Una nova investigació encapçalada per científics de la Universitat de Califòrnia i de Stanford Medicine, als Estats Units, qüestiona un dogma establert des de fa dècades i demostra que el receptor de l'oxitocina, l'anomenada "hormona de l'amor", podria no exercir el paper crític que els científics li han assignat en la formació de vincles socials.

A l'estudi, publicat a la revista Neuron, l'equip ha descobert que els talpons muntanyencs es reprodueixen sense receptors per a l'oxitocina i mostren els mateixos comportaments monògams d'aparellament, aferrament i criança que els talpons normals. A més, les femelles muntanyenques sense receptors d'oxitocina pareixen i produeixen llet, tot i que en menor quantitat, que els talpons femella normals. Els resultats indiquen que la biologia subjacent a l'enllaç de parella i la criança no estan dictats únicament pels receptors d'oxitocina.

Encara que l'oxitocina s'ha considerat la "poció de l'amor número 9", sembla que les pocions 1 fins a la 8 podrien ser suficients, afirma el psiquiatre Devanand Manoli, autor principal del treball i membre de l'Institut Weill de Neurociències de la UCSF. "Aquest estudi ens diu que l'oxitocina és probablement només una part d'un programa genètic molt més complex”, explica.

[noticiadiari]2/252140[/noticiadiari]
Atès que els talpons de les praderies són una de les poques espècies de mamífers que formen relacions monògames de per vida -o com a mínim, que se sàpiga-, són l'objecte d'estudi predilecte pels investigadors per comprendre millor la biologia de l'enllaç social. De fet, estudis realitzats als anys 1990 amb fàrmacs que impedien que l'oxitocina s'unís al receptor van descobrir que els talpons eren incapaços de formar parelles, cosa que va donar peu a la idea que l'hormona és essencial per formar aquest tipus d'enllaços.

[plantillavirals]