Aquest és un dels mantres més recents en les societats avançades: les dades seran una de les principals monedes del futur. En realitat, fa temps que la informació opera com un mitjà de pagament. Nombroses transaccions, en especial, en l’entorn digital, es porten a terme gràcies a allò que els usuaris estan disposats a compartir: contactes, carències, preferències, ocupacions, ingressos, etc.
 
Tot això és veritat. No obstant, si s’analitza profundament la situació actual i la que ens tocarà viure en breu, arribarem a la conclusió que les dades no són una moneda, sinó un idioma. La informació que podem obtenir de múltiples fonts conforma un sistema, sotmès a un conjunt de regles que serveix per comunicar-se. O sigui, pràcticament allò que s’assenyala des de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) quan es defineix una llengua.
 
Les similituds amb l’anglès, doncs, són abundants. Així, el major o menor domini d’aquesta eina permet arribar més o menys lluny en múltiples activitats i sectors. Segons l’àrea de què es tracti, ja és impossible ser un professional de referència si no compta amb un coneixement ampli de l’anglès. I què passa amb les dades? Si fa no fa, el mateix. En certes indústries, qui no sap llegir i entendre grans volums d’informació està en desavantatge.
 
Filòlegs de suport
 
La posició de feblesa d’aquells que no són competents en l’idioma de les dades és tan greu que, en pocs mesos, poden quedar fora del mercat. Els graus de comprensió exigits varien en funció del lloc o la responsabilitat de cadascú. En qualsevol cas, és imprescindible que els milions d’afectats per aquesta nova era se’n facin càrrec. A les lliçons de reforç d’anglès, han d’afegir ara les classes sobre dades, una disciplina que s’està democratitzant acceleradament gràcies a instruments com Apache Spark.
 
Els consultors de l’empresa especialitzada Gartner calculen que, en un parell d’anys, el 90% de les grans companyies tindrà a la seva plantilla un expert en big data. Aquesta és la raó que explica que, a la firma SAS, hagin previst que la demanda d’analistes s’incrementi en un 160% fins a 2020. Aquests pronòstics funcionen com indicadors a favor de la tesi de les dades com a idioma. Però comporten un perill, del qual n’alerta un directiu d’Accenture, Andrew Marks: “el biaix de confirmació”.
 
A parer seu, els analistes que encara no parlen la llengua de les dades com caldria tendeixen a buscar lectures convencionals, previsibles, en última instància. Aquesta desviació, pròpia de qui no ha captat l’essència del que significa la informació en qüestió, pot perjudicar les organitzacions per a les quals treballen com ho faria una traducció deficient. En síntesi, la ciència de les dades (data science) també necessita filòlegs que interpretin l’estructura i l’evolució d’aquesta llengua.