Hi ha personalitats que són una institució. Llorenç Gascon ho era. Empresari exitós, patrici brillant i culte, acadèmic rellevant, Gascon ha mort als 92 anys després d'una llarga malaltia. Com a directiu, va estar al capdavant d'un llarg llistat de companyies, entre elles de la Seda, així com conseller delegat del Banc d'Expansió Comercial, de Túnels i Autopistes de Barcelona S.A. i del Banc d'Expansió Industrial. 

Doctor en Ciències Econòmiques per la UB, va presidir durant divuit anys el comitè espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE), va ser un dels experts designats per la Comissió Europea el 1990 per estudiar l'homogeneïtzació fiscal de les empreses, degà del Col·legi d'Economistes, vicepresident de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, conseller de la Fundació Jean Monnet per a Europa, amb seu a Lausana, vicepresident de Foment del Treball durant catorze anys i directiu de la CEOE. Coneixedor profund de la societat nord-americana, va ser president de la Cambra de Comerç Americana a Catalunya. 

Llorenç Gascon havia restat al marge de la política des del retorn de la democràcia, quan la seva projecció social va estar centrada sobretot en la seva acció com a empresari i dirigent de Foment, però havia estat de jove militant de la Unió Democràtica clandestina i la policia franquista tenia una fitxa sobre ell i les seves activitats catalanistes contra la dictadura.        

Però el seu currículum no ho diu tot de la seva personalitat. A diferència dels que passen pels llocs simplement exercint una responsabilitat amb més o menys encert, Llorenç Gascon era un home que tenia un profund coneixement de l'ésser humà i que va acabar captant molts dels secrets que conformen un món, en aquest cas el de la burgesia catalana. Des del seu pis al Turó Parc, Gascon observava, com si ho fes amb uns prismàtics d'una potència invencible.

Poques persones del patriciat han tingut la capacitat de distanciar-se de la seva classe i analitzar-la amb mirada irònica i a vegades fins i tot sarcàstica. Ho sabia tot, coneixia amb profunditat el paisanatge de l'"upper Diagonal". Dialèctic temible, amic proper quan s'era finalment admès en el seu cenacle, els qui gaudien de la seva conversa intel·ligent i àcida el trobaran a faltar. No és fàcil conèixer moltes persones com Llorenç Gascon, que feia entendre la diferència entre ric i burgès. De persones amb èxit o fortuna n'hi ha uns quantes. Però ser un patrici és una altra cosa.