Ara que s’apropa el preuat període vacacional per a moltes famílies amb criatures, és el moment de respondre una pregunta clau: com són les vacances de les directores generals de les seves famílies? Com ja sabeu, sovint les directores generals de les llars compaginen dues tasques. En el que entenem per període vacacional, acostumen a descansar de la feina remunerada. Però què passa amb la gestió del dia a dia familiar? Hi ha vacances? Hi ha codirecció agafant el relleu durant aquestes setmanes? A cada llar, un món.

Estiueig vs vacances
L’Àngels m’explicava sàviament que ella diferenciava vacances d’estiueig. Les vacances reals per a tots els membres d’una família passen per un "oblidar-se de tot, o gairebé tot". Significa no haver de pensar a cuinar, en netejar, en posar ordre, en pensar què fer… Seria el més similar a anar a una platja paradisíaca amb una pulsereta all in, però versió familiar. I ull, que diuen que això, existeix. Òbviament, la majoria de mortals no es poden permetre unes vacances així.

L’estiueig és quelcom més habitual: significa trencar amb la rutina i amb la feina, que la vida prengui un altre ritme. Però inclou les tasques del dia a dia, els àpats, les rentadores, les cures… que sovint recauen en la directora general familiar o, en el millor dels escenaris, en les persones adultes de la família. Aquella coneguda càrrega mental i física sembla que no marxa de vacances.

Dit tot això, s’entenen moltes de les decisions que es prenen familiarment quan arriba el període vacacional. Perquè quan arriben les criatures, la concepció de les vacances es transformen. Hi ha alguns hits d’aquesta transformació que sempre heu de tenir presents.

Viatjareu a algun lloc?
Si durant una època vital el destí ha estat el que ha marcat les vacances, amb criatures aquest element cau estrepitosament en la llista de prioritats. L’exotisme de conèixer un lloc nou perd pistonada i guanyen punts altres factors, inimaginables anys abans, com la possibilitat que hi hagi fonts de felicitat infantils. És a dir: piscines, parcs, granges, poques escales, espai per córrer, boscos verticals… Trobar l’equilibri (entre la felicitat dels petits i l’exotisme dels grans) és un repte que a vegades, s’aconsegueix. Però només a vegades.

Ja marxeu de vacances: quina sort!
Sí, tenir la sort de poder gaudir d’uns dies fora de casa, és una fortuna i sona molt bé. Però la prèvia de les vacances no és un gaudi. De fet, pensar en la logística prèvia, és un atabalament. Portar tot l’equipatge necessari per criatures segons la seva etapa vital, és un pal. Parlo de bressols, bolquers, xumets, aliments d’emergència, baranes de llit plegables o de cascs i patinets. Quan la quitxalla encara és petita, la seva maleta va primer que la teva, sempre. Per això és molt probable que per les criatures portis tot el que cal (i molts ‘per si de cas’), però que… que marxeu de cap de setmana d’hivern a la muntanya amb totes les jaquetes menys la teva. True story.

Piscina? Que bé, una mica de relax!
Piscina en família és sinònim de moltes coses, la majoria molt guais, però cap d’elles vinculada amb el relax o el descans. Anar a la piscina amb quitxalla petita significa no poder fer ni dues braçades sense notar un pop enganxat al teu cos. Vol dir banyar-te en piscines glaçades quan no en tens ganes perquè sembla la fredor per elles no és una limitació. Vol dir tenir sempre l’antena posada perquè no hi ha un control aquàtic com per seure i mirar-te’ls des de la tovallola. Vol dir una estona guai, però gens relaxada. Gens.

Oh, una estona a la platja, podràs prendre el sol
Prendre el sol? Des que va néixer la filla gran que no recordo més de 10 minuts estirada fent la gamba. Per no parlar de tota la logística solar: crema solar a dojo, para-sols, barrets, samarreta per protegir i tot l’equipatge per i estris necessaris. També, òbviament, anar-hi en les hores de menys intensitat solar. Anar a la platja pren una nova dimensió: és sinònim de moltes bosses, molt d’equipatge i molta sorra arreu, i que l’aniràs trobant durant dies i per tot arreu.
 
I tot i això és una època feliç, desitjada i esperada. De molta intensitat, però també molta felicitat. Així que feliç estiueig, famílies!