La llúdriga s'ha reproduït a la Baixa Tordera per primer cop després de més de quatre dècades. Així ho testifiquen les imatges enregistrades amb les càmeres de fotoparany en el context del "Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera", que estan duent a terme l'Observatori RIVUS, dins la Fundació RIVUS, i la Fundació Barcelona Zoo. "La reproducció de l'espècie denota la presència de trams de riu d'alt valor ecològic, amb hàbitat de qualitat i suficient tranquil·litat, que caldria eixamplar i preservar", explica Arnau Tolrà, ecòleg i investigador responsable de l’estudi.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SoDGs_se4cM[/youtube]
Les imatges captades al llarg d'aquest any mostren, en ordre d'aparició, el probable mascle reproductor, la femella amb les cries d'uns sis mesos d'edat i la femella amb les cries d'uns vuit mesos d'edat. Les dues cries van néixer a principis d'hivern de 2021 i, després de passar aproximadament deu mesos seguint i aprenent de la mare, s'han dispersat durant la tardor de 2021.

Gràcies a aquest projecte d'estudi i de seguiment, l'any 2019 es va documentar el primer cas de reproducció de l'espècie a la Tordera després de la seva desaparició al segle passat. "A partir de llavors, ha criat periòdicament en alguns sectors favorables del riu, però encara no ho havia fet al seu tram baix, que fins ara actuava com a àrea de dispersió i hivernada d'individus provinents d'aigües amunt”, puntualitza Tolrà.  

[h3]Entorns humanitzats[/h3]
L'incipient restabliment de la llúdriga a la Tordera ha estat possible gràcies a la millora de la qualitat de l'aigua, que ha permès la recuperació de les seves preses, i a la seva protecció legal, després d'haver estat perseguida en el passat. No obstant això, la petita població que habita aquest riu és localitzada i segueix sent molt vulnerable a algunes amenaces que no mostren signes de millora, com la simplificació de l'hàbitat, i que podrien comprometre la seva conservació en el futur.

L’objectiu principal d'aquest estudi -que compta també amb el suport del Consorci Besòs Tordera i l'ICTA-UAB i amb el patrocini de Grifols i Freudenberg- és determinar quins són els requeriments de la llúdriga en entorns humanitzats i propulsar accions de conservació i restauració fluvial que assegurin l'òptima recuperació de l'espècie i la seva comunitat. La llúdriga és una espècie paraigües dels ecosistemes fluvials i, per tant, les mesures per a la seva conservació afavoreixen el conjunt de la biodiversitat d'aquests ambients.

Els treballs combinen el seguiment de les seves poblacions i diferents línies de recerca per tal de comprendre les relacions entre la llúdriga i el seu medi. Una de les darreres ha estat l'avaluació dels factors que condicionen la supervivència de l'espècie davant d'episodis d'estrès hídric i manca d'aigua, establint relacions entre llúdriga, comunitats de peixos, intensitat de l'estiatge i hàbitat fluvial.

[noticiadiari]39/15903[/noticiadiari]
La població actual se situa en mínim 10 llúdrigues a la conca del Besòs, on actualment hi ha una femella reproductora, i en aproximadament 20 a la conca de la Tordera, on actualment hi ha tres femelles reproductores. Recordem que fa només tres anys, a la Tordera, i dos anys, al Besòs, que es va assolir la fita més esperada: les llúdrigues es van reproduir per primera vegada després de la seva extinció local a finals del segle passat.