[noticia]202016[/noticia]
En l'examen de les autoritats sanitàries sobre la Covid-19, l'Ebre ha resultat ser un territori avantatjat, almenys més que la majoria de regions sanitàries catalanes, amb el permís de l'Alt-Pirineu i l'Aran. És cert que en la baixa taxa d'incidència anunciada no s'han tingut en compte valors interessants ni a l'Ebre ni arreu, com els casos sospitosos, una xifra percentualment més elevada al territori, ni els malalts asimptomàtics, perquè per fer-ho caldria un mapeig massiu que no s'ha fet ni a l'Ebre ni enlloc.
Però amb els buits inclosos, la nota final ebrenca és bona. Malgrat tot, en aquest examen que marca els ritmes de les fases del desconfinament, alguna resposta és fallida al sud: la taxa reproductiva de la pandèmia a l'Ebre és la més alta de Catalunya, d'un 1,6% segons dades de Salut del passat 3 de maig.
El cas, però, és que la nota resultant és bona, i això situa el territori en una paradoxa: el privilegi de passar a la fase 1 del desconfinament el situa també capdavanter en el podi del possible risc de rebrot. I el pitjor: que aquesta amenaça es compleixi o no, no depèn del propi territori, sinó de la influència dels altres alumnes menys destres.
Tancament al límit dels termes municipis de la Ràpita i Alcanar. Foto: S.B.
Segons la proposta del Govern de la Generalitat per iniciar el desconfinament gradual de Catalunya, a data 3 de maig, a les Terres de l'Ebre hi havia una incidència acumulada de la malaltia d'11 per cada 100.000 habitants, calculada en base a les persones que havien desenvolupat la malaltia els 14 dies anteriors. Aquesta era la taxa de contagis menys de dos mesos després d'haver-se detectat el primer cas -el 12 de març- en un territori amb 179.000 habitants.
El 3 de maig, doncs, hi havia en total 205 casos confirmats per prova diagnòstica de coronavirus i 2.626 dels anomenats sospitosos, no confirmats per prova de PCR però classificats així pels facultatius d'acord amb la simptomatologia. Una xifra percentualment alta -Salut ha anunciat que a partir de dilluns es començaran a fer tests als sospitosos i casos lleus, no com fins ara- que no comptabilitza en la taxa d'incidència.
Tampoc quedava encara contemplat el possible impacte, si és que l'acaba tenint, del desconfinament gradual de menors ni el de la desescalada posterior en entrar a la fase zero. Tenint en compte, a més, que el virus té un temps d'infecció asimptomàtica de 14 dies, encara avui, amb 220 casos positius i 3.088 possibles, faltarien uns dies per deixar passar aquest termini i comprovar-ne els efectes.
Malgrat aquesta prudència, cal tenir en compte que fa 10 dies que no hi ha hagut cap mort al territori, que l'últim ingrés a la UCI va ser el 6 d'abril i que resten 5 pacients en aquesta unitat de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. La taxa d'incidència calculada és, doncs, baixa i, malgrat que la mitjana de persones que s'infecten d'un mateix cas és alta -un 1,6-, les Terres de l'Ebre passaran a la nova fase de desescalada. Un altre element que impulsa aquest avançament és la capacitat de resposta del sistema sanitari ebrenc, ara descongestionat.
"És claríssim que fins ara ens ha afectat menys. Potser tots aquells aspectes dels quals ens queixem al territori, com és l'aïllament, el despoblament o les mancances en transport públic ens han pogut acabar afavorint ara", afirmava dies enrere la directora territorial de Salut a l'Ebre, Mar Lleixà. Apuntava també que quan es va aturar l'activitat encara no hi havia casos detectats. "Es poden haver donat un conjunt d'elements", argumentava, tot i que va instar la ciutadania a la cautela, "perquè la partida no ha acabat".
[blockquote]"Potser tots aquells aspectes dels quals ens queixem al territori, com és l’aïllament, el despoblament o les mancances en transport públic ens han pogut acabar afavorint ara", diu la directora territorial de Salut a l'Ebre, Mar Lleixà[/blockquote]
El subdirector de l'Agència de la Salut Pública a Tarragona, Conrad Casses, sosté que "fins i tot tenint en compte els casos sospitosos o probables, la incidència és molt poca, de les més baixes de Catalunya". Entre els factors per explicar-ho en poden haver-hi tres determinants i un quart que encara no és concloent. El primer, apunta, és la baixa densitat de població: "Es tracta d'una zona rural, amb molts pobles petits. A menys persones, menys casos també percentuals i menys possibilitats de contagi".
El segon, la mobilitat, no comparable, diu, a altres zones metropolitanes.Un tercer factor és que estem en temporada turística baixa i la gent no ha accedit a les segones residències. "Hi ha una última hipòtesi, encara no concloent, entorn d'un clima, amb major temperatura i humitat, que hauria ajudat a que el virus no persistís tant a l'ambient, una qüestió, insisteixo, que és encara una especulació i que, com tots, caldrà verificar al final", sosté.
Paradoxalment, com ja s'ha apuntat, el potencial de contagis a les Terres de l'Ebre és el més alt de Catalunya, d'un 1,6 -tot el que superi l'1 és negatiu perquè implica que una persona té potencial per contagiar-ne més d'una-, una dada, "bastant dolenta", apunta Casses, tot i que convida a agafar-la amb pinces: "Podria ser que fluctués tant perquè si tenim pocs positius i en pocs dies augmenten, encara que siguin pocs, el salt és gran".
Dispositiu policial a l'entrada de les Cases d'Alcanar. Foto: Cedida
No li treu tant ferro a la dada en qüestió el físic Àlex Arenas, catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de la Universitat Rovira i Virgili (URV). "Aquesta és una dada molt rellevant perquè et diu com es multiplica el virus per cada infectat, parlem d'un virus d'una capacitat de contagi altíssima. Per tant, que entri en acció aquest potencial depèn del nombre de contactes que fem entre persones. Quan hem estat confinats això es va controlar, però si sortim i els contactes augmenten, el factor és multiplicatiu", adverteix.
I és aquí on pren protagonisme especial, a parer seu, un aspecte "essencial": la mobilitat. L'equip d'Arenas la inclou com un valor crucial en el model matemàtic que desenvolupa i que permet fer prediccions del risc de nous casos de contagi per coronavirus als municipis de l'Estat. "És cert que les Terres de l'Ebre, juntament amb l'Aran, es troba entre les regions sanitàries millor posicionades per seguir avançant dins de Catalunya, però a la vegada, quan la mobilitat es vagi restablint, això és una arma de doble tall, perquè aquest territori deixa de dependre de si mateix i augmenta el risc d'empitjorar en progressió. Em temo que això seria una catàstrofe si ens precipitem i no es fa de forma molt controlada", alerta.
Encara més, fa l'advertència tenint en compte el baix índex d'immunitat que té la població ebrenca, que per projeccions matemàtiques a falta de tests serològics generalitzats situen "al voltant de l'1%". "Això és bo i és dolent. Bo perquè vol dir que no s'ha infectat massa la població, però dolent pel risc elevat de propagació en cas de rebrot", sosté.
Aquesta és la paradoxa de l'alumne avantatjat de l'Ebre respecte le sis regions sanitàries que seguiran en fase 0: que la influència d'altres zones menys destres a l'hora d'aturar la malaltia li comporti un retrocés major. Davant d'aquesta situació, una advertència generalitzada dels experts: "No li podem perdre encara el respecte al virus, perquè ens matxucaria d'una manera brutal. Nosaltres hem canviat de rutina, però el virus no, i si restablim els hàbits anteriors, pot rebrotar, la qual cosa seria nefasta des de tots els punts de vista".
[noticiadiari]2/201655[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201853[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201487[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201411[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201791[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198469[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/197029[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198064[/noticiadiari]
