19
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
20:28h
Els nadons no només segueixen patrons acústics quan ploren sinó també neurofisiològics i de comportament, segons si el plor està motivat per la gana, el son, els gasos, l'estrès o la irritabilitat. L'estudi d'aquestes característiques complexes que ha dut a terme l'Hospital Clínic amb una mostra de 38 infants ha permès crear un algoritme que interpreta de forma automàtica la causa del plor.
L'estudi de l'Hospital Clínic i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) ressalta la complexitat del procés comunicatiu del nounat, que en els primers mesos pot plorar de mitjana entre una hora i mitja i tres al dia. Per exemple, el plor per angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut que el de gana. Per a detectar-ho, el software, desenvolupat amb l'start-upZoundream, s'introdueix en un dispositiu vigilanadons que permet millorar la relació entre els pares i el fill, com a pas previ per aplicar aquesta investigació a nadons prematurs i amb patologies.
"L'objectiu és donar suport, en cap cas ser un substitut de les famílies", ha detallat Anna Lucia Paltrinieri, pediatre del Servei de Neonatologia del Clínic. L'informe apunta que el desencadenant d'impotència, ira o frustració que pot provocar el plor els progenitors pot afectar de manera negativa en el vincle amb el nadó i "comprometre la seva cura, així com el seu procés de desenvolupament neurològic".
El software busca cuidar el lligam amb el nen perquè si els pares responen "de manera correcta al missatge, el vincle afectiu es veu reforçat i el nadó es desenvolupa correctament", segons ha explicat Ana Laguna, cofundadora i científica de dades principals de Zoundream. Per això, la investigació ha permès atribuir als cinc tipus de plor ja descrits anteriorment en la literatura científica característiques determinades. Així doncs, han descobert que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d'expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l'atenció del cuidador.
En canvi, el plor d'angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut i és considerat "el més molest" per als progenitors. El plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s'exerceix sobre les cordes vocals. El plor per son, al seu torn, és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, però en general amb una "expressió més tranquil·la", mentre que el plor per demanda d'atenció és molt semblant, encara que sembli més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en el qual es presenti.
"L'objectiu és donar suport, en cap cas ser un substitut de les famílies", ha detallat Anna Lucia Paltrinieri, pediatre del Servei de Neonatologia del Clínic. L'informe apunta que el desencadenant d'impotència, ira o frustració que pot provocar el plor els progenitors pot afectar de manera negativa en el vincle amb el nadó i "comprometre la seva cura, així com el seu procés de desenvolupament neurològic".
El software busca cuidar el lligam amb el nen perquè si els pares responen "de manera correcta al missatge, el vincle afectiu es veu reforçat i el nadó es desenvolupa correctament", segons ha explicat Ana Laguna, cofundadora i científica de dades principals de Zoundream. Per això, la investigació ha permès atribuir als cinc tipus de plor ja descrits anteriorment en la literatura científica característiques determinades. Així doncs, han descobert que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d'expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l'atenció del cuidador.
En canvi, el plor d'angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut i és considerat "el més molest" per als progenitors. El plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s'exerceix sobre les cordes vocals. El plor per son, al seu torn, és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, però en general amb una "expressió més tranquil·la", mentre que el plor per demanda d'atenció és molt semblant, encara que sembli més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en el qual es presenti.