L'obertura de les escoles amb totes les classes presencials no era una opció que gaudís d'un suport ciutadà majoritari. Així ho apunta el baròmetre de setembre del CIS, fet públic aquest dijous, segons el qual només un 36,1% dels enquestats n'era partidari, pràcticament el mateix percentatge (35,8%) que apostava per combinar classes presencials i telemàtiques. Tan sols un 9,6%, però, defensava que totes les classes fossin on-line i un 4,4%, que no hi hagués classes fins que acabés la pandèmia.

Les enquestes van ser fetes entre l'1 i el 7 de setembre i apunta que els més partidaris de les classes mixtes són els més joves, d'entre 18 i 24 anys, amb un 56,6% que ho reclama, per bé que també és l'opció preferida dels grups d'edat de 25 a 34 anys (50,5%), de 35 a 44 anys (38,4%) o de 45 a 54 anys (41,1%).

En canvi, els col·lectius menys afectats com a pares pel tancament de les escoles són els únics que defensaven que totes les classes fossin presencials, tant els enquestats d'entre 55 i 64 anys (43,2% d'adhesions) com els de 65 i més (43,1%). En tot cas, hi ha també un biaix de gènere notable en aquesta qüestió, ja que les dones, que carreguen amb més feina de cures, reclamaven més la plena presencialitat a les escoles que els homes, en un 39,4% i un 32,5% de casos, respectivament.

De la mateixa manera, el baròmetre pregunta sobre una eventual vacuna del coronavirus i tan sols un 44,4% d'enquestats estaria disposat a posar-se-la immediatament quan aparegués, mentre que un 40,3% no ho estaria. Un altre 3,1% ho faria en funció de diverses variables i l'11,2% no ho sap.

Sigui com sigui, un 58,3% d'enquestats creu que cal prendre mesures de control i aïllament més estrictes per frenar la pandèmia i només un 25,8% opina que es pot seguir com fins ara. En relació amb la confiança en les administracions sobre la gestió del coronavirus, només un 31,6% té força o molta confiança en el govern espanyol i un 56,8%, poca o gens. Així, un 72,3% creu que l'executiu central i els autonòmics haurien de treballar coordinats per afrontar la situació, mentre que un 15,8% centralitzaria competències i un 4,9% les cediria totes a les comunitats.