Què fan els ajuntaments catalans per minimitzar l'impacte de Vox?

Els comicis locals del passat mes de maig van dibuixar un panorama insòlit en democràcia amb l'entrada de l'extrema dreta espanyolista. Vox va aconseguir representació en 76 municipis catalansi en 113 algú els va votar però no van aconseguir presència al ple. Salt amb 4 regidors a l'Ajuntament és, juntament amb Mataró, les poblacions de Catalunya on aquest partit té més representants públics. A Vox se'ls han afegit, tot i que amb una presència molt més minoritària, també grups xenòfobs independentistes, com ara el Front Nacional de Catalunya, present a Manresa, o Aliança Catalana, que ha obtingut l'alcaldia de Ripoll després de guanyar les eleccions i de que les esquerres i Junts no fossin capaços d'acordar una alternativa.  

Davant d'aquesta situació, alguns ajuntaments han decidit passar a l'acció i començar a prendre mesures per minimitzar l'impacte de Vox i blindar-se contra els discursos d'odi i les difamacions que caracteritzen les intervencions dels seus representants. A Terrassa (Vallès Occidental), per exemple, on Vox compta amb tres dels 27 regidors (10,49% dels vots), s'ha aprovat modificar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) per tenir la legitimitat de vetar les seves intervencions. La modificació, impulsada pel govern de Tot per Terrassa, ERC i Junts, i també pel PSC des de l'oposició, ha rebut el vot a favor de l'única regidora del PP mentre que l'extrema dreta s'hi ha oposat.

En el cas de Terrassa, s'han modificat quatre articles del reglament en els quals s'estableix que "els regidors no poden lesionar la dignitat de les persones ni incitar directament a l'odi, l'hostilitat o la violència contra algú especialment per motius de raça, ideològics, religiosos o de creences, situacions familiars, origen nacional, sexe, orientació sexual o identitat sexual, malaltia o discapacitat".

A partir d'ara el ple municipal de Terrassa podrà vetar Vox quan presenti preguntes que continguin "expressions ofensives per a la dignitat de les persones o que menystinguin els drets". Finalment, es faculta l'alcalde per retirar la paraula en cas d'alteració de l'ordre o discursos d'odi o discriminatoris, permetent l'expulsió de la sala si no fa cas de fins a tres crides a l'ordre.

A Manresa, al darrer ple, la CUP va fer un prec a l'alcalde, el republicà Marc Aloy, que usés la seva potestat d'ordenar el debat al plenari per retirar la paraula a Vox o el FNC quan pronunciessin discursos d'odi o que atemptin contra drets bàsics. En campanya els partits van signar un manifest per una campanya lliure de racisme sense cap d'aquestes candidatures. A Barcelona es va parlar del tema entre els grups després de les municipals però, fins ara, tot ha quedat en declaració d'intencions.

Altres municipis com Olot, la capital de la Garrotxa, ha aprovat una moció -en aquest cas proposada també per la CUP- i amb els vots a favor de Junts, ERC, CUP, PSC i Activem Olot. En el text es recullen acords com ara no convocar les formacions d'extrema dreta a trobades de treball entre grups municipals per a "temàtiques concretes"; no donar suport a cap iniciativa que presenti Vox al ple municipal o "evitar que prosperin les iniciatives que representin una violació dels drets humans". Cal recordar, però, que les mocions o propostes de resolució són una declaració d'intencions i no són d'obligat compliment.  

Què és el ROM i per a què serveix? 

El Reglament Orgànic Municipal és el document que regula el funcionament de tots els òrgans municipals. D'acord amb la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local els municipis tenen dret a la potestat d'autoorganització a través d'aquest text que té com a objecte de regulació del règim organitzatiu i funcionament dels òrgans municipals, l’articulació dels drets i els deures dels membres de la corporació i dels drets d’informació i participació ciutadana dels veïns i les entitats del municipi. 

Per la seva banda, el Reglament d'Organització, funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF), és norma supletòria en determinats aspectes organitzatius dels ROM. No obstant això, cal recordar que no tots els municipis en disposen, sinó que són reglaments utilitzats els municipis grans i mitjans. 

Però es pot modificar el ROM? Com es fa? D'acord amb l'article 47 de la llei de Bases, qualsevol canvi que es vulgui fer en aquest document ha de comptar amb la majoria absoluta del consistori. Després de l'aprovació inicial de la modificació del ROM s'obre un període de 30 dies d'exposició pública per presentar-hi al·legacions abans de la seva aprovació definitiva. 

Ara caldrà veure si amb la celebració dels plens ordinaris, que sempre moderen els alcaldes en tant que presidents de la corporació, tornant de vacances -i sense la campanya electoral pel mig-, més ajuntaments se sumen a les iniciatives de Terrassa o Olot. Es podrien crear així cordons sanitaris i rebutjar frontalment els discursos d'odi de l'extrema dreta a les institucions municipals.