"Sidney, només faig que seguir les teves passes. Ets un exemple per a nosaltres. Que Déu et beneeixi". Les paraules de Denzel Washington en el moment de recollir l'Oscar el 2002 per Training Day escenifiquen l'admiració de generacions d'intèrprets, inclós un dels millors de tots els temps com Washington, cap a la figura de Sidney Poitier. L'actor afroamericà ha perdut avui la vida als 94 anys, al seu domicili de les Bahames. Enrere deixa un llegat de més de 50 pel·lícules, diverses d'elles història inherent del setè art. Considerat una llegenda absoluta per als intèrprets afroamericans, va ser un far en una època on el racisme institucional, la violència de la supremacia blanca als carrers i les divisions socials marcaven els Estats Units.

La seva gesta i la seva capacitat per trencar barreres es van consolidar amb la recollida de l'Oscar durant la gala de 1964 pel seu paper a Lilies of the Field. Era el primer home afroamericà que ho aconseguia, però no la primera persona negra del país, ja que el 1940 va ser Hattie McDaniel qui, gràcies al seu paper secundari (i racista) a Gone with the Wind, va endur-se la primera estatueta afroamericana. Poitier, nascut el 1927 a Miami, va destacar moltíssim en el món del cinema, però també va ser un destacat intèrpret de teatre.
 
Els seus films més coneguts i reverenciats per la crítica i el públic són sobradament coneguts. Des de la seva química (i còmica) interpretació amb Spencer Tracy a Guess Who's Coming to Dinner (1967), passant pel relat antiracista a In the Heat of the Night (1967), amb Rod Steiger. Col·lecciona meravelloses interpretacions a films per a la història com The Defiant Ones (1958), The Blackboard Jungle (1958) o la seva apassionant To Sir, with Love (1967). Aquell any de finals dels 60, Poitier va fer història amb tres films de categoria.

Generacions d'actors i cineastes afroamericans com Washington, Will Smith, Barry Jenkins, Steve McQueen, Wesley Snipes, Spike Lee o Chadwick Boseman han reverenciat sempre la figura de Poitier, un pioner en una indústria ancorada en el conservadurisme i el racisme. La importància de Sidney Poitier a Hollywood no té rival, en un moment on la seva figura es va convertir en un símbol per a l'esperança.