Després de Moment feliç –un curtmetratge que tenia com a eix central la relació que van establir diversos avis i àvies de la residència bagenca Ibada amb una colla de nens i nenes de la comarca que no coneixien de res–, el jove navarclí David Villarreal torna a la càrrega. I ho fa parlant d'un tema que preocupa la gran majoria de persones (per no dir totes) que viuen a les comarques del Bages i el Moianès: la C-55.
La idea d'elaborar un documental sobre la carretera més mediàtica i polèmica de la Catalunya Central li va sorgir després que el professor de l'assignatura de Documental (Villarreal està acabant l'últim curs de la carrera de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona) li encarregués produir un documental de la temàtica que volgués com a projecte final. "Tenia claríssim de què volia parlar: la C-55 és la carretera que he agafat cada dia durant els quatre anys de carrera i m'he trobat amb molts problemes que es traduïen, sempre, amb cues interminables", explica Villarreal, que exposa que "justament quan em vaig haver decidit hi va haver el tràgic accident de la Mònica Naranjo, una noia que només tenia un any menys que jo".
El treball que presentarà aquest divendres 1 de juliol, a les set de la tarda, al local del Montepio de Conductors de Manresa "té l'estructura d'un gran documental però resumit en 10 minuts", explica l'autor de la producció: "tinc moltíssim material gravat que no sortirà al teaser perquè l'assignatura pel qual el vaig elaborar només durava quatre mesos, i amb aquest temps és impossible fer un producte de qualitat més llarg". Tot i així Villarreal no descarta que en un futur "pugui crear un documental de 45 minuts, però primer he de veure si el que presentaré funciona i agrada a la gent".
CarRatera, que així és com s'anomena el teaser-documental, comença amb el tall a la carretera que va impulsar la plataforma No Més Morts a la C-55 el passat 2 d'abril, arrel de l'accident de Naranjo: "d'aquesta manera ja presento que és una via que té una reivindicació social", puntualitza l'autor. A partir d'aquí el documental explica què és la C-55 perquè la gent que no és el Bages o no l'agafa sàpiga què hi passa; quants vehicles hi circulen; quina capacitat real té i perquè es va construir així.
I tot això ho explanen diverses persones implicades o coneixedores de la problemàtica: els portaveus de la plataforma No Més Morts a la C-55 (Fina Casals, Carles Miras i Marcel·lí Reyes); l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, que també és el president del Consell d'Alcaldes; Joan Badia, president del Consorci Viari; Laura Vilagrà, delegada del Govern a la Catalunya Central; Ricard Font, secretari de territori i mobilitat de la Generalitat; Marc Marcè, del Regió 7; Pere Fontanals, de Nació Manresa; Pilar Goñi, del Grup Taelus; Marc Martínez, d'Ona Bages, i diversos familiars i víctimes de la carretera.
"El documental valora tres possibilitats, tenint en compte la problemàtica latent a la via: desdoblar-la, alliberar l'autopista de la C-16, o no fer res", diu Villarreal.
Unes quantes dades
Des de l'any 2000 hi ha hagut més de 1000 accidents i un total de 107 víctimes mortals a la C-55. Dintre d'aquestes 107 persones, però, no es comptabilitza tota aquella gent que, arrel d'un accident en aquesta carretera, ha mort a partir de les 24 hores que passés. "En realitat, doncs, hi ha molts més morts", aclareix l'autor de CarRatera, que també remarca que "no he pogut accedir a les dades anteriors a l'any 2000 perquè el Servei Català de Trànsit no me les ha facilitat".
Tot i així i malgrat que, malauradament, la sinistralitat és un problema latent i que preocupa a gran part de la població, el documental també posa molta èmfasi als embussos que es creen a la C-55. "La carretera és un pas tancat a tots dos costats i si, per exemple, hi ha un tractor circulant-hi o s'avaria un cotxe, es genera un embús que fa que sigui impossible avançar per cap dels dos carrils", lamenta el pare del projecte, que afegeix que "aquest fet provoca que moltes empreses decideixin no situar-se ni al Bages ni al Moianès perquè els hi surt un 10% més car que si es col·loquessin a una altra comarca, simplement per la connexió de la carretera".
Desdoblar la C-55 o alliberar la C-16?
La C-16, com ja és ben sabut, és una carretera de la Generalitat que va concedir-la a l'empresa Autema perquè l'arreglés i l'acabés de construir. "La concessió, a hores d'ara ja estaria acabada, però la van renovar per 50 anys més", recalca Villarreal. "Alliberar aquesta autopista està calculat que val 12,5 milions d'euros per any", diu, tot lamentant que "hi ha moltes incògnites referents a la concessió de la C-16 i això és una mica sospitós. És per això que si el documental agrada, la meva intenció és anar-les resolent i allargar el producte".
Pel que fa al desdoblament de la C-55 i després d'haver-se'n informat, el navarclí declara, sense embuts, que "sí que és possible fer-ho". "La Generalitat contempla, sobretot, desdoblar el tram entre Manresa i Castellbell, fins el túnel de Bogonyà, però encara no s'ha fet perquè s'al·lega que, les obres, geogràficament i mediambientalment suposarien un fort impacte, tenint en compte l'estructura del terreny", conclou.
Molt bona predisposició per part de tothom (o gairebé tothom)
"Vull remarcar que tant polítics, com periodistes, com els mateixos membres de la plataforma No Més Morts a la C-55 s'han bolcat en aquest projecte i m'han posat les coses molt fàcils", agraeix Villarreal, que fins i tot va acompanyar la gent de la plataforma a fer una reunió amb el conseller Jordi Rull, "però no m'hi van deixar entrar. De fet he demanat dues vegades per citar-me amb el Rull però m'ho han denegat per motius d'agenda".
Una de les coses que va impactar més l'autor de CarRatera va ser el testimoni d'una de les víctimes que va tenir-hi un accident. "El Jose Antonio Bravo fa quinze anys va tenir un accident. Al cotxe hi anaven la seva dona –embarassada de nou mesos–, el seu pare i la seva mare. En un revolt, un cotxe se'ls va tirar al damunt: plovia i van xocar frontalment. La seva dona va perdre la criatura i a hora d'ara encara té seqüeles, sobretot, a una cama. La seva mare va sobreviure però el seu pare es va morir", explica, compungit.
En el documental també hi ha el testimoni de dos germans que van perdre la seva germana l'any 2012. "Venia cap a Manresa per assistir a una celebració familiar, però no va arribar-hi mai".
Després de tota la recerca i les més de dotze hores de gravació Villarreal ho té clar: "tot aquest material no es pot quedar en un calaix. Si aconsegueixo una mica de pressupost i veig que el teaser té èxit, acabaré el que he començat".
