Ahir, sense que s'anunciés fins unes hores abans, Pujol va ser homenatjat per amics i col·laboradors i va fer una intervenció que va sonar a comiat. Va fer balanç cridant a seguir les "petjades de llibertat" dels seus mandats tot i que va admetre la "insatisfacció". Li preocupa molt com el recordaran els llibres d'història. Els darrers anys n'han embrutat el llegat, que ningú pot negar que és políticament molt valuós. Us aconsello llegir la completa crònica que en fa Oriol March.
Investidura sense pistes. Pujol està gran però també lúcid i sap que les seves paraules tenen impacte. Per això va defugir el moment actual, que ve marcat pel pla D. Rajoy pot fer consell de ministres en les properes hores per recórrer al TC la llei de la Presidència. Quan Puigdemont constati que no pot ser investit anunciarà qui ocuparà una presidència que ell voldria provisional i, com vam explicar dissabte, podria ser aquesta mateixa setmana si no es produeix l'enèsima giragonsa. En les darreres hores sembla que Elsa Artadi s'ha autodescartat. La CUP va emetre ahir senyals que la seva oposició s'endurirà en funció de quina sigui la sortida. Van fer un acte polític per fixar posició i en va escriure aquesta crònicaRoger Tugas.
Els presos, tant els de JxCat com els d'ERC, tenen pressa perquè la situació es resolgui -ahir al vespre les direccions dels dos partits es van reunir- i l'escenari d'unes eleccions només el podria propiciar un partidisme extrem o un error de càlcul quan els terminis s'esgoten. Sobre això i el judici que ve -i que es tem- opina Andreu Van den Eynde, que és l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. L'entrevista és de Sara González. En relació a les estratègies republicanes us aconsello llegir La Veu de Nació d'Irene Ramentol.
La patacada del PP. El Centre d'Investigacions Sociològiques, l'ens demoscòpic del govern espanyol, havia de fer pública la seva enquesta amb intenció de vot la setmana passada, però va allargar el treball de camp per mitigar l'efecte del cas Cifuentes. Avui al migdia sabrem fins on és forta la seva caiguda i el premi que rep Ciutadans. De moment, a Madrid ja tenen nou president: el número dos de Cifuentes, Ángel Garrido.
La vaga també és política. El dilluns ens ha deixat una sentència històrica del TSJC, que avala el dret a vaga i que va suposar una important victòria del sindicat independentista Intersindical-CSC. La -cada cop menys- petita central, com David contra Goliat, va veure avalada la convocatòria del 8-N enfront la demanda de Foment, que ha de decidir si recorre al Suprem. El tribunal tomba cadascun dels arguments de la gran patronal i, a més, converteix en jurisprudència una obvietat conforme la majoria d'aturades generals també inclouen motivacions polítiques. O potser no és fer política reclamar la supressió d'una reforma laboral? O no tenia rerefons polític la vaga feminista del 8-M? Aida Morales explica la sentència en aquesta informació.
Vist i llegit
Les polítiques de memòria són un assumpte pendent a Espanya 43 anys després de la mort de Franco. Ahir, a El Confidencial, Rafa Méndez retratava l'enfrontament que viu Villarrobledo, una petita ciutat de 26.000 habitants a Albacete, per un monument als caiguts franquistes. IU exigeix al PSOE, a qui dona suport, que l'enderroqui per no trencar, i el PP els ofereix un xec en blanc si el mantenen dempeus. Les víctimes de Franco també tenen un monument al poble, un cub de ferro enmig d'un aparcament. Llegiu aquí la història.
El passadís
La plana major del pujolisme es va trobar ahir a l'auditori de la Institució Cultural del CIC -just uns metres més enllà d'on l'espanyolisme incitava a retirar llaços grocs a la Via Augusta de Barcelona- per rendir homenatge a l'expresident de la Generalitat. Ningú de Junts per Catalunya i només Carles Campuzano d'entre els actuals dirigents del PDECat. Tres personalitats van justificar les absències. El primer va ser Joaquim Triadú, màxim responsable del CIC i que va ser conseller de la Presidència amb Pujol, que va argumentar motius laborals. El segon va ser Artur Mas, que va al·ludir per carta a la "manca de temps" tot i voler mostrar afecte i cap al seu predecessor -que el va nomenar hereu el 2001- malgrat les "vicissituds de la vida". El tercer en excusar-se, l'editor Eliseu Climent, li va agrair a l'expresident el fet que moltes de les "esperances" dels Països Catalans no haurien aparegut sense la seva figura.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2004 a Barcelona, aleshores governada pel socialista Joan Clos, s'inaugurava el Fòrum de les Cultures en un intent de reviure, amb l'excusa de la trobada cultural i de pensament, la festa ciutadana i la projecció dels Jocs Olímpics de 1992. La ciutat creia haver trobat en els grans esdeveniments la pedra filosofal del seu progrés. El Fòrum va revitalitzar la zona la costa barcelonina que toca al riu Besòs (amb l'antic Camp de la Bota on ara, per cert, hi volen posar un hotel de luxe) però no va ser un èxit. Així es va inaugurar.
L'aniversari
El 8 de maig de l'any 1899 naixia a Viena (Àustria) l'economista Friedrich August von Hayek, considerat el pare del corrent de pensament neoliberal, que aposta per la desregulació total per part de l'estat i una pressió fiscal baixa apel·lant a l'ordre espontani i els cicles naturals de l'economia. L'obra de Hayek, que va morir a Alemanya el 1992, va molt més enllà de les teories econòmiques, que es contraposen a les de l'anglès Keynes. A Catalunya fa uns anys es va crear el Grup Hayek, vinculat a la Fundació Catalunya Oberta, una entitat que animava l'exdirigent de CDC Lluís Prenafeta i que va promoure alguns opinadors sobiranistes que ara s'agrupen políticament entorn al filòsof Jordi Graupera.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi