[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=iByIfqj3uFo[/youtube]
Torà (la Segarra) ha celebrat aquest dissabte a la tarda els actes centrals de la Festa del Brut i la Bruta amb el pregó de Carnaval, protagonitzat per un jutge Llarena que ha "dictat sentència" a tots els veïns del municipi, i la posterior dansa del Bonic i la Bonica. La festa, que enguany ha arribat a la seva 31a edició, també ha commemorat els 25 anys de la Bruta, la primera geganta femenina que es va incorporar a la celebració. La celebració, que cada any es fa el cap de setmana abans de Carnaval, té el seu origen en l'antiga festa de la Llordera, festa documentada, almenys, des de mitjans del segle XVIII. L'any 1990 un grup de joves de Torà la van recuperar.
La 31a edició de la Festa del Brut i la Bruta va començar divendres, encara que els actes centrals i els més multitudinaris s'han celebrat aquest dissabte a la tarda a la plaça del Pati. Precisament aquesta plaça ha estat l'escenari on ha irromput una persona disfressada de jutge Llarena, acompanyada de dos 'Guàrdies Civils' i una secretària, al ritme de la Marxa Imperial de la Guerra de les Galàxies. Amb un to satíric i amb molt d'humor, el pregoner ha fet un repàs als fets més destacats de l'any a Torà i també ha dictat sentència a tots els veïns de la vila.
El pregó ha donat pas a la part més tradicional de la Festa, la dansa del Bonic i la Bonica, al so dels violins i els ballets dels gegants. Uns ballets que s'han anat repetint per diverses places de la localitat.
L'any passat va ser el gegant Brut el que va celebrar els 25 anys a la festa i enguany ha estat el torn de la seva parella, la Bruta. La veïna que la interpreta des de fa set anys ha indicat que la Bruta representa els valors que "un bon carnavalero" ha de tenir: ser "extravertida, lliure, divertida i riallera". De fet, el lema de la Bruta és "menys pastilles i més riures".
L'edició, que enguany s'ha celebrat els dies 14 i 15 de febrer, està organitzada per l'Associació Cultural el Brut i la Bruta amb la col·laboració de diverses entitats de Torà. Un dels sis membres que formen aquesta associació, Jordi Vila, ha explicat que el Brut i la Bruta és la festa "més destacada del municipi", ja que inclou diversos actes que apleguen públic de totes les edats. Sobretot, però, ha indicat que aquest Carnaval destaca per la "tradició i història", que és el que la fa "singular".
La celebració té el seu origen en l'antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que tenia lloc el dijous gras, anomenat Llarder o Llorder. Està documentada, almenys, des de mitjans del segle XVIII i la tradició marcava que hi havia uns personatges, el bonic i la bonica i el brut i la bruta, que ballaven pels carrers de la vila al so d'un violí per anar a buscar almoina per fer el sopar de dijous gras. L'any 1990 un grup de joves de Torà va decidir recuperar la festa, que en l'actualitat manté els fets més característics del seu origen.
VÃDEO L'última «sentència» del jutge Llarena, als veïns de Torà
Societat
Aquest poble de la Segarra ha celebrat aquest dissabte a la tarda els actes centrals de la Festa del Brut i la Bruta amb el pregó de Carnaval
ARA A PORTADA
-
Política Gabriel Rufián dona per perdut un front d'esquerres realment ampli el 29-N: «Hem fracassat» Lluís Girona Boffi
-
Política Les esquerres dels Països Catalans trien: Compromís s'alia amb Podem i Més amb Front Ampli Lluís Girona Boffi
-
-
-
Política La Junta Electoral obre expedient a Sánchez per vulnerar la «neutralitat política» en període electoral ACN
Publicat el
15 de febrer de 2020 a
les 19:57
Et pot interessar
-
Societat
El Govern compra la seu del RACC a la Diagonal per 75 milions d'euros
-
Societat
El canvi a les trucades comercials que afecta tots els usuaris: el prefix que has de conèixer
-
Societat
Retards als trens d'ample convencional entre Lleida i Saragossa per un nou robatori de cable
-
Societat
Els testimonis VIP del cas Andic ja tenen data per declarar al jutjat: de Creuheras a Toni Ruiz
-
Societat
Rodalies obre el procés de selecció per cobrir les tres primeres places directives de la nova empresa
-
Societat
El catolicisme catalanista escenifica complicitat amb l’ala progressista de Església espanyola
