"Una lluitadora infatigable, un exemple de vida davant l'adversitat, ens deixa avui". Amb aquestes paraules comença el comunicat de l'alcalde de Santa Cruz de Tenerife, José Manuel Bermúdez, en què informa de la mort de la influencer Hilda Siverio. Tenia 52 anys i li havien diagnosticat el càncer de mama més agressiu: el triple negatiu metastàsic. No obstant això, Siverio tenia el lema "visc amb el meu somriure", que difonia a través de les xarxes socials mentre ensenyava el seu dia a dia i compartia la seva visió de la patologia.

Ara fa nou anys, el 2014, quan estava embarassada del seu fill petit, li van detectar el tumor. Per no perdre la criatura, va decidir esperar-se a la setmana 33 per començar a tractar-se de la malaltia, que ja s'havia estès sense remei pel seu cos. Havia mutat al cep més letal i, des d'aleshores, va témer el pitjor. "Prefereixo morir que deixar la vida" va ser un altre dels seus grans lemes. I és que des que la Hilda va conèixer la seva diagnosi, va adoptar l'actitud de viure cada dia com si fos el darrer. Quan va començar a crear contingut a xarxes, moltes persones que també tenien càncer van començar a crear comunitat entorn d'ella i a compartir experiències a través de la seva pàgina de Facebook, "fes somriure el càncer".

Des de fa uns anys, aquesta canària ha estat tota una estrella a internet, sobretot a TikTok, on sota l'atenta mirada d'1,5 milions de seguidors, compartia balls i vídeos d'humor que reflecteixen a la perfecció la forma amb què afrontava la seva malaltia. “Necessitem recerca que es converteixi en noves oportunitats i arribi a totes”, defensava. La seva salut havia empitjorat en les últimes setmanes i la seva família va patir, a més a més, l'angoixa de rebre insistents missatges d'alguns dels seus seguidors, així com algun intent de visita no volguda a l'hospital. 

Ella sempre va voler, i així ho va expressar, ser recordada amb un somriure. Un desig que li van recriminar alguns usuaris i usuàries de les xarxes socials que estaven en la seva mateixa situació. "M'escrivien altres malalts dient: Com pots riure sabent que deixaràs sols els teus tres fills? I jo els hi dic: sé que m'estic morint, ningú ha de dir-m'ho, però t'ensenyaré un altre camí. Et queda un mes, et queden dos, et queden tres, viu!", reflexionava fa uns mesos en un dels seus últims vídeos per tot just després llençar la següent qüestió: "Si nosaltres estem així, que ens toca patir cada dia per viure una miqueta més, què estàs fent tu, que ho tens tot i no valores la vida que tens? Si això no et fa reflexionar, no has après res".