09
de desembre
de
2016, 11:49
Actualitzat:
21:05h
Aquest divendres, 9 de desembre, finalitza el contracte que, el 1941, van signar Mina Pública d'Aigües de Terrassa i l'Ajuntament de la ciutat per què l'empresa gestionés el subministrament d'aigua a Terrassa durant 75 anys. De fet, l'empresa ha gestionat el servei d'aigua des del segle XIX. La fi arriba en mig d'un ambient crispat entre les dues parts per la liquidació del contracte, que ja ha acabat als tribunals.
De fet, la posició de l'empresa és, com van explicar el seu president, Marià Galí, i el seu director general, Josep Lluís Armenter, la creació d'una societat mixta entre l'empresa i l'Ajuntament, que seria, segons ells, beneficiosa per a les dues parts i podria acabar també amb la municipalització al final del nou contracte.
No obstant això, la majoria política a l'Ajuntament és clara, amb 19 dels 27 regidors, a favor de la gestió pública del servei. El PSC, Terrassa en Comú, ERC-MES i la CUP s'han expressat a favor que sigui el consistori qui gestioni el servei, mentre que els tres regidors de CDC, socis de govern dels socialistes, han expressat dubtes sobre el sistema de gestió.
Les dues posicions enfrontades fan que la situació sigui tensa. Mentre dijous passat, dia 1, el ple municipal va desestimar els recursos de Mina i va aprovar definitivament la llista de béns que passaran a mans municipals, l'empresa ha portat aquestes decisions als tribunals, a través d'un recurs contenciós administratiu que ha presentat aquesta mateixa setmana.
També hi ha un encreuament d'acusacions: l'administració acusa l'empresa d'obstruccionista i afirma que no entrega la documentació que se li requereix, mentre que Mina diu que, al contrari, és l'Ajuntament qui no vol negociar.
Així doncs, què passa a partir d'avui? Immediatament, res: Mina continuarà gestionant el servei mentre l'Ajuntament no estigui en condicions d'assumir el servei. En principi, el consistori havia imposat una pròrroga forçosa a Mina fins l'estiu del 2017, una decisió que l'empresa ha recorregut.
Si el jutge decideix anul·lar la pròrroga forçosa, el servei continuarà amb les mateixes condicions; si no, tot el servei tindrà la supervisió de l'Ajuntament. Mentrestant, continuarà el litigi per les condicions de liquidació del contracte, un estira-i-arronsa que, en mans de la justícia, pot durar mesos.
De fet, la posició de l'empresa és, com van explicar el seu president, Marià Galí, i el seu director general, Josep Lluís Armenter, la creació d'una societat mixta entre l'empresa i l'Ajuntament, que seria, segons ells, beneficiosa per a les dues parts i podria acabar també amb la municipalització al final del nou contracte.
No obstant això, la majoria política a l'Ajuntament és clara, amb 19 dels 27 regidors, a favor de la gestió pública del servei. El PSC, Terrassa en Comú, ERC-MES i la CUP s'han expressat a favor que sigui el consistori qui gestioni el servei, mentre que els tres regidors de CDC, socis de govern dels socialistes, han expressat dubtes sobre el sistema de gestió.
Les dues posicions enfrontades fan que la situació sigui tensa. Mentre dijous passat, dia 1, el ple municipal va desestimar els recursos de Mina i va aprovar definitivament la llista de béns que passaran a mans municipals, l'empresa ha portat aquestes decisions als tribunals, a través d'un recurs contenciós administratiu que ha presentat aquesta mateixa setmana.
També hi ha un encreuament d'acusacions: l'administració acusa l'empresa d'obstruccionista i afirma que no entrega la documentació que se li requereix, mentre que Mina diu que, al contrari, és l'Ajuntament qui no vol negociar.
Així doncs, què passa a partir d'avui? Immediatament, res: Mina continuarà gestionant el servei mentre l'Ajuntament no estigui en condicions d'assumir el servei. En principi, el consistori havia imposat una pròrroga forçosa a Mina fins l'estiu del 2017, una decisió que l'empresa ha recorregut.
Si el jutge decideix anul·lar la pròrroga forçosa, el servei continuarà amb les mateixes condicions; si no, tot el servei tindrà la supervisió de l'Ajuntament. Mentrestant, continuarà el litigi per les condicions de liquidació del contracte, un estira-i-arronsa que, en mans de la justícia, pot durar mesos.