"A les lleis la part punitiva és el més immediat. I el que no és immediat són els efectes més socials. I això és el més important en una llei així", valora Marisa Fernández, de l'associació d'anàlisi jurídic Dones Juristes. Tot i mantenir-se escèptica amb l'impacte social dels textos legals, la també membre del col·lectiu Novembre Feminista remarca que "en principi és un bon instrument" que "és insuficient, però necessari".
La urgència de la formació
Des del punt de vista dels drets de les dones també la considera una eina útil la doctora en Dret i investigadora del Grup Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Maria Barcons. "Ara l'interessant és veure com es desplega la llei i si s'hi posen recursos, perquè el contingut és urgent", valora l'acadèmica. En aquest sentit, destaca el canvi que pot suposar algun dels principis de la llei, com és l'atenció personalitzada a les víctimes, durant les 24 hores del dia, i amb professionals formats específicament per a aquests casos.
Això, tal com recorda Barcons, és especialment rellevant en tota la cadena que implica el recorregut de denúncia. La llei concretament parla de cursos a policies, jutges, fiscals, advocats, forenses i treballadors dels centres de custòdia. També en l'àmbit educatiu, sanitari i sociosanitari. En aquest sentit, però, la investigadora lamenta que el més preocupant és tot allò que implica l'entorn de la justícia. "Al sistema judicial hi ha un problema greu, i això s'arregla amb molta formació", insisteix.
Les dades apunten a una distància rellevant entre el que reclamen les denunciants i el que dictaminen els jutges. Així ho il·lustra l'estudi "Les violències sexuals a l'Estat espanyol" del grup investigador de la UAB, que va analitzar les sentències sobre abusos i agressions sexuals d'audiències provincials de tot l'Estat entre 2016 i 2017. D'aquella anàlisi es va concloure que dels 167 casos en què una dona arribava fins al final amb la seva denúncia per un atac greu a la seva llibertat sexual, en un de cada tres casos (31%) l'acusat acabava absolt.
Un canvi cultural
La clau de tot plegat, i a l'espera que el Tribunal Suprem marqui postura sobre què ha de passar amb la revisió a la baixa de les penes de presó a condemnats per agressions sexuals, és defugir el debat penal, defensen les veus contactades. No només perquè considera que és un pas necessari per oxigenar el desplegament de la norma, sinó perquè es detecta una intencionalitat de descrèdit cap a les polítiques de fons feminista.
Així, entitats que acompanyen persones que han patit violències sexuals, com l'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), han denunciat que els canvis judicials han derivat en debat "instrumentalitzant" que creuen que estén "un discurs de terror sexual i incertesa". En el mateix sentit, com a resposta a les peticions d'aquest diari, l'AADAS remarca que la realitat de les dones agredides requereix diverses "respostes socials, polítiques i jurídiques" i subratlla que no es pot demanar "miracles a una llei".
Aquest apunt lliga amb el canvi de paradigma que aplica la llei i que dones agredides sexualment reconeixen. "Posa nom a la violència sexual que has viscut", valora Pamela Palenciano a NacióDigital, qui va ser violada per la seva parella i ara és activista teatral contra la violència masclista. Així, es recorda que un dels canvis més substancials introduïts amb la llei és que qualsevol acte sexual sense consentiment es consideraria agressió sexual -ja no existiria l'abús- i que qualsevol agressió amb penetració seria violació.
"El que intenta és canviar la cultura de les violències sexuals. S'ha canviat el paradigma perquè abans calia resistència de la dona, i ara es parla de consentiment. És la base de tota relació sexual, i punt. I això la llei ho fa, una altra cosa és que això tingui ressonància social", reflexiona Marisa Fernández, abans de mostrar-se preocupada per la normalització de posicionaments obertament masclistes. "Si això no tingués resposta positiva en un cert entorn social, això no es faria", apunta.
Mesures que volen temps
Aquest canvi, a més, va acompanyat de mesures tangibles que Barcons enumera. Mesures com "la recollida de dades" -ja que Estat i comunitats autònomes hauran de fer estudis i enquestes sobre les conseqüències de violències sexuals-, la "prevenció i sensibilització" -amb plans que inclouen tots formació complementària a tots els professionals que intervenen en situacions contra la llibertat sexual- o "la reparació", amb ajudes que facilitin l'accés a llocs de treball a dones víctimes de violència sexual.
Així, les fonts consultades coincideixen a demanar temps per avaluar la norma i defugen centrar el debat sobre els casos particulars que alguns tribunals han decidit revisar. Tanmateix, sí que es planteja una doble incògnita al voltant del debat generat amb els primers passos de la llei del "només sí és sí". Des d'AADAS mostren una certa "sorpresa" pel "grandíssim enrenou" generat amb aquest text legal, a diferència d'altres normes estatals. Alhora, i vinculat a l'escrutini amb què s'ha assenyalat que una norma amb vocació feminista pogués derivar en la reducció d'alguna pena de presó a homes condemnats, la investigadora de la UAB Maria Barcons fa un equilibri inquisitiu. D'una banda, referma que l'abordatge de les violències sexuals no se soluciona amb més anys de condemna. De l'altra, a diferència que amb tantes altres realitats incloses en el codi penal i no quallen en el debat social, planteja: "Per què només ens hem de qüestionar el punitivisme quan parlem de violència cap a les dones?".
El Govern, en l'acte institucional pel 25-N celebrat aquest dijous, ha incidit especialment en la figura dels homes com a principals actors contra la violència masclista en totes les seves formes. Des de les agressions a les bromes que es poden considerar inofensius, ha reivindicat el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En el mateix sentit de la idea primigènia de la llei del "només sí és sí", la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha reclamat "una nova cultura del consentiment" i ha remarcat que "la violència masclista no és un problema de les dones". A més, s'ha recordat que 8 de cada 10 dones han patit alguna mena de violència sexual al llarg de la seva vida.