Potser resulta paradoxal, però és el que passa sovint als serveis sanitaris. Quan es demana, per exemple, una ressonància magnètica per anar sobre segur, augmenta la incertesa, segons ha advertit Bjorn Hoffman, professor del Departament de Ciències de la Salut de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia de Gjovik. A l'article, es presenten tres formes per les quals pot augmentar la incertesa quan s'intenta reduir-la a partir de proves mèdiques de cribratge o diagnòstic.

En primer lloc, esgrimeix que els descobriments accidentals augmenten la incertesa en trobar alguna cosa diferent del que es busca i el significat del qual no és clar. Alhora, es detalla que les proves imprecises "poden donar-nos respostes errònies, i com menys motius tinguem per fer-les -és a dir, com menys específiques siguin-, més grans seran els errors".

El sobrediagnòstic esdevé una incertesa sobre el que pot passar en el futur: el pronòstic. No sabem si el que trobem es convertirà en una malaltia que notarem. Quan trobem precursors d'una malaltia, no sabem si ens salvarem o estarem sobrediagnosticats i sobretractats, explica l'investigador.

[noticiadiari]2/251359[/noticiadiari]

Per tant, es poden fer diverses coses per evitar augmentar la incertesa quan, precisament, es vol reduir. "L'acció més important és comentar amb el metge si realment necessita una determinada prova, quines són les conseqüències i què podria passar si no es fa", argumenta.

Per això, insta a tenir en consideració tres factors. No fer-se proves "per precaució". Fer-se les proves quan existeixin bones raons de salut per fer-les, per exemple, quan hi hagi motius per creure que es pot tenir una malaltia: quan es tinguin símptomes clars, és a dir, quan la probabilitat prèvia a la prova sigui alta. També cal anar amb compte a l'hora de fer-se proves de malalties que es desenvolupen lentament, de les quals moltes persones que les pateixen moren abans d'altres patologies.

[plantillavirals]