Ells són Espanya i la resta a saber. Suposo que l'Antiespanya de la propaganda franquista. Els mateixos que dia sí i dia també acusen l'independentisme de voler apropiar-se de Catalunya i reivindiquen el dret a la diversitat apliquen l'argument radicalment contrari quan es tracta del seu país. 

Només així poden entendre's titulars com el de l’editorial de La Razón -destacat, a més, en portada: "La fractura de la dreta penalitza Espanya". "Tragèdia espanyola", titula la seva columna a OKDiario Carlos Dávila. A El Mundo, Federico Jiménez Losantos alerta que "El separatisme i l'esquerra socialista i comunista volen destruir l'Espanya que coneixem". I etcètera, etcètera.

Ara, com aquesta gent és optimista de mena, no tenen temps de llepar-se les ferides i ja s'han posat les mans a l'obra a aconseguir el mal menor. Si ahir Sánchez era un colpista, l'okupa de la Moncloa, el traïdor que anava a indultar els separatistes, avui ja és l'estadista responsable que ha de pactar amb Ciutadans pel bé d'Espanya -com no- i fins i tot d'Europa. Doncs sí, ara, a aquests diaris que s'han dedicat a impulsar una força antieuropeista com Vox els preocupa l'opinió de la UE.

"Sánchez ha d'apostar per l'estabilitat", s'atreveix a dir El Mundo després d'haver acusat el candidat socialista de tots els mals durant mesos. "Pedro Sánchez està en disposició de formar Govern, però l'elecció dels socis serà crucial per una estratègia de futur amb una aspiració més centrista, que és el que ha definit al socialisme espanyol en els seus millors moments", assenyala l'editorial de La Razón, després d'haver-ho apostat tot als cordons sanitaris de Rivera.

Però també El País se suma al cor de veus que demanen "responsabilitat": "Ciutadans és la força que té davant seu la més difícil disjuntiva i la més greu responsabilitat, ja que, de mantenir-se en la posició expressada asprament durant la campanya, la negativa de principi a contribuir amb qualsevol fórmula de Govern en la que participi el partit socialista convertirà les seves alarmes sobre la unitat d'Espanya en una profecia autocomplerta". Es veu que amb Unidas Podemos no s’hi pot pactar, bàsicament, per la "seva posició sobre la crisi territorial a Catalunya". Pas mal, per al mitjà bandera del cosmopolitisme antinacionalista. Però a mi em queda una pregunta: I amb ERC què?