Si qui llegeix això em segueix a les meves xarxes socials sabrà que aquest no està sent (ni serà) l'estiu de la meva vida. Un postoperatori, amb la seva respectiva baixa, i la feina m'han obligat a quedar-me a Barcelona el mes de juliol i agost abraçada al ventilador i bevent molta aigua (recordeu que és important hidratar-se). Però cap d'aquestes raons m'ha impedit fer una de les coses que més m'agrada: veure món. I tot gràcies a aquesta magnífica aplicació que és Instagram.

Les Maldives i Japó, Grècia, les Illes Balears, Tailàndia i el sud-est asiàtic, Cuba, Mèxic i l'Amèrica llatina, Jordània, qualsevol capital europea o país inimaginable. Tot això i més, visitat i repassat per aquests ulls meus. I encara més: ben enfocat, il·luminat i amb un filtre radiant. Perquè viatjar per Instagram et permet veure-ho tot amb la llum i la perspectiva perfecta, sense brutícia, pudor ni calor. Tot preciós, tot de somni.

Viatjar per Instagram t'estalvia la part que ningú t'explica dels viatges com ara el retard dels vols o quan et perden les maletes. Un vol de més de vuit hores en un avió on no t'entren les cames? No ho veus. Els milers d'insectes que et deixen les cames sagnants de les picades i ferides? No ho saps. Els problemes intestinals que segurament pateixes després de menjar durant 15 dies porqueria o coses exòtiques? No existeix.

Perquè quan estem de vacances, als nostres seguidors només els donem "el contingut que es mereixen", només els ensenyem allò que volem. Mira quin mar més blau i quin cel més estrellat, mira que enamorat estic de la meva parella i que romàntica aquesta fotografia amb la posta de sol. Guaita quina canya d'amiga que tinc i com ens divertim fent la Ruta 66. Durant 15 dies som les estrelles d'Instagram, som influencers, som feliços i tot va bé. I jo, encantada gaudint d'aquest viatge amb vosaltres, fav, comparteixo i em subscric al vostre canal.

L'altre dia, a la magnífica revista cultural Núvol, en Joel Díaz escrivia un article molt divertit anomenat "Les vacances de la Sandrita". Parlava de la il·lusió, la planificació i l'estalvi d’aquesta companya de feina imaginària (?) que vivia i sobrevivia durant el curs laboral gràcies a aquest futur viatge que l'esperava a l'estiu. Em va fer gràcia perquè, quan es va publicar, justament portava dies stalkejant les vacances d'algunes excompanyes d’institut i calculant mentalment quan haurien de guanyar per poder pagar-se un luxe asiàtic d'aquella magnitud. 

Una altre fet que passa i del qual no en parlem massa són les parelles que ho deixen o entren en crisi abans de les vacances (pagades i reservades!). Feu-vos a la idea del drama que suposa això! Tot el punyetero any estalviant per marxar a Bora-Bora i entres en plena crisi amb el o la periquita de torn. Doncs aquest any m'han arribat diversos casos d'aquests, i molts d’ells han optat per marxar de vacances junts a veure si ho "arreglaven". No ho sé, ja ho veurem, restarem sens dubte atentes a les nostres pantalles.

Però en cap cas llegiu aquesta article com una crítica. Us adoro, sou el meu entreteniment, els meus ulls arreu del món, recomaneu-me llocs i menjars, lluïu aquest cos que porteu tot l'any treballant al gimnàs i feu stories de tot, si us plau. Vull veure publicades totes les fotos amb frases boniques a sota. Jo quan viatgi també ho faré per vosaltres. Tingueu pietat d'aquesta ànima solitària i convalescent, compartiu amb mi les vostres vacances, doneu-me contingut. I tant de bo sigueu tan feliços com en els vostres Instagrams.

Amb amor,

La reina cotilla