La campanya d'enguany a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres) de Moià ha estat molt productiva des del punt de vista científic, ja que el passat dia 16 els arqueòlegs es van trobar una dent de llet i el parietal d'un nen neandertal de fa 50.000 anys. La troballa s'ha presentat amb gran expectació i satisfacció per part de l'equip d'arqueòlegs ja que és la primera vegada que es localitzen fòssils d'un homínid en aquest jaciment. La dent és un caní inferior que manté tota l'arrel i, per tant, indica que no va caure per causes naturals. S'estima que podria correspondre a un individu d'entre 7 i 9 anys i s'ha batejat com "El nen de Moià". Aquestes dues peces obren noves perspectives a la recerca que s'està efectuant en aquestes coves per tal de conèixer qui van ser els seus habitants. Està previst que al 2017 s'obri al públic la cova on s'han fet aquestes troballes.

Al registre prehistòric europeu hi ha diversos individus infantils de diferents edats, però el nombre de canins inferiors és molt escadusser. L'estudi detallat de la dent permetrà esbrinar el sexe de l'individu i ajudarà a entendre com es produïa el pas des de la infància a la pubertat entre els membres d'aquesta espècie humana. A més, tant amb la dent com el parietal es podran efectuar estudis paleontològics per veure les relacions filogenètiques dels grups humans del Moianès amb els habitants de les diferents regions europees del mateix període. La peça dental ha estat confirmada pel Professor José María Bermúdez de Castro, del CENIEH, i per la Doctora Maria Martinón-Torres de la University College de Londres, ambdós especialistes en dents humanes fòssils.

Tant la Cova del Toll com la Cova de les Teixoneres són conegudes per contenir un important registre de la presència de neandertals a la regió de la Catalunya Central. Els estudis que s'estan duent a terme entre l'IPHES, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i el CENIEH estan aconseguint dades molt significatives per entendre com van evolucionar els ecosistemes a la zona en funció dels canvis climàtics, i com les poblacions del Paleolític mig eren capaces d'adaptar-se als constants canvis.

''Quan la vam trobar tots ens vam quedar callats''

El responsable de l'excavació, Jordi Rosell, ha explicat el moment de la troballa i ha dit que la companya que la va descobrir la va identificar de seguida i llavors ''tots ens vam quedar callats perquè ja veiem el que teníem entre les mans''. Després d'enviar les fotos corresponents a de Castro es va confirmar la troballa i després va aparèixer el parietal, concretament ahir divendres al vespre. Ara caldrà revisar tots els petits fragments de crani que també s'han trobat i que segurament pertanyen al mateix individu, ha dit Rosell.

Per la seva part, l'arqueòleg Eudald Carbonell ha destacat la importància de la troballa perquè ''permet anar endavant'' i establir hipòtesis sobre com va morir l'individu. En definitiva conèixer el neandertal i que el Moianès entri en els ''universals del coneixement''.

L'alcalde de Moià, Dionís Guiteràs, ha assegurat que faran tot el possible perquè l'any que ve es pugui obrir al públic la Cova de les Teixoneres i per tant que tothom pugui saber d'on va sortir el 'Nen del Moà' a la vegada que els arqueòlegs puguin continuar fent la seva feina amb plenes garanties i ''comoditat''.

La campanya d'excavació d'aquest any a les Coves del Toll, que s'està desenvolupant des del passat dia 5 i finalitzarà el 24 d'agost, compta amb el suport de l'Ajuntament. La importància científica que estan adquirint aquests jaciments ha propiciat la participació d'especialistes de diferents institucions de l'estat espanyol i d'altres països. Així, l'equip està format per 25 investigadors provinents de les institucions anteriorment esmentades i de la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Múrcia, la Università degli Studi di Ferrara, la de Tel Aviv i la Binghamton de Nova York.