Em perdonareu si avui desvio lleugerament l'objectiu d'aquest espai i no em refereixo al judici -desaparegut per cert a molts dels diaris madrilenys, total, a qui li podria interessar la versió dels ciutadans atonyinats, un cop ja tenim la veritat revelada pels testimonis policials- sinó a una altra qüestió que, ara per ara, a Madrid consideren molt més transcendent: el nou Arquebisbe de Tarragona.

L'elecció per part del Papa Francesc de Joan Planellas per dirigir la diòcesi tarragonina ha fet molt i molt a la Caverna. La raó? Doncs es veu que el 2015 va penjar –o va deixar que algú pengés, el matís a aquests diaris els té ben igual- una estelada del campanar i va tocar les campanes a les 17.14 hores. Bé, tampoc és un fet tan estrany i podria passar desapercebut. Al final era rector a Jafre (Baix Empordà), un municipi on les eleccions del 21-D les forces independentistes van aconseguir el 88% dels vots. Com era allò què el pastor havia d'escoltar al seu ramat? Imagino que amb aquest pecat es podria inhabilitar a pràcticament qualsevol mossèn català.

Però Planellas va tenir mala sort. I a Jafre hi anava a combregar Dolors Caminal –per si no la coneixeu, esposa d'Albert Boadella- qui va denunciar els fets al bisbe de Girona sense rebre les disculpes que ella creia que mereixia. 

I és clar, la presa de posició de Planellas és imperdonable. "Canviïs de Déu, busqui-se'n un pagà, d'aquests que parlen en castellà. Que vostè no és d’aquesta parròquia i aquí per combregar els feligresos han de penedir-se en català. Cal purgar el pecat original d'España, sis plau (sic)", imagina que el rector li va dir a la pobra feligresa Karina Sainz des de Voz Pópuli, que és també qui explica l'anècdota de Caminal. En realitat Planellas mai va dir això, i Sainz ho sap i per això alerta que "així devia ser el sermó", així en condicional. Però és clar, perquè explicar les coses seriosament i amb rigor quan es pot ridiculitzar al rival i acusar-lo de racista?

Qui també s'ha enfadat molt és Federico Jiménez Losantos, que no s'està per hòsties –mai millor dit- i directament acusa el Papa Francesc de complicitat "amb el cop". Bé, la tesi és com a mínim creïble, tenint en compte el suport històric del Vaticà a altres cops d'estat, com els de Franco o Pinochet, però no crec que l'agitador radiofònic es refereixi a aquests. De fet Losantos va més enllà, demana que li agafin el cubata i carrega: "seria un error reduir aquesta abjecta decisió colpista d’un tipus que odia Espanya, el país a qui més deu el catolicisme en la Història, a la vesània d’un peronista portat en braços per la Màfia Lavanda al Setial de Sant Pere. Quan la Cope era la Cope i els bisbes satànics catalans feien campanya rere campanya a La Vanguardia per fer-nos fora als antinacionalistes mentre encobrien la pederàstia de Montserrat".

O, com recorda l'editorial de La Razón, l’Església no ha d’estar al servei de cap nacionalisme, ja que "l’Eglésia catòlica té una clara vocació d’universalitat". I t’ho expliquen al mateix diari que, unes pàgines més enllà publica les opinions d’un universalista de la mida d’Antonio Cañizares, Arquebisbe de València, per cert, sense que a ningú li sembla un escàndol. De fet, tornant a Losantos, tan universalista com la Conferència Episcopal Espanyola de Rouco Varela, que va emetre un document proclamant que "la unitat d’Espanya és un bé moral".

Doncs amb això passa com amb l'idioma. Que cadascú té el seu i ells tenen "el comú". "Universal" i "Espanya" són en realitat sinònims encara que a vegades això pugui confondre.