Centenars de joves vestits de negre i encaputxats van assaltar el centre de Barcelona aquest passat dissabte: botigues saquejades, contenidors cremats i 128 detinguts són les conseqüències més palpables que van deixar els aldarulls a la capital catalana. Uns aldarulls que, segons alerta una investigació de l'empresa Golden Owl -que ja va rastrejar l'entrada massiva de migrants a Ceuta-, es podrien replicar durant els pròxims dies fins a 12 ciutats com Barcelona, Madrid o Terrassa.
La gran pregunta és com i qui va aconseguir mobilitzar mig miler de persones per participar en actes vandàlics de forma no organitzada. El com apunta a la difusió d'una convocatòria a través de les xarxes sota el nom Blocus que s'emmiralla en les protestes de França, on sí que hi ha un component social i polític al darrere. Pel que fa al qui, la resposta encara no és clara. Mentrestant, els Mossos d'Esquadra investiguen els fets i es preparen per a les possibles convocatòries semblants.
Un fenomen "nou" i "imprevisible". Així és com defineixen a la policia catalana els disturbis del cap de setmana a Barcelona, segons expliquen fonts del cos a Nació. La policia catalana té una investigació oberta i, de moment, no revela si hi ha avenços ni novetats. "Ho analitzem com a fenomen nou", afegeixen els Mossos, que dissabte van detenir 128 persones arran dels incidents, 72 de les quals eren menors.
La comissària en cap Sílvia Catà ja va reconèixer diumenge passat en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio que els fets eren "inexplicables" i que els va "sorprendre la virulència" amb què el col·lectiu va actuar. Si bé no donen detalls sobre com es coordinaran en "qüestions de seguretat" davant de possibles noves convocatòries, la policia confirma que "s'organitzaran i adequaran els dispositius d'acord amb el que se sap i al que es pot preveure".
I què es pot preveure? Sobre els aldarulls de dissabte passat, els Mossos tenen la certesa que la mobilització del jovent es va fer a través de xarxes com TikTok i Instagram, on múltiples comptes nous i anònims van començar a publicar des del 19 d'octubre cartells en què es feia una crida a manifestar-se "per la qualitat de l'institut", replicant així les motivacions de les protestes que tenen lloc a França. En la majoria d'aquests anuncis, la xarxa Blocus hi adjuntava un codi QR que redirigia a grups de WhatsApp i Telegram, on es donaven directrius concretes als integrants sobre com havien d'anar vestits o com havien d'actuar dissabte.
Segons un informe de la companyia alacantina Golden Owl, els organitzadors estarien gestant una segona onada d'aldarulls entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre. Principalment, estan previstos aquest dissabte a Barcelona i Madrid, però també s'hi inclouen noves ciutats com Terrassa. La cocapital del Vallès Occidental també es prepara per a possibles mobilitzacions, i fonts municipals apunten que estan pendents de qualsevol novetat per si cal prendre les "mesures necessàries per garantir la seguretat a la ciutat", si bé més enllà del "soroll" a les xarxes no hi ha cap certesa de cap moviment concret.
En la mateixa línia, fonts dels Mossos recorden en declaracions a aquest diari que aquest dilluns a la tarda es va detectar una possible manifestació no comunicada a plaça Espanya de Barcelona, motiu pel qual es va preparar un dispositiu policial especial que, finalment, només va servir per identificar diversos joves i que no va derivar en aldarulls. El mateix va passar diumenge al vespre a Granollers, Mataró i Girona, on també hi havia crides similars.
"De vegades sembla que serà menys i d'altres s'amplifica", apunten. "Havent passat el que va passar, ho analitzem i generem els dispositius més adequats, i amb el que vingui es farà el mateix", afegeix la policia de cara a futures mobilitzacions. Per la seva banda, Telegram ja ha bloquejat dos grups de Blocus que incitaven als saquejos aquest dissabte a Barcelona i TikTok ha activat un grup de treball especialitzat per detectar i prevenir contingut infractor.
Qui hi ha darrere de Blocus?
La qüestió de fons és esbrinar qui hi ha darrere de Blocus, com es fa anomenar la xarxa que s'emmiralla en les reivindicacions socials i estudiantils que hi ha a França o Itàlia. Tot i que la investigació de la policia catalana encara no permet assenyalar ningú, el que sí que se sap amb certesa és que es tracta de mobilitzacions no organitzades que no reben cap suport oficial de sindicats ni organitzacions civils. Segons els autors de l'informe esmentat, Blocus "no és una organització amb membres i portaveus", sinó "una marca que opera a través d’un conjunt de comptes d’un sol ús, una fàbrica de cartells i un nombre reduït de grups privats".
Tot i que les dades disponibles "no demostren que hi hagi una direcció estrangera" ni han permès "establir la identitat real dels principals operadors", reconeixen que "els patrons identificats i les convocatòries documentades constitueixen indicadors rellevants per a la vigilància de les amenaces i la prevenció de nous episodis de violència".
PP i Vox acusen l'esquerra
Els aldarulls a la capital catalana arriben poques setmanes abans de les eleccions espanyoles del 29-N. En aquest context, la dreta i l'extrema dreta vinculen els disturbis al govern de Sánchez: "Com han perdut el carrer, volen incendiar-lo", va dir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, aquest passat diumenge. Segons va assenyalar, l'esquerra està "sembrant l'odi" perquè, com que sap que perdrà els comicis del mes vinent, "s'està resistint a abandonar el poder amb violència". Aquest dimarts, la ministra portaveu, Elma Saiz, ha reclamat al líder del PP que sigui "responsable": “Uns som responsables i altres no ho són. No es pot fomentar l’odi, fer aquestes acusacions és una barbaritat”.
Per la seva banda, tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona es personaran com a acusació particular en els processos judicials que s'obriran arran dels incidents. A més, la consellera d'Interior, Núria Parlon, compareixerà aquest dimecres a partir de les quatre de la tarda a la comissió d'Interior al Parlament juntament amb Sílvia Catà per donar explicacions i revelar si s'ha fet algun avenç en la investigació o, per contra, encara no transcendeixen més detalls del cas.
