La missió Gaia de l'Agència Espacial Europea (ESA, per les sigles en anglès) ha fet una troballa immensa. Segons han revelat gràcies al telescopi gegant de l'Observatori Europeu Astral (ESO), anomenat Very Large Telescope (VLT) han pogut percebre el forat negre més massiu conegut fins ara a la Via Làctia. La seva massa és impressionant: trenta-tres vegades la del nostre Sol.
El forat negre massiu més gran conegut fins ara, anomenat Cygnus X-1, "només" arribava a les vint-i-una masses solars. Així doncs, la troballa actual és excepcional. Els forats negres estel·lars es formen a partir del col·lapse d'estrelles massives i els que s'han identificat fins ara a la Via Làctia són, de mitjana, unes 10 vegades més massius que el Sol.
Sorprenentment i tal com determinen les dades de l'ESA, aquest forat negre és molt a prop nostre: a només 2.000 anys llum de distància, a la constel·lació d'Aquila. Es converteix així en el segon forat negre conegut més proper a la Terra. Anomenat Gaia BH3 o BH3 per abreujar, es va trobar quan l'equip revisava les observacions de Gaia mentre preparava una nova publicació de dades.
Els forats negres massius
La comunitat astronòmica ha detectat amb anterioritat forats negres igualment massius fora de la nostra galàxia (utilitzant un mètode de detecció diferent), i han teoritzat que es poden formar a partir del col·lapse d'estrelles la composició química de les quals compta amb molt pocs elements més pesants que l'hidrogen i l'heli. Es creu que aquests estels pobres en metalls perden menys massa al llarg de la seva vida i, per tant, els queda més material per produir forats negres de gran massa després de morir. Però fins ara no hi havia proves que vinculessin directament les estrelles pobres en metalls amb els forats negres de gran massa.