Era un dels noms que corrien pels cercles polítics de Washington. El president barack Obama ha proposat el jutge Merrick Garland per ocupar la vacant deixada al Tribunal Suprem per Antonin Scalia, que va morir el febrer passat. La nominació presidencial ha de passar ara al Senat, que ha de confirmar –o no- el nom. I aquí vénen els problemes perquè la cambra alta és en mans dels republicans (per 54 a 46 senadors), que ja han fet saber que vetaran Garland.

Aquesta pot ser una pugna llarga, que pot durar mesos i fins i tot acabar malament, donada la radicalitat amb què el lideratge republicà al Senat ha anunciat la seva oposició. Per Mitch McConnell, al ser aquest un any electoral, cal esperar a l’elecció de novembre abans de decidir el nom del nou jutge. Es tracta d’una maniobra política, ja que correspon al president de fer la proposta. El que succeeix és que el Tribunal Suprem és un òrgan decisiu i en aquests moments està dividit: quatre magistrats conservadors enfront de quatre de liberals (progressistes en el lèxic polític nord-americà).

Merrick Garland ha estat triat amb cura. Porta quasi vint anys a la poderosa cort d’apel·lació de Washington DC, va graduar-se a Harvard, i és considerat un home moderat i un jutge reaci a donar la raó a la defensa en la revisió de processos criminals. En el passat, senadors republicans van parlar bé d’ell i de tots els candidats que circulaven, Garland és probablement el més assumible pels conservadors. Però el seu accés al Suprem canviaria l’equilibri al tribunal.

Obama necessita el suport de, com a mínim, cinc senadors republicans, una cosa gens fàcil. Abans, però, ha de saltar tots els obstacles que se li posaran per ajornar el debat i la votació a la cambra. Les properes setmanes s’assistirà a un enfrontament entre els diversos ‘lobies’ conservadors i progressistes per imposar-se. Donald Trump ja ha fet una crida a impedir que el Senat confirmi Garland i deixar el procés per després de les eleccions presidencials.