El món de la fotografia està de dol. El cronista Ramon Masats, l'últim d'una generació daurada que va renovar la fotografia a l'Estat, ha mort aquest mateix dilluns a Madrid als 92 anys. Nascut a Caldes de Montbui (Vallés Oriental) el 1931, ha estat un dels fotoperiodistes més importants que ha donat la segona meitat del segle XX.

Masats és autor d'imatges tan simbòliques com les d'uns capellans jugant a futbol al seminari de la capital espanyola el 1960, una de les més recordades de l'època del dictador Francisco Franco. Religió i futbol, una foto que resumia el país i que ara es pot veure al MoMA de Nova York (Estats Units).

Premi Nacional del Ministeri de Cultura espanyol el 2004, com fan els grans noms, sempre va intentar anar més enllà de simplement documentar la societat. En les seves fotografies, el veiem a ell. Ens convida a aturar-nos en cada imatge. El seu company de generació, Carlos Pérez Siquier el descrivia com “el Cartier-Bresson a Espanya”.

Masats va treballar en diversos diaris i va compaginar la pràctica fotogràfica amb el cinema i la realització de documentals. A l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya va conèixer professionals com Oriol Maspons o Ricard Terré. Amb només 18 anys es va instal·lar a Marit on va treballar per a Gaceta Ilustrada.

No obstant això, també va fer feina per a publicacions estrangeres com Paris Match, per a la qual va cobrir el casament dels reis d'Espanya el 1962. Autor de diversos llibres de fotografia, va ser reconegut especialment per representar una realitat objectiva i sense manipulació.

Al món del cinema, va participar en curtmetratges i va elaborar guions. És autor dels documentals Prado vivo i El que enseña i del llargmetratge Topical spanish en col·laboració amb Chumy Chúmez. A més a més, va participar en sèries de televisió espanyola com Conozca usted España, Los ríos, Raíces, Música en la España Medieval o Si las piedras hablaran, amb textos de l'escriptor Antonio Gala.

El 2002 també va rebre el Premi Cultura de la Comunitat de Madrid en la modalitat de fotografia. Va exposar a Moscou, Tunis, Atenes o Istanbul. Anys més tard, el 2017 se li va dedicar una exposició temporal a la Sala Ana Mas Projects de l'Hospitalet de Llobregat, amb més de 60 fotografies, sota el títol Ramon Masats. 1953-1965. La mostra va ser comissariada per Laura Terré, filla de Ricard Terré.

[plantillavirals]