06
de juny
de
2023, 19:26
Actualitzat:
19:32h
Quatre anys després -gairebé exactes- de l'accident mortal d'un repartidor de Glovo a Barcelona una altra repartidora de la mateixa empresa ha acabat hospitalitzada en estat greu, també a la capital catalana. Els fets del 25 de maig de 2019 van despertar protestes arreu de la ciutat. La mort d'aquell noi de 22 anys va remoure públicament la manera d'operar d'aquesta empresa i es va redoblar la pressió per denunciar les condicions en què han de repartir els riders: sovint amb inclemències temporals, amb presses per obtenir una bona valoració i sense mesures de prevenció ofertes per l'empresa.
Quatre anys després, nombroses fonts apunten a Nació que la precarietat en les mesures de seguretat segueix sent evident en el dia a dia dels repartidors amb motxilla groga. Entre el gruix de treballadors -els autònoms i falsos autònoms- això no s'ha resolt i estan exactament en la mateixa pantalla de manca de seguretat i prevenció constant. Per contra, existeix una minoria de la flota de l'start-up internacional -especialment en la seva derivada Glovo Market- en què sí que es compta amb empleats contractats. I és en aquest sector on diversos implicats reconeixen que s'han viscut algunes millores laborals: com no haver de sortir si cau un diluvi, tenir roba per protegir-se de la pluja o tenir atenció d'una mútua després d'un accident.
Els fets d'aquest dilluns, 5 de juny, es van produir poc abans de les dotze de la mitjanit a la cruïlla entre el carrer Consell de Cent i el passeig de Sant Joan. Se'n desconeix el motiu, però el sinistre va implicar una treballadora dels supermercats de Glovo que circulava amb moto i un ciutadà que es movia en bicicleta. El ciclista va quedar ferit menys greu. La repartidora, de 53 anys, va endur-se la pitjor part i va ser traslladada a l'Hospital de Sant Pau en estat greu, on va ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI).
De moment, companys seus asseguren que ha sortit de la situació de risc, però que continua ingressada. Sigui com sigui, els cas ha tornat a alertar de la fragilitat d'aquests repartidors. Uns treballadors que, al marge de si són falsos autònoms o assalariats, hi ha una veritat que els segueix perseguint. "Treballen en una empresa que ven pressa. El producte és la pressa. Per això la majoria de repartidors d'altres serveis van en furgonetes, més segures, i els riders van en moto, per guanyar immediatesa", exposa Fernando Gracia com a delegat sindical d'UGT a Glovo. Això, a la pràctica, fa que se segueixi premiant qui és més capaç de fer més comandes o com s'assoleix el compromís de fer arribar el producte -sigui el sopar o la compra- en un breu període de temps. I això impacta en la seguretat dels treballadors.
Al marge d'aquesta realitat compartida, el cert és que hi ha diverses diferències que han anat apareixen els últims anys entre els contractats de Glovo i la immensa majoria dels repartidors d'aquesta marca. Aquests últims segueixen operant com a falsos autònoms, treballant com poden, amb bicicletes precàries o vehicles llogats.
El cas, però, és que l'empresa manté un estira-i-arronsa constant amb l'administració. Al contrari que Deliveroo, que va marxar, o Just Eat, que té contractada tota la flota, Glovo va decidir fer petites modificacions en la seva manera de funcionar i va mantenir l'aposta genèrica pels autònoms. També va continuar afrontant les sancions de més de 200 milions d'euros que ja li ha imposat Inspecció de Treball, alhora que segueix interpretant d'una manera recargolada la llei rider, en vigor des de fa dos anys.
Si bé no es tenen xifres oficials dels treballadors totals de Glovo, Núria Soto, de Riders per Drets, apunta que el 80% de la plantilla a l'Estat segueix lluny del règim general. O bé són autònoms per conveniència pròpia, alguns, o bé ho són a la força, perquè no tenen accés a un contracte i no els queda més opció, o bé són usuaris sense papers que lloguen comptes d'autònoms. "Accidents com el d'aquest dilluns et fan veure que ja no és només la quantitat de milions d'euros que estafen a la seguretat social, sinó que no estan complint ni tan sols la prevenció de riscos laborals. Que evidentment que no ho solucionaràs tot, però amb prevenció, redueixes possibilitats i li atorgues el dret que li pertoca al treballador", clou Soto.
Des de CCOO, que tenen la presidència del comitè d'empresa de Glovo Market a Barcelona, valoren els avenços "entre els contractats", però els emmarquen en un clima de molt d'esforç davant les reticències generals de l'empresa. "La qüestió va millorant, però molt lentament", exposa Mònica Pérez, responsable de salut laboral al sindicat majoritari. Entre les millores constatables, el titular d'atenció als treballadors de plataformes digitals de Comissions Obreres, Franz Morales, esmenta la presa de consciència que, davant un accident, ara els treballadors saben que poden accedir a una mútua. També que "ara, en situació de pluja, arriba un moment que els treballadors s'aturen i ja no surten". "Això abans era impensable", apunta, sobre un sistema en què ara l'empresa té en compte el nivell de precipitació s'accepta l'aturada del repartiment als supermercats.
Fonts de la companyia, a més, apunten a aquest diari que "en els repartidors directament contractats per la plataforma se'ls proporciona tot el material necessari per al correcte desenvolupament de la seva feina, així com cursos de prevenció i seguretat vial". Això, però, es limita als assalariats. "Als autònoms, tot segueix en absolutament res", remarca Fernando Gracia, de la UGT.
Portaveus de Glovo apunten que en els repartidors que no estan contractats també tenen "una assegurança addicional per maximitzar la seva seguretat" i que en cas de lesió se'ls indemnitza. Això, però, és durament criticat per l'associació Riders per Drets, que replica que les assegurances tenen una cobertura molt deficitària i que amb aquest sistema la companyia reina del repartiment a domicili a l'Estat se salta la llei de prevenció de riscos. També queda lluny de molts dels treballadors a peu de carrer. Repartidors com Marcos Zanoja, un jove que a les portes del McDonald's de la ronda de Sant Pere reconeix que és autònom "perquè és el que hi ha", diu mentre somriu irònicament. No s'ha trobat mai cap avís de protecció o prevenció de riscos, insisteix. "En canvi, la pressa té premi. Perquè depenem també de la valoració que faci l'usuari. I com més ràpid, més ben valorat i reps més comandes", explica Zanoja. Tot seguit apunta que veu "molts companys que van desesperats" quan circulen, empesos a saltar-se les normes viàries per tenir feina.
Aquests accidents es poden concentrar especialment en la nit, al que els riders coneixen com l'hora punta, entre les vuit del vespre i les onze de la nit. "Si no fas diners aquelles hores, difícilment en faràs. Per això la gent va com boja. Per acabar una comanda i fer-ne una altra", explica l'Álvaro, que aquest octubre farà dos anys que treballa com a fals autònom. Ni ell ni la companya del seu costat han vist mai a parlar de cap protecció per part de Glovo, i operen amb les seves bicicletes que cuiden com poden. Tot, per una paga humil. "Un dia normal, guanyo 30 euros", diu l'Álvaro, ensenyant la xifra al mòbil. "Un dia bo, 50 euros". "Un diumenge d'estiu treballant unes 14 hores... Si va bé, puc arribar als 100 euros", assegura.
Les jornades llargues -amb el cansament i manca d'atenció que comporta- i la pressa són una mala combinació, insisteixen les diverses fonts consultades. CCOO recollia en un estudi recent que en una dècada els accidents de trànsit en la jornada laboral en el col·lectiu de serveis de menjar i begudes -àmbit en què s'integren els riders- han passat de 197 l'any 2012 a 646 l'any 2021, a Catalunya. "El que representa un creixement astronòmic del 328%", resol l'informe. Això, a més, en una estadística que només compta els casos dels quals se n'ha informat, en un sector amb un gran desconeixement dels drets dels treballadors.
Davant aquest garbuix d'informació, es fa evident que gran part dels repartidors que circulen carregant menjar a les grans ciutats del país ho fan sense cap garantia de seguretat. I ho fan acceptant una situació d'autònom o falsos autònoms, que els redueixen els drets laborals. Passa amb Glovo, però també amb Uber Eats. "Aquesta idea de falsa llibertat és crucial. I se’ls aboca a acceptar que el risc és l’únic camí cap al benefici", apunta Núria Soto, abans de rematar que "aquest sistema només és viable a través del frau del fals autònom".
Quatre anys després, nombroses fonts apunten a Nació que la precarietat en les mesures de seguretat segueix sent evident en el dia a dia dels repartidors amb motxilla groga. Entre el gruix de treballadors -els autònoms i falsos autònoms- això no s'ha resolt i estan exactament en la mateixa pantalla de manca de seguretat i prevenció constant. Per contra, existeix una minoria de la flota de l'start-up internacional -especialment en la seva derivada Glovo Market- en què sí que es compta amb empleats contractats. I és en aquest sector on diversos implicats reconeixen que s'han viscut algunes millores laborals: com no haver de sortir si cau un diluvi, tenir roba per protegir-se de la pluja o tenir atenció d'una mútua després d'un accident.
Un nou accident greu
Els fets d'aquest dilluns, 5 de juny, es van produir poc abans de les dotze de la mitjanit a la cruïlla entre el carrer Consell de Cent i el passeig de Sant Joan. Se'n desconeix el motiu, però el sinistre va implicar una treballadora dels supermercats de Glovo que circulava amb moto i un ciutadà que es movia en bicicleta. El ciclista va quedar ferit menys greu. La repartidora, de 53 anys, va endur-se la pitjor part i va ser traslladada a l'Hospital de Sant Pau en estat greu, on va ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI).De moment, companys seus asseguren que ha sortit de la situació de risc, però que continua ingressada. Sigui com sigui, els cas ha tornat a alertar de la fragilitat d'aquests repartidors. Uns treballadors que, al marge de si són falsos autònoms o assalariats, hi ha una veritat que els segueix perseguint. "Treballen en una empresa que ven pressa. El producte és la pressa. Per això la majoria de repartidors d'altres serveis van en furgonetes, més segures, i els riders van en moto, per guanyar immediatesa", exposa Fernando Gracia com a delegat sindical d'UGT a Glovo. Això, a la pràctica, fa que se segueixi premiant qui és més capaç de fer més comandes o com s'assoleix el compromís de fer arribar el producte -sigui el sopar o la compra- en un breu període de temps. I això impacta en la seguretat dels treballadors.
Al marge d'aquesta realitat compartida, el cert és que hi ha diverses diferències que han anat apareixen els últims anys entre els contractats de Glovo i la immensa majoria dels repartidors d'aquesta marca. Aquests últims segueixen operant com a falsos autònoms, treballant com poden, amb bicicletes precàries o vehicles llogats.
El cas, però, és que l'empresa manté un estira-i-arronsa constant amb l'administració. Al contrari que Deliveroo, que va marxar, o Just Eat, que té contractada tota la flota, Glovo va decidir fer petites modificacions en la seva manera de funcionar i va mantenir l'aposta genèrica pels autònoms. També va continuar afrontant les sancions de més de 200 milions d'euros que ja li ha imposat Inspecció de Treball, alhora que segueix interpretant d'una manera recargolada la llei rider, en vigor des de fa dos anys.
Si bé no es tenen xifres oficials dels treballadors totals de Glovo, Núria Soto, de Riders per Drets, apunta que el 80% de la plantilla a l'Estat segueix lluny del règim general. O bé són autònoms per conveniència pròpia, alguns, o bé ho són a la força, perquè no tenen accés a un contracte i no els queda més opció, o bé són usuaris sense papers que lloguen comptes d'autònoms. "Accidents com el d'aquest dilluns et fan veure que ja no és només la quantitat de milions d'euros que estafen a la seguretat social, sinó que no estan complint ni tan sols la prevenció de riscos laborals. Que evidentment que no ho solucionaràs tot, però amb prevenció, redueixes possibilitats i li atorgues el dret que li pertoca al treballador", clou Soto.
Millores en lluita
Des de CCOO, que tenen la presidència del comitè d'empresa de Glovo Market a Barcelona, valoren els avenços "entre els contractats", però els emmarquen en un clima de molt d'esforç davant les reticències generals de l'empresa. "La qüestió va millorant, però molt lentament", exposa Mònica Pérez, responsable de salut laboral al sindicat majoritari. Entre les millores constatables, el titular d'atenció als treballadors de plataformes digitals de Comissions Obreres, Franz Morales, esmenta la presa de consciència que, davant un accident, ara els treballadors saben que poden accedir a una mútua. També que "ara, en situació de pluja, arriba un moment que els treballadors s'aturen i ja no surten". "Això abans era impensable", apunta, sobre un sistema en què ara l'empresa té en compte el nivell de precipitació s'accepta l'aturada del repartiment als supermercats. Fonts de la companyia, a més, apunten a aquest diari que "en els repartidors directament contractats per la plataforma se'ls proporciona tot el material necessari per al correcte desenvolupament de la seva feina, així com cursos de prevenció i seguretat vial". Això, però, es limita als assalariats. "Als autònoms, tot segueix en absolutament res", remarca Fernando Gracia, de la UGT.
La majoria de "riders", davant el risc constant
Portaveus de Glovo apunten que en els repartidors que no estan contractats també tenen "una assegurança addicional per maximitzar la seva seguretat" i que en cas de lesió se'ls indemnitza. Això, però, és durament criticat per l'associació Riders per Drets, que replica que les assegurances tenen una cobertura molt deficitària i que amb aquest sistema la companyia reina del repartiment a domicili a l'Estat se salta la llei de prevenció de riscos. També queda lluny de molts dels treballadors a peu de carrer. Repartidors com Marcos Zanoja, un jove que a les portes del McDonald's de la ronda de Sant Pere reconeix que és autònom "perquè és el que hi ha", diu mentre somriu irònicament. No s'ha trobat mai cap avís de protecció o prevenció de riscos, insisteix. "En canvi, la pressa té premi. Perquè depenem també de la valoració que faci l'usuari. I com més ràpid, més ben valorat i reps més comandes", explica Zanoja. Tot seguit apunta que veu "molts companys que van desesperats" quan circulen, empesos a saltar-se les normes viàries per tenir feina.Aquests accidents es poden concentrar especialment en la nit, al que els riders coneixen com l'hora punta, entre les vuit del vespre i les onze de la nit. "Si no fas diners aquelles hores, difícilment en faràs. Per això la gent va com boja. Per acabar una comanda i fer-ne una altra", explica l'Álvaro, que aquest octubre farà dos anys que treballa com a fals autònom. Ni ell ni la companya del seu costat han vist mai a parlar de cap protecció per part de Glovo, i operen amb les seves bicicletes que cuiden com poden. Tot, per una paga humil. "Un dia normal, guanyo 30 euros", diu l'Álvaro, ensenyant la xifra al mòbil. "Un dia bo, 50 euros". "Un diumenge d'estiu treballant unes 14 hores... Si va bé, puc arribar als 100 euros", assegura.
Les jornades llargues -amb el cansament i manca d'atenció que comporta- i la pressa són una mala combinació, insisteixen les diverses fonts consultades. CCOO recollia en un estudi recent que en una dècada els accidents de trànsit en la jornada laboral en el col·lectiu de serveis de menjar i begudes -àmbit en què s'integren els riders- han passat de 197 l'any 2012 a 646 l'any 2021, a Catalunya. "El que representa un creixement astronòmic del 328%", resol l'informe. Això, a més, en una estadística que només compta els casos dels quals se n'ha informat, en un sector amb un gran desconeixement dels drets dels treballadors.
Davant aquest garbuix d'informació, es fa evident que gran part dels repartidors que circulen carregant menjar a les grans ciutats del país ho fan sense cap garantia de seguretat. I ho fan acceptant una situació d'autònom o falsos autònoms, que els redueixen els drets laborals. Passa amb Glovo, però també amb Uber Eats. "Aquesta idea de falsa llibertat és crucial. I se’ls aboca a acceptar que el risc és l’únic camí cap al benefici", apunta Núria Soto, abans de rematar que "aquest sistema només és viable a través del frau del fals autònom".