20
de febrer
de
2016, 23:02
Actualitzat:
22
de febrer,
11:53h
Tots els grups municipals de l'Ajuntament de Manresa van proposar, i conseqüentment. va ser aprovada per unanimitat, dijous passat, una proposició d'homenatge als manresans que van ser deportats a camps nazis durant la II Guerra Mundial. La moció tenia el seu origen en el treball de recerca que han fet les alumnes de batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, amb la tutoria del professor Jordi Pons, que ha aconseguit recuperar els noms i algunes dades dels 24 manresans que van viure l'horror nazi a l'inici de la dècada dels 40.
Durant el ple va ser emotiva la intervenció del president del grup del PSC, Felip González, que va llegir un fragment del llibre de memòries "Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d'un home compromès amb la llibertat" d'un dels deportats que apareixen en el treball i regidor socialista de 1991 a 1999, Jacint Carrió i Vilaseca: "A partir dels anys 80 vaig començar a visitar escoles i instituts per fer-hi xerrades sobre la deportació. Al llarg d'aquests 20 anys, he recorregut més de 30 escoles i instituts i m'he adreçat a més de 5.000 joves d'entre 16 i 18 anys. Aquestes conferències m'han permès constatar que la majoria dels joves, però també els adults, desconeixen aquest episodi de la història recent d'Europa. Sovint se sorprenen; es pregunten com és possible que una barbàrie d'aquesta mena hagi succeït de debò. Alguns fins s'emocionen i ploren".
En aquest sentit, el president del grup de la CUP, Jordi Masdeu, també va advertir del perill de creure que el feixisme és cosa del passat. "Estem en una època de post-crisi, com aquella en la que va aparèixer el nazisme", va apuntar, i va posar diversos exemples a Europa on els partits d'extrema-dreta han crescut molt "o fins i tot governen". Per això va demanar que tinguem present aquell episodi per evitar que torni.
Tots els grups polítics van felicitar el treball portat a terme per l'Alejandra Ibarra i l'Ariadna Moyano, tutelades pel professor d'història, Jordi Pons.
La moció no parla directament de la col·locació de llambordes per homenatjar els deportats, com és la voluntat de diverses entitats culturals i historicistes, però commina l'Associació Memòria i Història de Manresa, al Centre d'Estudis del Bages, a l'Arxiu Comarcal, a l'Amical Mauthausen, i a Òmnium Cultural a contrastar, confirmar i si s'escau ampliar les dades del treball de les noies "amb la finalitat d'elaborar una proposta de reconeixement" abans del 27 de gener de 2017, dia en què la ONU commemora anualment a les víctimes de l'holocaust.