26
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
27
d'octubre
a les
0:15h
"Hem de consumir pastilles per dormir, i això afecta la salut". "A l'estiu, és impossible llegir o mirar una pel·lícula, amb el soroll". "La meva mare no tenia espai per accedir a casa en cadira de rodes". "Tots evitem passar pel nostre carrer i anem pels paral·lels. Ens fa angúnia". Aquestes són quatre frases que exposen la realitat dels veïns del carrer Enric Granados de Barcelona, que avui han sortit al carrer per denunciar el soroll i les molèsties derivades de la proliferació de terrasses, algunes d'elles amb dimensions i pràctiques il·legals. Una situació que s'ha agreujat els últims anys. Els últims mesos havia arribat a haver-hi 117 bars amb servei exterior, entre terrasses amb permís fixe i les extraordinàries covid, per 114 edificis en un carrer d'uns 900 metres. Ara, les terrasses sorgides arran de la pandèmia està previst que comencin a reduir la seva presència -algunes d'elles ja ho han fet- mentre els veïns pressionen perquè l'administració redueixi l'impacte dels locals que s'hi queden. Aquest dijous ho han fet amb una mobilització que ha tallat el carrer Provença.
Els veïns del carrer Enric Granados han comptat amb el suport de la Xarxa Veïnal contra el Soroll, que ha convocat una protesta per visibilitzar l'impacte de les grans concentracions de terrasses en la vida quotidiana dels veïns. "Les terrasses extra covid no s'estan retirant. Allò que era extraordinari no s'està revertint", lamenta Miquel Prats com a portaveu de l'entitat que aplega els afectats de diferents zones de la ciutat amb grans concentracions de soroll, com Ciutat Vella o Sant Martí.
Malgrat la principal reclamació de la protesta tenia a veure amb el soroll, els veïns del carrer Enric Granados insisteixen que també hi ha un incompliment generalitzat de la normativa que marca quantes taules o cadires pot tenir cada local. Una tendència que s'ha convertit en un problema a Ciutat Vella i que només durant aquest any ha comportat 636 expedients sancionadors. Segons ha pogut saber NacióDigital, aquesta xifra és lleugerament superior a l'Eixample, on es troba la via que ha despertat la rebel·lió veïnal.
"Vaig néixer en aquest carrer. Tinc 58 anys. Ara què he de fer? Marxar? No vull", protesta la Rosa, veïna històrica d'Enric Granados. La dona recorda que, anys enrere, la travessia quedava recorreguda per botigues de barri que feien servei a les necessitats dels habitants del carrer. "Ara tot són terrasses", resol.
També Isabel Álvarez, una altra veïna, retrata l'efecte d'aquest canvi sostingut en la configuració dels que donen vida a Enric Granados. "Hi ha veïns que se n'han anat i que, en canvi, ara els seus habitatges s'han convertit en pisos turístics il·legals", arriba a denunciar.
Inspeccions i lentitud
Si bé els mateixos manifestants que han tallat el carrer han reconegut que el consistori manté un bon diàleg amb ells, també han pressionat perquè els canvis promesos es materialitzin. El més important és la desaparició definitiva de les 35 terrasses extraordinàries atorgades durant la covid, en aquest àmbit. El govern municipal es va comprometre a incloure Enric Granados entre els carrers en què les llicències de la pandèmia no es consolidaran i seran retirades. Ara bé, el conseller del districte de l'Eixample, Pau Gonzàlez, detalla que el procediment administratiu està seguint els seus ritmes i això vol temps. "Els veïns pensen que anem massa lents i tenen raó de pensar-ho, però el compromís és ferm", ha puntualitzat en conversa amb aquest diari.
En el mateix sentit, sobre les queixes dels excessos dels bars i restaurants que treuen més taules i cadires de les permeses, el regidor de BComú també ha reclamat al sector de la restauració que torni "la generositat" que la ciutat va oferir a l'hostaleria durant la pandèmia, amb la disposició de les terrasses en llocs on mai no havien estat. Així, Gonzàlez ha destacat que "no hi ha gaires més sectors on calgui tanta inspecció i sancions tan persistents perquè es compleixin les normes".
"I encara és pitjor", afegia la Rosa, "perquè ara s'acaba de saber que els bonifiquem amb els nostres impostos les seves terrasses un any més". Ho deia en referència a l'anunci del manteniment del 75% de la bonificació de la taxa de terrasses, que es mantindrà per al 2023 a proposta del govern municipal.
I mentre la protesta començava a esvair-se, el grup de la Rosa, la Sonia, la Isabel i l'Olga -les autores de les primeres frases d'aquesta crònica- arribaven uns nous veïns a unir-se a la protesta. "Venim de Tuset a donar-vos suport", deia l'home que irrompia al grup. "Hem de fer pinya", li responien. Darrere seu, una terrassa plena de gent seguia sense senyals de sentir-se interpel·lada.
Els veïns del carrer Enric Granados han comptat amb el suport de la Xarxa Veïnal contra el Soroll, que ha convocat una protesta per visibilitzar l'impacte de les grans concentracions de terrasses en la vida quotidiana dels veïns. "Les terrasses extra covid no s'estan retirant. Allò que era extraordinari no s'està revertint", lamenta Miquel Prats com a portaveu de l'entitat que aplega els afectats de diferents zones de la ciutat amb grans concentracions de soroll, com Ciutat Vella o Sant Martí.
Malgrat la principal reclamació de la protesta tenia a veure amb el soroll, els veïns del carrer Enric Granados insisteixen que també hi ha un incompliment generalitzat de la normativa que marca quantes taules o cadires pot tenir cada local. Una tendència que s'ha convertit en un problema a Ciutat Vella i que només durant aquest any ha comportat 636 expedients sancionadors. Segons ha pogut saber NacióDigital, aquesta xifra és lleugerament superior a l'Eixample, on es troba la via que ha despertat la rebel·lió veïnal.
"Vaig néixer en aquest carrer. Tinc 58 anys. Ara què he de fer? Marxar? No vull", protesta la Rosa, veïna històrica d'Enric Granados. La dona recorda que, anys enrere, la travessia quedava recorreguda per botigues de barri que feien servei a les necessitats dels habitants del carrer. "Ara tot són terrasses", resol.
També Isabel Álvarez, una altra veïna, retrata l'efecte d'aquest canvi sostingut en la configuració dels que donen vida a Enric Granados. "Hi ha veïns que se n'han anat i que, en canvi, ara els seus habitatges s'han convertit en pisos turístics il·legals", arriba a denunciar.
Inspeccions i lentitud
Si bé els mateixos manifestants que han tallat el carrer han reconegut que el consistori manté un bon diàleg amb ells, també han pressionat perquè els canvis promesos es materialitzin. El més important és la desaparició definitiva de les 35 terrasses extraordinàries atorgades durant la covid, en aquest àmbit. El govern municipal es va comprometre a incloure Enric Granados entre els carrers en què les llicències de la pandèmia no es consolidaran i seran retirades. Ara bé, el conseller del districte de l'Eixample, Pau Gonzàlez, detalla que el procediment administratiu està seguint els seus ritmes i això vol temps. "Els veïns pensen que anem massa lents i tenen raó de pensar-ho, però el compromís és ferm", ha puntualitzat en conversa amb aquest diari.
En el mateix sentit, sobre les queixes dels excessos dels bars i restaurants que treuen més taules i cadires de les permeses, el regidor de BComú també ha reclamat al sector de la restauració que torni "la generositat" que la ciutat va oferir a l'hostaleria durant la pandèmia, amb la disposició de les terrasses en llocs on mai no havien estat. Així, Gonzàlez ha destacat que "no hi ha gaires més sectors on calgui tanta inspecció i sancions tan persistents perquè es compleixin les normes".
"I encara és pitjor", afegia la Rosa, "perquè ara s'acaba de saber que els bonifiquem amb els nostres impostos les seves terrasses un any més". Ho deia en referència a l'anunci del manteniment del 75% de la bonificació de la taxa de terrasses, que es mantindrà per al 2023 a proposta del govern municipal.
I mentre la protesta començava a esvair-se, el grup de la Rosa, la Sonia, la Isabel i l'Olga -les autores de les primeres frases d'aquesta crònica- arribaven uns nous veïns a unir-se a la protesta. "Venim de Tuset a donar-vos suport", deia l'home que irrompia al grup. "Hem de fer pinya", li responien. Darrere seu, una terrassa plena de gent seguia sense senyals de sentir-se interpel·lada.