La població civil és qui més hi perd, a les guerres. Aquests dies està tornant a passar amb la invasió russa a Ucraïna, la qual s’afegeix a molts altres conflictes actius arreu del món. La gent, víctima de l’horror i el desconcert, intenta sobreviure com pot al malson de la guerra. Costa molt romandre-hi indiferent, i més si hi ha lligams. Per això, a més de 3.000 quilòmetres, és lògic que Lesya Lelyc, ucraïnesa resident a Reus des del 2005, hagi volgut posar veu al patiment de la seva família i del seu poble a través de NacióDigial. 

Lelyc va néixer a Kalush, una ciutat de la regió d’Ivano-Frankivsk, al sudest d’Ucraïna, on ara viuen la seva família i amics. Reconeix que està "molt preocupada" pel que els pot passar i té por: “Vaig sentir a la ràdio que els russos bombardejarien la ciutat de Kalush, però finalment no van atacar-la”. La seva germana és infermera i el germà té un negoci i sovint hi parla, però “ara estan molt ocupats amb el que passa allà”, explica sense amagar certa angoixa. Preguntada per si la seva família té decidit deixar la casa i el país com ja han fet molts civils ucraïnesos, sobretot nens i dones, respon que “no, perquè allà hi tenen la casa, la família i les vides”.

La veritat també és una de les principals víctimes de la guerra. En el cas del conflicte d’Ucraïna, la desinformació guanya pes a les notícies sobre el que passa. Lelyc està molt amoïnada per les mentides o les mitges veritats que arriben. “No rebem tota la informació necessària i la gent d’aquí no sap exactament el que passa”, diu mentre ensenya imatges pel mòbil, que segons ella, són reals. “L’important no es diu” insisteix la ucraïnesa, que pateix des de la distància l’intent rus de robar-los la llibertat: “Estan destruint un país que ha de ser lliure”, afirma.

Lesya Lelyc diu que ja ha viscut altres conflictes bèl·lics al seu país i que esperava aquest fatal desenllaç des de fa unes setmanes. “Putin vol governar el món”, afirma amb contundència, i avisa que “avui ha intervingut a Ucraïna, però demà pot fer-ho a Polònia, Moldàvia o Romania si no hi ha un millor suport de la comunitat internacional”. Lelyc fa una crida a una Europa de la qual diu que el seu país se sent “molt a prop”. Malgrat tot, a Ucraïna hi haurà un demà que ara costa d’albirar. Però per a ella, no. Ho té clar: “La gent del meu país, altra vegada, sobreviurà i tornarà a començar. Perquè si s’està unit com ara i es té una idea, no costarà gens”. No serà el primer cop.