Va aconseguir sortejar els grans obstacles judicials, però va ensopegar amb el més insignificant: el presumpte blanqueig de 1.000 euros en forma de donació electoral al PP el 2015. Un símptoma més de la desmesura i la contradicció de Rita Barberà, que va governar amb mà de ferro la ciutat de València entre el 1991 i el 2015. Una llarga trajectòria política erosionada per la imputació final al Tribunal Suprem arran del cas Taula. Abans, Barberá va patir un amarg via crucis com a aforada, que li va suposar el repudi dels seus companys de partit, la baixa del PP i la més aclaparadora soledat política. Almenys públicament, Mariano Rajoy i la cúpula popular se'n van allunyar. Però les reaccions d'aquest dimecres –després de la seva mort en un hotel de Madrid- han demostrat que Barberá era més propera a la direcció del carrer Génova del que els dirigents del PP volien mostrar. 

Tot per 1.000 euros. Una ínfima proporció dels 42.781 euros que va gastar en les 89 factures de protocol detallades entre el 2009 i el 2014. Entre d’elles, una de 4.912,99 euros per l'ús d'un cotxe durant 24 hores a Londres, en el període de negociacions amb el magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone; o una altra de 2.000 euros en despeses per anar a l'enterrament de Manuel Fraga. Un escàndol que va destapar Compromís coincidint amb les eleccions municipals del 2015 i que, després d’un cert recorregut judicial, va acabar arxivat per la Fiscalia del Tribunal Suprem.

La quantitat per la qual va haver de declarar també és xavalla comparat amb els 3,5 milions dels irrellevants congressos Valencia Summit, calendaritzats entre el 2004 i el 2006 i adjudicats a dit a l'Institut Nóos d’Iñaki Urdangarín. Uns fets pels quals també va sortejar el banc dels acusats, en contra del criteri dels jutjats de Palma i del magistrat José Castro, que van demanar-ne la imputació. La va salvar el Tribunal Superior de Justícia valencià.

De la trama Gürtel a la Fira de València

El març passat Barberá va estar a prop de la imputació per vulnerar la llei de memòria històrica. Durant el seu mandat a l'Ajuntament de València, Barberá va retirar símbols franquistes d’edificis oficials, però el Suprem va arxivar el juliol la querella presentada pel PSPV-PSOE. Ja sigui per sort, habilitat o punteria amb el calendari, l’excaldessa també es va lliurar del denominat cas dels vestits de Francisco Camps. El 2012 es va jutjar l'expresident de la Generalitat Valenciana per haver rebut regals de la trama Gürtel, beneficiària de licitacions públiques.

La mateixa xarxa que també va obsequiar Barberá amb bosses Louis Vuitton per Nadal, uns detalls que no s'adiuen, entenen els jutges, amb sospites de suborn. "No ens dóna res, però tampoc no ens fot", va expressar Álvaro Pérez -conegut com "El Bigotes" i cap valencià de la trama Gürtel-, en un conversa telefònica interceptada per la policia mentre feia cua a la sumptuosa botiga a la milla d'or valenciana. El mateix "Bigotes" ha lamentat aquest dimecres la desconsideració mostrada envers Barberá per part de diversos dirigents del PP des que la senadora estava en el punt de mira.

I amb la mort de Barberá quedaran arxivades les possibles responsabilitats penals de l'exalcaldessa de València en altres investigacions en curs, com ara la relacionada amb el grup Trasgos, que va facturar durant 20 anys al PP municipal i va aconseguir almenys 2,2 milions en treballs municipals. Les investigacions sembren dubtes sobre el finançament de quasi totes les campanyes electorals de Barberá, amb Trasgos com a rerefons.

Unes ombres que també s'estenen a la Fira de València, on la finada fou 24 anys presidenta. Aquella institució, sotmesa a una comissió d'investigació parlamentària, té un forat de 1.000 milions entre sobrecostos, deutes, interessos i quatre targetes opaques a la butxaca dels principals directius. Barberá no disposava de cap d'aquestes targetes, però sí que va rebre 7.600 euros en roba, bosses i complements. D'aquell temps d'esplendors firals en destaquen els 580.000 euros que el PP no va pagar pel congrés de 2008 que va empènyer la carrera política de Mariano Rajoy. Només amb el canvi de govern al País Valencià s'han començat a reclamar aquells diners.