El 18,4% dels catalans, gairebé un de cada cinc, se senten sols i el 12,6% pateixen soledat crònica. Així ho indica el darrer informe de la Fundació ONCE i la Fundació AXA presentat aquest dimarts, que detalla que el grup d'edat que acusa més la soledat a Catalunya és el dels joves d’entre 18 i 34 anys (28,4%), mentre que els homes (20,9%) en pateixen més que les dones (16%).
L'informe Baròmetre de la soledat no desitjada a Catalunya 2024 es basa en 400 entrevistes fetes a Catalunya a majors d'edat i assenyala que la proporció de joves que se senten sols duplica la de les persones més grans de 55 anys (12,4%). De fet, aquest darrer grup és el que menys acusa la problemàtica, segons les dades publicades. L'estudi també indica que entre aquells que pateixen soledat crònica, un 68,4% fa més de dos anys que es troben en aquesta situació. A banda, el 54,1% de població amb soledat no desitjada ha tingut idees suïcides o autolesives.
Factors que impacten en la soledat
L’anàlisi també mostra que hi ha factors que impliquen una probabilitat més gran de patir soledat no desitjada, com ara tenir dificultats econòmiques, ser joves, tenir origen estranger o viure amb alguna discapacitat. En aquest sentit, les dades assenyalen que la bretxa de soledat no desitjada entre els qui tenen i no tenen dificultat per arribar a final de mes és de 10,5 punts percentuals.
D’altra banda, indica que la població catalana amb una mala salut autopercebuda té una prevalença de soledat quatre vegades més gran que aquella amb bona salut (38,8% davant del 8,2%). Una altra dada és que el 41,4% dels catalans amb problemes de salut mental pateixen soledat. I, pel que fa a la procedència, el treball assenyala que la bretxa de soledat no desitjada entre les persones d'origen estranger i els nadius és del 15,1% a Catalunya.
Un altre aspecte que analitza l’informe és el de la soledat, l’hàbitat i la llar. En aquest punt, conclou que al territori català l’aïllament involuntari és més elevat a les ciutats grans i a les llars unipersonals i menor en l’àmbit rural. A més, el 95,7% dels entrevistats creu que l’aïllament involuntari és un problema social cada cop més important i tres de cada quatre catalans (74,2%) coneix altres persones que es poden sentir soles sense desitjar-ho.
Què fer per pal·liar-ho?
Adrián Tuñón, un dels responsables de l’estudi, destaca que la soledat no desitjada afecta la salut física i mental de les persones i adverteix que no atendre aquesta problemàtica té un impacte econòmic, ja que les persones utilitzen més els serveis de salut. A banda, ha destacat l’impacte en la societat, que fa que estigui menys cohesionada.
Davant d'aquesta realitat, el delegat de l'ONCE a Catalunya, Enric Botí; i el director general de Fundació AXA, Josep Alfonso, confien en el baròmetre com una eina per abordar la soledat no desitjada des de diferents àmbits, com les administracions i les entitats. En aquest sentit, el secretari general del Departament de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha reivindicat el paper de l’administració i les entitats a Catalunya i ha citat l’exemple de projectes municipals.