La CUP recela del full de ruta de la reconstrucció de la Generalitat i reclama una veritable "transformació" després de la pandèmia. "La taula de diàleg o les comissions de reconstrucció entre la Generalitat, l'Estat i els ajuntaments són una pista d'aterratge d'un nou encaix a l'Estat en base a un nou pacte fiscal i el debat sobre competències", ha asseverat aquest dimecres el diputat anticapitalista Carles Riera, al Parlament.

Malgrat que, segons afirma, "el potencial de l'1-O i el 3-O resta viu", el dirigent de la CUP lamenta que "l'independentisme no està a l'alçada i el govern espanyol, tampoc". De l'executiu central, denuncia que "ha aguditzat l'ofensiva recentralitzadora, recuperant competències, militaritzant els carrers i criminalitzant la dissidència" i, mentre, la Generalitat ha usat el seu marge de maniobra per "seguir drenant recursos públics al sector privat".

Riera ha reclamat avançar cap a "nous acords i estratègies compartides" de l'independentisme, ja que el "rescat de la ciutadania és possible iniciar-lo ara però només es podrà culminar exercint l'autodeterminació". Ha reclamat, per tant, encarar una "nova fase del conflicte, a les institucions i al carrer".

El diputat s'ha mostrat molt crític amb les actuacions del Govern, citant els pagaments a la sanitat privada en lloc d'intervenir-la, que la consellera de Salut, Alba Vergés, no s'hagi reunit amb les Sanitàries en Lluita, que es compressin productes a laboratoris privats mentre es mantenien tancats els públics, el polèmic contracte a Ferrovial per als rastrejadors o el retorn dels desnonaments. També ha criticat la petició de Quim Torra a Pedro Sánchez d'un préstec MEDE, el qual va "associat a un alt interès i a una major intervenció de l'autonomia i institucions".

"No estem disposats a parlar de tornar a la normalitat", ha resumit Riera, ja que "la normalitat anterior formava part del problema, era el problema", amb nivells elevats de pobresa, les tasques de cures a la cua de reconeixement públic, una creixent precarietat, el canvi climàtic, els serveis privatitzats, el "racisme institucional i explotació de les persones migrades" o la criminalització de la protesta. "Els efectes de la pandèmia han estat més greus si no ens haguéssim trobat en serveis privatitzats", ha denunciat.

Per això, ha lamentat que els partits del Govern "volen rescatar un vaixell a la deriva que ja comença a enfonsar-se i demanaran almoines a l'Estat i la UE per implementar les mesures de sempre". El diputat de la CUP ha etzibat que "un altre món i uns altres Països Catalans són possibles, justos, lliures i ecològics", passant per aplicar una "proposta de gran transformació, no d'una reconstrucció".

Entre les propostes citades i que defensaran en les conclusions del ple, ha citat una renda bàsica universal, la derogació de les reformes laborals, una banca pública, recuperar la sobirania sobre tots els béns bàsics per a la vida, revertir les retallades i la titularitat i gestió pública de tots els serveis sanitaris, educatius, de serveis socials i de cures, i garantir el dret universal a l'habitatge.

[noticiadiari]2/205134[/noticiadiari]
​[noticiadiari]2/205053[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/205035[/noticiadiari]
​[noticiadiari]2/204396[/noticiadiari]
​[noticiadiari]2/203378[/noticiadiari]