Dormir en un municipi i fer-hi vida no és el mateix. Sovint, cada vegada més, la feina, els estudis o el lleure es fan en altres municipis, donant una nova dimensió a la vida metropolitana. Ara bé, la gestió d'aquesta tipologia de vida no sovint està mancomunada. Això, però, podria començar a canviar. En un acte des de Cornellà de Llobregat, diferents àrees metropolitanes de l'estat espanyol van posar la primera pedra per al que pot ser una col·laboració entre si, amb Barcelona com a referència, ja que és l'única àrea de l'Estat amb el seu sistema de gestió propi, que celebra el seu quinzè aniversari: l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aquesta nova entesa que es comença a fonamentar inclou, a banda de la capital catalana, Bilbao, A Coruña, Saragossa, Màlaga, València i Tarragona. De moment, han establert un decàleg de prioritats les quals volen abordar en aquesta col·laboració, la qual preveu ser estable. Entre d'altres, destaca l'habitatge, la transició ecològica incorporant el transport públic, promoure l’escala metropolitana com a espai de governança, afavorir la transició digital al servei de l’interès general o fomentar la cooperació publicoprivada en la prestació de serveis públics. A més, en matèria econòmica -i amb conseqüències socials-, també volen abordar el repte de garantir la participació local i metropolitana en els fons europeus.
Ramon Torra, gerent de l'AMB, assegura que s'impulsa una "aliança entre ciutats" que busca actuar com a lobby en polítiques metropolitanes per "reforçar-ne" la mirada: "Les àrees metropolitanes estan en primera línia dels reptes globals, és imprescindible parlar-ne", assevera Torra. En aquesta mateixa línia, el president executiu de l'AMB, Antonio Balmón, també remarca que "la vida ja no es desenvolupa en un context local perquè les relacions humanes salten d'una banda a l'altra constantment".
Inspirar-se en Barcelona, no repetir el model
En aquesta col·laboració pionera, Barcelona exerceix, d'alguna manera, com a referent, ja que fa quinze anys es va crear aquest organisme format per alcaldes i regidors de 36 municipis -el Consell Metropolità. Ara bé, les àrees que busquen participar en aquesta entesa estatal tenen clar que, inspirar-se en el model barceloní, no implica replicar-lo: "No tots necessitem arribar al model Barcelona, nosaltres aspirem a ser un mecanisme estable de coordinació i no una nova estructura administrativa", argumenta Idoia Postigo, directora general de Bilbao Metropoli 30, l’associació que reflexiona sobre el futur d’aquesta àrea metropolitana.
També ho veu des d'aquest prisma Patricia Cavero, coordinadora general d’Ebrópolis, l’associació per al desenvolupament estratègic de Saragossa i el seu entorn: "“No aspirem a crear una altra administració”, admet Cavero. Qui sí que busca un model similar al barceloní és Tarragona, que estudia impulsar un grup promotor: "Es tracta de canviar la dimensió de l’escala per guanyar eficiència en la gestió”, assenyala el seu alcalde, Rubén Viñuales. Sigui com sigui, i independentment de la forma en què es materialitzi aquesta entesa, la primera pedra ja està posada.
