Les «Martes» i la decisió presa de Llarena

Marta Rovira i Marta Pascal declaren avui al Tribunal Suprem. Contràriament al que va fer la dirigent de la CUP Mireia Boya, que uns dies abans va avançar el contingut de la seva declaració, les "Martes" han estat discretes. El nivell d'implicació en la logística de l'1-O i les decisions més rellevants del procés (sobre tot en el cas de la secretària general d'ERC a tenor dels informes de la Guàrdia Civil) és una diferència notable amb Boya i demana una estratègia menys abrandada segons els advocats. Una estratègia, però, que no hauria de malmetre ni la imatge ni la credibilitat del procés i que hauria d'estar a l'alçada de la feina, el coratge i la generositat que han exhibit en molts moments.

Hi ha la sospita, ben lògica, que diguin el que diguin la Fiscalia, que controla Rajoy, i el jutge Pablo Llarena ja tenen presa la decisió, que és possible que coneguem avui i que no sigui simètrica. La declaració de Rovira i Pascal pot condicionar-lo poc i tindrà a veure amb un càlcul polític malgrat que es presenti tot plegat com una forma de mesurar el risc de fuga o la "reiteració delictiva", factors que haurien d'haver deixat lliure fa dies com a mínim a Quim Forn. A partir de les nou del matí és el torn de Rovira, després el de Pascal i demà ho serà d'Artur Mas i Neus Lloveras, també molt implicats en la presa de decisions. Els investigadors consideren que condicionaven molt Carles Puigdemont. Dimecres hauria de comparèixer Anna Gabriel, de la CUP. Veurem què passa i la resposta que hi dona el sobiranisme, pendent del que digui el Suprem i el que pugui decidir des de Brussel·les el president sobre el seu futur per tancar un acord global, tal com explicaRoger Tugas. En vaig fer aquesta opinió.

Aida Morales, que s'incorpora com a redactora de tribunals i successos a la redacció de Barcelona després d'una etapa molt fructífera a NacióBerguedà, i Sara González són aquests dies a Madrid i, des del Tribunal Suprem, us informaran puntualment de tots els moviments. Per a que comenceu ben informats han preparat aquesta completa informació.

Sant Medir dolç... i reivindicatiu. La vila barcelonina de Gràcia torna a estar de festa amb una de les seves celebracions més dolces i tradicionals, Sant Medir. Ahir la periodista i escriptora Eva Piquer, ànima del nostre diari germà Catorze, va ser l'encarregada de llegir el pregó. I les referències als presos polítics no van faltar amb la sensibilitat i la passió de tot el que ella escriu. El podeu recuperar aquí. El dia 3 no us perdeu la romeria de Sant Medir. Com totes les fires i festes populars d'aquests mesos serà reivindicativa.

Revista de Catalunya, motiu d'orgull. I una celebració que val la pena i que, malgrat tot, ens demostra el vigor de la nostra cultura. La Revista de Catalunya, que va fundar l'intel·lectual i polític Antoni Rovira i Virgili el 1924, arriba als 300 números des de la seva represa. Ara la dirigeix Quim Torra i aquest vespre presenten a l'Ateneu el número especial, gens renyit amb l'actualitat i amb el rigor intel·lectual. Diversos articles ens ajuden a atansar-nos més a la revista, que ens fa arribar un treball de J.V. Foix sobre la prosa de Josep Pla. Llegiu-ne la informació de Pep Martí.

Ja n'hi ha prou que ens empresonin la imaginació. Aquesta setmana estarà marcada per la declaració al Suprem dels líders del procés. Hi ha dubtes que dimecres hi vagi l'exportaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel. El debat entre donar explicacions pels actes polítics o marxar a l'exili, com Puigdemont i quatre dels seus consellers, és viu. Toni Pérez Figols ens recomana per arrencar la setmana Fuig amb mi, del mític grup berguedà Brams. La podeu escoltar aquí. "Des d'un tros enllà / girarem els ulls / i ens farem creus d'haver saltat el mur. / Jurarem tornar / carregats de quelcom / per fotre a baix la porta i que fugi tothom / Ja n'hi ha prou que ens empresonin la imaginació, / a fora hi ha d'haver alguna cosa i ho volem conèixer tant si com no", diu. Sembla que Francesc Ribera, el vocalista del grup, ho tindria clar. Recordeu que cada dilluns comencem la setmana amb una cançó, a poder ser relacionada amb l'actualitat. Feu les vostres propostes contestant aquest correu o a [email protected]


Vist i llegit

Aquest cap de setmana hem commemorat els tristos sis mesos dels atemptats. Un dels assumptes encara per resoldre és la relació del líder de la cèl·lula de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, amb el CNI. La premsa espanyola, ens ho explicavaMònica Planas a l'Ara, ha passat de puntetes, però TV3 ens ha permès saber-ne més gràcies a un 30minuts de molt bona factura que es va emetre ahir a la nit i que podeu recuperar aquí.


 El passadís

Els amos dels bars de la vora de la seu que el PDECat es va comprar fa poc més d'un any al carrer Provença amb passeig de Sant Joan esperaven fer l'agost. Preveien reunions multitudinàries i actes públics que els omplissin el negoci però s'han quedat amb un pam de nas. Primer perquè els neoconvergents han decidit vendre la seu (entre altres coses per pagar la multa del cas Palau) i en segon lloc perquè no hi han fet cap gran acte. Té pocs espais diàfans però el que no té, i és bàsic per reunir multituds, és prou sortides d'emergència. Vendre-la és, clarament, la millor decisió. La nova preveuen compartir-la amb Junts per Catalunya.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1936 es formava el govern del Front Popular a Espanya liderat per Manuel Azaña. Només feia tres dies que el front d'esquerres -que a Catalunya va liderar ERC amb la figura de Lluís Companys, restituït com a president després d'haver estat deposat pel Sis d'Octubre de 1934- havia guanyat les eleccions. Ho va fer per un estret marge de vots però la llei electoral els va donar una folgada majoria a les Corts. La dreta no va encaixar gens bé la seva derrota i mesos després generals feixistes, comandats entre d'altres per Francisco Franco, farien un cop d'estat que derivaria en la Guerra Civil. La campanya del 36 la va retratar en aquesta sèrie de cròniques Pep Martí. Els paral·lelismes amb l'actual moment fan feredat.  


 L'aniversari

Una de les figures polítiques del moment era Josep Tarradellas i Joan, que va nàixer tal dia com avui de l'any 1899 a Cervelló i va morir el 1988. Era un dels homes forts d'ERC i ràpidament es va guanyar la confiança de Macià, que el va fer conseller del seu govern. Durant la Guerra va tenir un paper cabdal a l'executiu de Companys al capdavant de la indústria de guerra. Tarradellas es va exiliar el 1939 i el 1954 va ser escollit president de la Generalitat a l'exili, mantenint viva i present en l'antifranquisme la institució contra vent i marea. Els equilibris i interessos van fer possible restituir-lo en el càrrec el 1977 abans de que entrés en vigor la Constitució. El seu retorn va ser l'únic gest de la Transició que va fer entroncar la nova democràcia espanyola i la legalitat republicana. Tarradellas va presidir el govern fins al 1980, quan es van celebrar eleccions al Parlament. Aquest cap de setmana hem entrevistat un dels seus col·laboradors més fidels i conseller, Josep Maria Bricall.

​
Fes clic aquí per subscriure't-hi