03
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
06
de febrer
del
2017
a la
13:50h
Cada matí, vora les 7, el New York Times notifica als lectors europeus la probabilitat que Hillary Clinton sigui la propera presidenta dels Estats Units. Mitjana d’aquesta setmana: el 88%. A una hora semblant, FiveThirtyEight, el web fundat i dirigit per Nate Silver, l’estadístic que va encertar els resultats de 50 estats l’any 2012 i de 49 l’any 2008, informa dels seus propis càlculs. Mitjana d’aquesta setmana: Clinton té el 71% de probabilitats d’esdevenir presidenta. Des de la convenció republicana i demòcrata (21 i 28 de juliol), les enquestes han persistit a assenyalar Clinton com la guanyadora global: les sofisticades projeccions rarament han situat la seva victòria per sota d’un 70% de possibilitats. Tot sembla remar en la mateixa direcció. Hillary Diane Rodham Clinton va camí, segons els números, de convertir-se en la primera dona que presideix els Estats Units.
Tot i aquest vent de cara, un neguit intens recorre la campanya de l’exsenadora, exprimera dama i exsecretària d’Estat. Malgrat la solidesa de les projeccions, la preocupació s’ha instal·lat a la plaça Pierrepon de Brooklyn, a Nova York, seu des d’on es coordina l’estratègia a nivell nacional. A pocs dies del dimarts 8 de novembre, alguns aspectes rellevants estenen una ombra de dubte sobre l’aparent lideratge de la presidenciable.
Swing states clau en situació d’empat virtual
El sistema electoral americà estableix un sistema indirecte per elegir el president. El partit que guanya en un estat s’emporta tots els representants que aquell territori envia al col·legi electoral, format per un total de 538 delegats. Es necessita, per tant, una majoria de 270 per ser nomenat president i vicepresident. Fruit d’aquest sistema, les eleccions americanes són una combinació d’eleccions competides i no competides. Dit d’una altra manera, els resultats de molts estats ja se saben abans que se celebrin. Per exemple, a hores d’ara és virtualment impossible que un republicà guanyi a Califòrnia o que un demòcrata ho faci a Wyoming. En aquest sentit, segons les projeccions, Clinton compta ja amb més de 220 representants gairebé fixos, per uns 140 de Trump.
Les eleccions es disputen sobretot als anomenats swing states, territoris on qualsevol dels dos candidats pot guanyar. En joc encara hi ha més de 120 representants. Segons les enquestes, Florida i Carolina del Nord, amb 62 delegats en total, estan a hores d’ara en empat virtual. Una altra font de preocupació prové de què pugui passar a Ohio, autèntic termòmetre electoral des de l’any 1960. En aquest estat, colpit per la crisi econòmica, la possibilitat de victòria de Trump supera el 60%. L’equip de Clinton recorda que lideren còmodament altres swing states, com New Hampshire, Colorado o Virginia, tots ells però amb una quantitat de delegats força menor.
Vot popular i col·legi electoral
Fruit del sistema electoral, un president pot sortir escollit amb un nombre de delegats major que el percentatge de vots obtinguts en tot el territori americà. L’últim president que va guanyar la presidència sense el vot popular va ser George W. Bush l’any 2000, contra Al Gore, en els comicis de les problemàtiques paperetes i màquines de votació de Florida. Aquesta última setmana de campanya ha començat amb diverses enquestes de prestigi (com la d’ABC News) assenyalant la victòria de Trump en vot popular i, el més important, en una tendència ascendent. En llocs com Colorado, Pennsylvania, Wisconsin i Michigan, estats en què Clinton comptava amb una majoria destacable, Trump està retallant distàncies a un ritme considerable. Fruit d’això, l’equip de campanya de Clinton ha tornat a invertir en publicitat a uns estats que ja donava per segurs.
Guanyar les eleccions sense el vot popular no privaria Clinton de la presidència, però de ben segur que li afegiria obstacles addicionals a una candidata que no precisament registra grans dosis d’aprovació popular.
Correus electrònics i oposició “des de dins”
El passat 28 d’octubre, el director de l’FBI, James Comey, va revelar l’existència de nous correus electrònics escrits per Hillary Clinton des del seu correu personal i que no s’havien analitzat. Els “maleïts correus” a qui “ningú importen”, segons va repetir Bernie Sanders fa uns mesos en el primer debat de les primàries, han acabat donant ales a Donald Trump. La campanya de Hillary està convençuda que persones importants dins del sistema tenen fortes reticències a la seva elecció i temen que aquesta “sorpresa d’octubre” sigui només la punta de l’iceberg del que pot passar aquesta última setmana.
En unes eleccions en què la ràtio d’aprovació dels candidats es troba a límits històrics, la volatilitat del vot és elevada i fenòmens sobtats poden desmobilitzar sectors importants d’americans. Un d’aquests sectors volàtils és l’ala més esquerrana del Partit Demòcrata, fortament identificada amb Sanders i que continua veient Clinton com a poc honesta i políticament conservadora. Uns sectors que, desmobilitzats, poden fer mal als resultats que Clinton preveu treure a les zones urbanes dels swing states.
Les xifres de vot anticipat fan prémer el botó del pànic
Joves, afroamericans, hispànics i dones. Quatre segments electorals que van catapultar Obama a la presidència i li van assegurar la disputada reelecció l’any 2012. En certa manera, l’anomenada “Obama coalition” va aconseguir invertir els pronòstics i arrossegar a les urnes grups tradicionalment desmobilitzats. Aprofitant l’herència política rebuda i ajudada per l’oratòria inflamable de Trump, Hillary Clinton ha articulat la seva campanya al voltant dels mateixos grups socials. A hores d’ara, és una incògnita si l’estratègia acabarà funcionant.
Però en tenim alguns indicis, gràcies al vot anticipat. A Carolina del Nord la participació dels afroamericans ha caigut un 16% i a Florida el percentatge d’afroamericans que han votat fins ara és del 15%. Fa quatre anys va ser del 25%. Encara, però, hi ha un element que afegeix més preocupació: la mobilització dels homes de raça blanca, un dels únics grups socials que dóna un fort suport a Trump, ha anat a l’alça. Per aquest motiu, el president Obama, i la seva dona Michelle Obama, viatjaran diverses vegades a aquests estats clau abans de la contesa electoral. Unes visites que poden ser decisives a l’hora de motivar un electorat necessari per a la victòria de Clinton.
L’equip de campanya de Clinton recorda en veu alta que feia molt de temps que un presidenciable no tenia una majoria tant àmplia a pocs dies de les eleccions. Amb tot, a causa d’unes eleccions atípiques amb un candidat atípic, manté un ull posat al potencial votant de Trump, que per ara no surt als sondejos però que ben bé podria estar amagat sota els grans números i aparèixer només el dia de les eleccions.
Tot i aquest vent de cara, un neguit intens recorre la campanya de l’exsenadora, exprimera dama i exsecretària d’Estat. Malgrat la solidesa de les projeccions, la preocupació s’ha instal·lat a la plaça Pierrepon de Brooklyn, a Nova York, seu des d’on es coordina l’estratègia a nivell nacional. A pocs dies del dimarts 8 de novembre, alguns aspectes rellevants estenen una ombra de dubte sobre l’aparent lideratge de la presidenciable.
Swing states clau en situació d’empat virtual
El sistema electoral americà estableix un sistema indirecte per elegir el president. El partit que guanya en un estat s’emporta tots els representants que aquell territori envia al col·legi electoral, format per un total de 538 delegats. Es necessita, per tant, una majoria de 270 per ser nomenat president i vicepresident. Fruit d’aquest sistema, les eleccions americanes són una combinació d’eleccions competides i no competides. Dit d’una altra manera, els resultats de molts estats ja se saben abans que se celebrin. Per exemple, a hores d’ara és virtualment impossible que un republicà guanyi a Califòrnia o que un demòcrata ho faci a Wyoming. En aquest sentit, segons les projeccions, Clinton compta ja amb més de 220 representants gairebé fixos, per uns 140 de Trump.
Les eleccions es disputen sobretot als anomenats swing states, territoris on qualsevol dels dos candidats pot guanyar. En joc encara hi ha més de 120 representants. Segons les enquestes, Florida i Carolina del Nord, amb 62 delegats en total, estan a hores d’ara en empat virtual. Una altra font de preocupació prové de què pugui passar a Ohio, autèntic termòmetre electoral des de l’any 1960. En aquest estat, colpit per la crisi econòmica, la possibilitat de victòria de Trump supera el 60%. L’equip de Clinton recorda que lideren còmodament altres swing states, com New Hampshire, Colorado o Virginia, tots ells però amb una quantitat de delegats força menor.
Els «swing states» nord-americans a les presidencials del 2012. En vermell els estats que els republicans van guanyar de menys de 4 punts, en lila els estats que els demòcrates van guanyar de menys de quatre punts i en blau els estats on els demòcrates van guanyar de 4 a 8 punts. Foto: Theshibboleth/Wikipèdia
Vot popular i col·legi electoral
Fruit del sistema electoral, un president pot sortir escollit amb un nombre de delegats major que el percentatge de vots obtinguts en tot el territori americà. L’últim president que va guanyar la presidència sense el vot popular va ser George W. Bush l’any 2000, contra Al Gore, en els comicis de les problemàtiques paperetes i màquines de votació de Florida. Aquesta última setmana de campanya ha començat amb diverses enquestes de prestigi (com la d’ABC News) assenyalant la victòria de Trump en vot popular i, el més important, en una tendència ascendent. En llocs com Colorado, Pennsylvania, Wisconsin i Michigan, estats en què Clinton comptava amb una majoria destacable, Trump està retallant distàncies a un ritme considerable. Fruit d’això, l’equip de campanya de Clinton ha tornat a invertir en publicitat a uns estats que ja donava per segurs.
Guanyar les eleccions sense el vot popular no privaria Clinton de la presidència, però de ben segur que li afegiria obstacles addicionals a una candidata que no precisament registra grans dosis d’aprovació popular.
Correus electrònics i oposició “des de dins”
El passat 28 d’octubre, el director de l’FBI, James Comey, va revelar l’existència de nous correus electrònics escrits per Hillary Clinton des del seu correu personal i que no s’havien analitzat. Els “maleïts correus” a qui “ningú importen”, segons va repetir Bernie Sanders fa uns mesos en el primer debat de les primàries, han acabat donant ales a Donald Trump. La campanya de Hillary està convençuda que persones importants dins del sistema tenen fortes reticències a la seva elecció i temen que aquesta “sorpresa d’octubre” sigui només la punta de l’iceberg del que pot passar aquesta última setmana.
En unes eleccions en què la ràtio d’aprovació dels candidats es troba a límits històrics, la volatilitat del vot és elevada i fenòmens sobtats poden desmobilitzar sectors importants d’americans. Un d’aquests sectors volàtils és l’ala més esquerrana del Partit Demòcrata, fortament identificada amb Sanders i que continua veient Clinton com a poc honesta i políticament conservadora. Uns sectors que, desmobilitzats, poden fer mal als resultats que Clinton preveu treure a les zones urbanes dels swing states.
Les xifres de vot anticipat fan prémer el botó del pànic
Joves, afroamericans, hispànics i dones. Quatre segments electorals que van catapultar Obama a la presidència i li van assegurar la disputada reelecció l’any 2012. En certa manera, l’anomenada “Obama coalition” va aconseguir invertir els pronòstics i arrossegar a les urnes grups tradicionalment desmobilitzats. Aprofitant l’herència política rebuda i ajudada per l’oratòria inflamable de Trump, Hillary Clinton ha articulat la seva campanya al voltant dels mateixos grups socials. A hores d’ara, és una incògnita si l’estratègia acabarà funcionant.
Però en tenim alguns indicis, gràcies al vot anticipat. A Carolina del Nord la participació dels afroamericans ha caigut un 16% i a Florida el percentatge d’afroamericans que han votat fins ara és del 15%. Fa quatre anys va ser del 25%. Encara, però, hi ha un element que afegeix més preocupació: la mobilització dels homes de raça blanca, un dels únics grups socials que dóna un fort suport a Trump, ha anat a l’alça. Per aquest motiu, el president Obama, i la seva dona Michelle Obama, viatjaran diverses vegades a aquests estats clau abans de la contesa electoral. Unes visites que poden ser decisives a l’hora de motivar un electorat necessari per a la victòria de Clinton.
L’equip de campanya de Clinton recorda en veu alta que feia molt de temps que un presidenciable no tenia una majoria tant àmplia a pocs dies de les eleccions. Amb tot, a causa d’unes eleccions atípiques amb un candidat atípic, manté un ull posat al potencial votant de Trump, que per ara no surt als sondejos però que ben bé podria estar amagat sota els grans números i aparèixer només el dia de les eleccions.