15
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
17:41h
Les primàries internes a Ciutadans (Cs) van concloure el març passat amb l'elecció d'Inés Arrimadas com a nova presidenta del partit. Ara la formació taronja ha de renovar tota l'estructura organitzativa, en un procés postcongressual que serà un termòmetre per avaluar l'estat del partit.
En pocs mesos, Cs ha viscut un veritable trasbals intern. La formació va passar de 57 a 10 escons al Congrés en les eleccions del 10-N. Albert Rivera va abandonar el lideratge i va anunciar la seva retirada de la política activa. Però, tot seguit, ha fet diverses aparicions públiques, sense amagar el seu distanciament envers la seva successora.
Arrimadas, per la seva banda, es va imposar en les primàries internes enfront els crítics de Francisco Igea. Però el gir practicat al Congrés, amb el suport a l'estat d'alarma i la porta oberta a pactar els pressupostos amb Pedro Sánchez, va desfermar la caixa dels trons en el sector més riverista, on s'han produït abandonaments importants, des de Juan Carlos Girauta a l'exdiputat Marcos de Quinto.
Aquest dilluns, Cs ha posat distància per aprovar els pressupostos generals de l'Estat, tot assegurant que les posicions "surrealistes" de Podem dificulten el seu suport als comptes. Però no s'hi han tancat en banda. Pedro Sánchez va apuntar aquest diumenge la voluntat d'arribar a acords "transversals" pels pressupostos, en un missatge dirigit a Cs.
Fonts del partit expliquen que malgrat el discurs de renovació fet pels responsables de Cs des de la seva fundació, l'estructura del partit continua sent molt vertical. L'executiva disposa de la potestat de designar els principals caps territorials, el que fa que els dirigents són instal·lats de dalt a baix.
Ara, Arrimadas prendrà el pols de la militància i els quadres. La seva executiva haurà de designar els nous caps autonòmics, els veritables "virreis" de l'organització, i els integrants dels anomenats comitès territorials, que són els responsables de l'organització interna.
Només hi ha un àmbit en què la participació de les bases és decisiva i és en l'elecció de les direccions de les agrupacions. En el cas de Barcelona, per exemple, es tracta de les agrupacions de districte. Són l'únic espai en què els dirigents són elegits pels militants. En aquests moments, hi ha el temor que en molts llocs hi hagi dificultats per constituir directives completes perquè s'han produït baixes de militants en molts llocs.
Catalunya, un test
La renovació de l'aparell organitzatiu marcarà el futur del partit en molts llocs. El que passi a Catalunya serà decisiu i un indici de per on anirà Ciutadans sota el nou lideratge d'Arrimadas. No s'esperen canvis radicals a curt termini. En el cas de Catalunya, l'home fort de l'aparell continua sent Carlos Carrizosa, que a més és el president del grup de Ciutadans al Parlament.
El control de Carrizosa i dels seus homes de confiança sobre el partit -especialment Luis Tejedor, cap d'organització a Barcelona- és enorme i la principal font de controvèrsies internes per part del sector crític. Caldrà veure com evoluciona la relació entre Arrimadas i Carrizosa, que fins ara ha estat cordial. De moment, en clau molt interna, un maldecap per la direcció és el districte de Sarrià, on s'han fet forts els aprtidaris d'Igea a Barcelona.
Roldán versus Carrizosa
Arrimadas manté una bona sintonia amb Lorena Roldán. Però aquesta sintonia, segons fonts del partit, no la té amb Carrizosa, amb qui la química personal no ha funcionat mai. L'actual portaveu del grup al Parlament va ser vista per amplis sectors com una substituta de circumstàncies d'Arrimadas: jove, loquaç i fotogènica.
Però en l'entorn de Carrizosa mai han estat del tot convençuts que sigui el millor cartell electoral, tot i haver estat elegida candidata a la Generalitat en unes primàries internes. Els detractors de Roldán continuen pensant en el diputat Nacho Martín Blanco com a millor cap de cartell en unes eleccions catalanes.
En pocs mesos, Cs ha viscut un veritable trasbals intern. La formació va passar de 57 a 10 escons al Congrés en les eleccions del 10-N. Albert Rivera va abandonar el lideratge i va anunciar la seva retirada de la política activa. Però, tot seguit, ha fet diverses aparicions públiques, sense amagar el seu distanciament envers la seva successora.
Arrimadas, per la seva banda, es va imposar en les primàries internes enfront els crítics de Francisco Igea. Però el gir practicat al Congrés, amb el suport a l'estat d'alarma i la porta oberta a pactar els pressupostos amb Pedro Sánchez, va desfermar la caixa dels trons en el sector més riverista, on s'han produït abandonaments importants, des de Juan Carlos Girauta a l'exdiputat Marcos de Quinto.
Aquest dilluns, Cs ha posat distància per aprovar els pressupostos generals de l'Estat, tot assegurant que les posicions "surrealistes" de Podem dificulten el seu suport als comptes. Però no s'hi han tancat en banda. Pedro Sánchez va apuntar aquest diumenge la voluntat d'arribar a acords "transversals" pels pressupostos, en un missatge dirigit a Cs.
Fonts del partit expliquen que malgrat el discurs de renovació fet pels responsables de Cs des de la seva fundació, l'estructura del partit continua sent molt vertical. L'executiva disposa de la potestat de designar els principals caps territorials, el que fa que els dirigents són instal·lats de dalt a baix.
Ara, Arrimadas prendrà el pols de la militància i els quadres. La seva executiva haurà de designar els nous caps autonòmics, els veritables "virreis" de l'organització, i els integrants dels anomenats comitès territorials, que són els responsables de l'organització interna.
Només hi ha un àmbit en què la participació de les bases és decisiva i és en l'elecció de les direccions de les agrupacions. En el cas de Barcelona, per exemple, es tracta de les agrupacions de districte. Són l'únic espai en què els dirigents són elegits pels militants. En aquests moments, hi ha el temor que en molts llocs hi hagi dificultats per constituir directives completes perquè s'han produït baixes de militants en molts llocs.
Catalunya, un test
La renovació de l'aparell organitzatiu marcarà el futur del partit en molts llocs. El que passi a Catalunya serà decisiu i un indici de per on anirà Ciutadans sota el nou lideratge d'Arrimadas. No s'esperen canvis radicals a curt termini. En el cas de Catalunya, l'home fort de l'aparell continua sent Carlos Carrizosa, que a més és el president del grup de Ciutadans al Parlament.
El control de Carrizosa i dels seus homes de confiança sobre el partit -especialment Luis Tejedor, cap d'organització a Barcelona- és enorme i la principal font de controvèrsies internes per part del sector crític. Caldrà veure com evoluciona la relació entre Arrimadas i Carrizosa, que fins ara ha estat cordial. De moment, en clau molt interna, un maldecap per la direcció és el districte de Sarrià, on s'han fet forts els aprtidaris d'Igea a Barcelona.
Roldán versus Carrizosa
Arrimadas manté una bona sintonia amb Lorena Roldán. Però aquesta sintonia, segons fonts del partit, no la té amb Carrizosa, amb qui la química personal no ha funcionat mai. L'actual portaveu del grup al Parlament va ser vista per amplis sectors com una substituta de circumstàncies d'Arrimadas: jove, loquaç i fotogènica.
Però en l'entorn de Carrizosa mai han estat del tot convençuts que sigui el millor cartell electoral, tot i haver estat elegida candidata a la Generalitat en unes primàries internes. Els detractors de Roldán continuen pensant en el diputat Nacho Martín Blanco com a millor cap de cartell en unes eleccions catalanes.