha explicat la doctora Giménez a NacióDigital: “L’Associació Americana de Psiquiatria encara no ho ha acceptat però països com Alemanya fa anys que treballen amb diversos estudis relacionats. I s'ha demostrat que entre el 6% i el 7% de la població del seu país està afectada per la compra compulsiva”.

La Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions Comportamentals de l’HUB és un dels centres d’estudis capdavanters en la matèria. Totes les verificacions d’aquesta patologia han estat fetes entre 2005 i 2015, amb pacients atesos al mateix centre. La doctora sentencia: ”Ja sabem que el 5% de les nostres consultes anuals són per patologies a la compra compulsiva. Cal seguir treballant en el tema”.