Enyorança és el sentiment que ha flotat en l'homenatge d'avui al periodista Xavier Vinader al Col·legi de Periodistes de Barcelona després que el passat 9 d'abril fes un any de la seva mort. Antoni Traveria, director general de la Casa Amèrica Catalunya, ha encetat l'acte entregant a la seva família l'onzè premi llibertat de premsa dedicat in memoriam al periodista català.

David Fernàndez, ha estat el primer en recordar-lo avui, 25 d'abril, en triple coincidència amb l'aniversari de la Revolució dels Clavells, l'alliberament italià del feixisme i la diada del País Valencià, un "laboratori" de l'extrema dreta. Ell mateix, juntament amb Ana Cinthya Uribe, Jordi Évole i Antonio Franco han ofert un retrat de les diverses cares d'un dels millors periodistes de la Catalunya contemporània. 

Per a l'exdiputat de la CUP i periodista de La Directa, Vinader devia tenir l'aura d'un bon mestre, en tant que ell s'ha mostrat com a fidel deixeble recordant moltes de les seves lliçons. "Ens va ensenyar que s'ha de preguntar, repreguntar, repreguntar i repreguntar", ha assegurat, per afegir que li va transmetre la consciència que "som un país que sovint maltracta els que més han resistit i lluitat per fer-lo més just". "L'enyorem més que ahir però menys que demà", ha conclòs Fernàndez, lamentant "aquests temps de canalles".

Uribe, per la seva banda, ha exposat el costat més humà de Vinader i l'ha rememorat en la seva llar com un facilitador de trobades de tota mena. "Tant podia lligar una exclusiva com trobar l'amor de la teva vida", ha assegurat la professor a de periodisme mexicana sobre una persona que li ha donat "una segona pàtria".  

Vinader i els fracassos d'Évole

"Jo amb el Xavi només vaig fracassar, cosa que em va ajudar a aprendre molt". Amb aquest gairebé aforisme, Évole ha iniciat el seu torn per posar la nota d'humor en un ambient que venia carregat de nostàlgia amb una anècdota memorable. Segons ha explicat el director de Salvados, Vinader li va encarregar un reportatge sobre els "lolailos" per a la revista Públic. 

"Jo només tenia una cosa clara, el titular havia de ser Lolailos, haberlos, haylos", ha assegurat el famós periodista. Aleshores, Vinader li va dir que no era un bon titular per a la seva peça però "ell era molt murri". "Me'l vaig trobar a l'editorial que ell escrivia a les pàgines centrals de la revista!", ha afirmat Évole arrencant les rialles del públic que omplia de gom a gom la sala d'actes del Col·legi de Periodistes.

Finalment, l'exdirector de El Periódico ha elogiat la vessant professional del difunt periodista. "Era un bon revolucionari, en el millor dels millors sentits: arriscar, innovar, lluitar i posar en risc la seva pròpia vida professional i estabilitat personal", ha sentenciat. Per a Antonio Franco, la trajectòria de Vinader només fa que donar motius per obrir debats en el si de la professió. El que no ha deixat lloc a debat, però, és el fet que, com ha dit David Fernàndez, "amb 'V' de Vinader ja és una consigna".