Poca cosa podem trobar del Balsareny del segle XIX. En aquelles dates hi havia una forta implantació de la vinya, que va arribar a ocupar el 80% de les terres de cultiu, cosa que va convertir el paisatge de Balsareny en una zona de parets de vinya i barraques de pedra. Semblava que venien anys de bonança econòmica, fins i tot l'any 1885 arribà el ferrocarril (el Carrilet).
L'any 1892 la fil·loxera arribava al Bages i a les terres veïnes del Berguedà Jussà; la implantació d'indústries tèxtils, les més importants les van crear a Balsareny el germans Soldevila, concretament a la Rabeia i a Sant Esteve, on aviat van néixer sengles colònies.
El tèxtil serà la destinació dels "desnonats de la fil·loxera", permetrà mantenir i àdhuc augmentar la població de Balsareny i de les poblacions riberenques del Llobregat.
El miratge durarà unes poques dècades; a partir dels anys 60, Balsareny patirà una davallada de població arran de la crisi industrial, sobretot del tèxtil i la mina. El pitjor moment econòmic es viurà durant la dècada dels setanta. L'any 1973 va passar el darrer comboi del Carrilet; a l'ensems molts veïns van haver de desplaçar-se a altres pobles a treballar, la caiguda demogràfica assolirà el seu nivell àlgid, els darrers anys de la dècada dels 70, i durant els anys 80.
Frontal de l'església Parroquial Santa Maria de Balsareny. Foto: Antonio Mora Vergés
Arribava finalment a la Plaça dedicada a Mossèn Roc Garcia de la Enzina, rector del poble que entre els anys 1779-1797 va construir –a les seves expenses, i sota la seva personal direcció- el pont per salvar el Llobregat, la qual cosa va convertir Balsareny en un encreuament de camins: el de Sallent a Berga i el de Cardona a Vic. Em portava fins aquest indret el desig de recollir una imatge de l'església parroquial de Santa Maria de Balsareny, que trobem documentada des del segle XI; cal pensar en un petit temple romànic, que caldrà modificar i ampliar a darreries del segle XIII, i posteriorment als segles XVI i XVII.
Lateral de l'església de Santa Maria. Foto: Antonio Mora Vergés
El temple actual és una ampliació, feta d'una construcció del romànic tardà, aixecada a les darreries del segle XIII, aprofitant possiblement els materials d'un temple anterior.
L'aspecte més singular és la torre - campanar, que va exercir sens dubte funcions de guàrdia i bada; possiblement tingué un important paper pel que fa a les comunicacions, avisos i senyals a la població. Ara, únicament en algunes poblacions petites, els consistoris tenen al seu càrrec el manteniment i reparació de les torre - campanar.
A l'interior –tancat, com per arreu dissortadament– llegim que es conserva una imatge d'un Crist jacent, obra de l'escultor Josep Cañas.
Vista llunyana de l'església. Foto: Romànic a l'objectiu
Literalment penjada damunt del riu, la seva paret posterior és únicament visible des de l'altra riba. Us afegiré una imatge aconseguida pels amics del romànic a l'objectiu.