El 4 de febrer de 2009, al voltant de quarts d'1 de la matinada, Raúl Macià -l'ultra de Balsareny, que llavors tenia 32 anys-, i tres individus més van entrar al domicili d'un traficant de drogues de l'Hospitalet de Llobregat fent-se passar per policies. Van emmanillar les tres persones que hi havia i els van robar 45 quilos de haixix, un quilo de cocaïna, 15.000 euros, un ordinador portàtil i diverses joies. A fora els esperava un cinquè individu al volant d'un cotxe amb el motor engegat a punt per a la fugida. El turisme que van fer servir per a l'acció era el de la mare de Macià, curiosament el mateix que conduïen el passat 30 de juliol, quan van agredir set antifeixistes a la plaça Onze de Setembre.

Aquests fets van ser considerats provats al jutjat d'instrucció número 3 de Martorell en una instrucció de sis volums i 3.099 folis, i ratificats pel jutge de la secció 6a de l'Audiència Provincial de Barcelona, en una sentència del 4 de febrer de 2011 a la que ha tingut accés NacióDigital. En aquesta es ratifica la condemna de 3 anys i 9 mesos a Raúl Macià per robatori amb violència en casa habitada amb l'agreujant de disfressa, i de 6 anys i 1 dia per un delicte contra la salut pública amb l'agreujant de "notòria importància", pels 45 quilos de haixix, i "violència per a la tinença preordenada", tant pel haixix com per la cocaïna.

El curiós és que la sentència contra l'ultra i els seus companys la va dictar un altre dels protagonistes del procés: Pablo Llarena, que abans de saltar al Suprem feia de jutge a Barcelona.

Relat provat dels fets

Segons la sentència, el 4 de febrer de 2009, Raúl Macià i quatre individus més es van dirigir amb el cotxe de la mare de l'ultra de Balsareny, al domicili d'un narcotraficant de l'Hospitalet amb la voluntat "premeditada" d'entrar a robar a casa seva.

Un cop allà, dos dels individus van pujar al domicili i es van trobar el traficant parlant amb un veí, mentre que a l'interior hi havia el seu pare. Van presentar-se com a policies i van entrar a l'habitatge tot esgrimint que tenien una ordre de registre. Per fer més creïble la intervenció, van mostrar una placa falsa, portaven una ordre que, segons van testificar durant el judici, havien imprès a casa, guants, unes manilles, una pistola de boles de plàstic amb aparença de detonació i una defensa elèctrica.

Un cop a dins de la casa, van emmanillar les tres persones i van avisar telefònicament Macià i un quart individu fent veure que sol·licitaven reforços policials. El cinquè es quedava al cotxe per preparar la fugida. El bagenc i el seu acompanyant van accedir al pis amb el rostre tapat amb un passamuntanyes i es van dirigir directament a l'habitació particular del traficant on hi van trobar 45 quilos de haixix distribuïda en diverses plaques, un quilo de cocaïna en brut i una caixa forta amb 15.000 euros al seu interior.

Per emportar-s'ho tot, van haver d'usar un carret de la compra que hi havia al mateix domicili, i van aprofitar per robar, també, un ordinador portàtil, un rellotge Rolex i diverses joies entre anells i braçalets. Quan va ser evident que l'acció era un robatori i no una operació policial, van substituir les manilles per brides de plàstic als tres retinguts i van fugir.

Malgrat que el pare del narcotraficant va poder desfer-se de la brida de seguida cremant-la amb l'encenedor i alliberar les altres dues persones, cap d'ells va ser a temps d'aturar Macià i els altres quatre individus que van fugir amb el cotxe.

Es delaten ells mateixos en un control dels Mossos a Martorell

La fugida, però, no va tenir el resultat que ells esperaven. Passat un quarts de 3 de la matinada, el vehicle amb els cinc ocupants va ser aturat per un control rutinari dels Mossos d'Esquadra a la N-II, al punt quilomètric 587 a l'altura de Martorell.

Quan els agents van obrir el maleter del cotxe van trobar la droga, els diners, i en un registre més exhaustiu, una pistola detonadora, una pistola d'aire de boles de plàstic, una defensa elèctrica, tres passamuntanyes, tres jocs de manilles i la placa policial que havien fet servir.

Els Mossos d'Esquadra els van detenir, inicialment, per la possessió de drogues, però, com recull la sentència, ells mateixos, intentant defensar-se sobre de qui era la droga, van assenyalar el narcotraficant de l'Hospitalet -que no havia presentat encara denúncia- de manera que la investigació va atribuir-los, també, el llavors presumpte delicte de robatori amb violència.

Quan els agents de Martorell van escoltar els detinguts en declaració, van avisar la policia de l'Hospitalet. Sobre 2/4 de 4 de la matinada, aquesta es va presentar al domicili del narcotraficant que els va explicar què havia passat tres hores abans.

El jutge no té en compte l'atenuant de "drogoaddicció" de Raúl Macià

El jutge de la secció 6a de l'Audiència Provincial de Barcelona considera "evident" que tots cinc integrants del grup "van planificar el cop" i es van "assignar els rols" dies abans del 4 de febrer. De tots cinc, només Raúl Macià va declarar: "Només anàvem a donar un escarment al traficant" i a última hora va ser quan va veure que realment portarien a terme un robatori.

Tot i la disparitat de declaracions entre els cinc acusats, el jutge va determinar en la sentència que el cop es va dissenyar setmanes abans en una trobada entre tres dels integrants a la discoteca Menfis de Sant Fruitós de Bages, i que dies després s'hi van afegir Macià i el cinquè integrant del grup.

Tampoc el jutge va tenir en compte l'atenuant que va presentar l'advocat de Macià, respecte del "trastorn i drogoaddicció" que patia el seu client. El jutge va desestimar-ho al·legant que la suposada addicció de Macià a les drogues no estava en una fase avançada i que no requeria d'un consum imminent per satisfer la seva dependència, i que amb la premeditació que s'havia planificat l'acció, hauria tingut temps de repensar-s'ho.

La pistola de foc i la detenció il·legal

La mateixa sentència, però, va desestimar condemnar Macià i els altres quatre coautors de l'assalt de detenció il·legal i de tinença d'armes prohibides, com volia inicialment la Fiscalia. Sobre la detenció il·legal, el jutge raona que "l'acte depredatori no va durar més de que era estrictament necessari per a la seva consumació", i que la violència desplegada "es va limitar a mantenir lligats de mans els residents de l'habitatge mentre va durar l'acció". Per això, considera que la indemnització de 500 euros per a cada un dels emmanillats és "proporcional".

Sobre la pistola de detonació que els Mossos van trobar a l'interior del cotxe a Martorell durant la investigació, no es va poder provar si la van fer servir durant l'assalt, o la tenien al cotxe o, fins i tot, si la van agafar del pis del narcotraficant assaltat, ja que les versions d'uns i altres van ser contradictòries, de manera que no es va poder acusar ningú de possessió d'armes de foc.

El narcotraficant, també condemnat

Finalment, la sentència condemna Raúl Macià a 3 anys i 9 mesos de presó per un delicte de robatori amb violència en casa habitada, amb l'agreujant de disfressa, pel passamuntanyes, i l'atenuant de reparació del dany, ja que va abonar 1.000 euros abans del judici. També el condemna a 6 anys i 1 dia més per un delicte contra la salut pública amb els agreujants de "notòria importància", pels 45 quilos de haixix, i "violència per a la tinença preordenada", tant pel haixix com per la cocaïna.

Aquesta mateixa pena pels dos delictes va recaure, també, en l'acusat que va pujar conjuntament amb Macià al pis després d'haver estat avisats per telèfon i al cinquè individu que va esperar al volant del cotxe per preparar la fugida.

En canvi, els dos individus que van irrompre a casa del narcotraficant, van ser condemnats per un tercer delicte a un any més de presó per usurpació de funcions públiques al fer-se passar per policies. El jutge considera que, tot i que va participar en l'escenificació, Macià en cap moment va fer veure que fos policia, i per això no va ser condemnat per aquest fet.

Finalment, també el traficant que va ser assaltat va ser condemnat per un delicte contra la salut pública a 4 anys i 10 mesos de presó. El seu pare, que també va ser jutjat en la mateixa causa, va quedar absolt després que el jutge valorés que no participava en els negocis del seu fill malgrat compartir residència.

En presó preventiva des del 6 de febrer de 2009

Quan el jutge de la secció 6a de l'Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència contra Raúl Macià i els altres quatre autors del robatori a casa del narcotraficant, ja feia dos anys que es trobaven en presó provisional. El 6 de febrer del 2009, dos dies després de ser detinguts, el jutjat de guàrdia de Martorell va dictar l'ordre de presó per a tots cinc acusats.

La condemna de Raúl Macià vencerà el 26 de novembre de 2020. Entremig ha gaudit de fins a tres períodes de tercer grau o de llibertat condicional en el darrer any i mig que ha perdut, en tots tres casos, per delictes comuns relacionats amb motius de caràcter ideològic.

Actualment es troba en la presó de Quatre Camins, pendent que el junta de tractament el classifiqui en segon o tercer grau penitenciari.