Els més importants
De la cinquantena restant, s'ha comprovat com un total de vuit van arribar a la categoria de 'destructors', assolint una intensitat superior a sis d'una escala màxima de dotze. Entre ells, es troba el terratrèmol de l'any 1373 que es va sentir a la zona de la Ribagorça i el límit de la Val d'Aran, i que l'any 1923 es va tornar a registrar amb una intensitat de vuit. Pel que fa al segle XV, concretament l'any 1427, es va viure una seqüència sísmica amb epicentres a la Vall d'Amer, Vall d'Osor, Olot i Vall d'en Bas, mentre que l'any 1448 n'hi va haver un altre a la zona del Vallès.
El més important, però, va ser el que va es va viure el 22 de febrer del 1428 amb l'epicentre situat prop de Camprodon. El moviment va assolir una intensitat de 9 i una magnitud de 6.5, ocasionant danys per tot Catalunya i també a França.
La seva utilitat
La publicació d'un llibre d'aquestes característiques era, segons Olivera, 'necessari' per poder avaluar el risc sísmic a Catalunya i també per poder fer una 'bona planificació territorial'. Segons l'autora, 'els estudis serveixen per mitigar els danys possibles; si aquests terratrèmols van passar poden tornar a passar, però no sabem quan, si d'aquí a deu anys o d'aquí a mil. Però és fonamental conèixer què ha passat per preparar-se'.
'Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya' és obra de Carme Olivera, Esther Redondo, Jérôme Lambert, Antoni Riera i Antoni Roca.
