13
de gener
de
2017, 20:36
Actualitzat:
15
de gener,
21:44h
El treball de recerca de dues estudiants de Batxillerat de Manresa va servir per localitzar 18 manresans deportats als camps de concentració nazis, una llista que el seu professor, Jordi Pons, ha aconseguit completar fins a un total de 28, 18 dels quals van morir en aquests camps. Ara, el resultat d'aquest treball fa un pas més enllà amb l'homenatge que la ciutat farà a aquestes persones els dies 25 i 27 de gener, i que consistirà en la instal·lació d'unes plaques "Stolpersteine" just davant dels edificis on les víctimes van viure o treballar abans de ser empresonades i deportades. Així, Manresa es converteix en el segon municipi de l'Estat –després de Navàs- que instal·la aquestes pedres que en alemany signifiquen pedres que fan ensopegar, però que segons l'historiador i president de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Joaquim Aloy, també haurien de voler dir pedres que fan pensar.
La iniciativa, sorgida d'una moció presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages, va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del mes de febrer del 2016. Aquesta moció va ser presentada arran del treball d'investigació realitzat per Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, les dues joves estudiants de Batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, amb la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons, que també ha participat en l'exhaustiva recerca realitzada.
Les activitats d'homenatge començaran el dimecres 25 de gener amb la col·locació de les plaques "Stolpersteine" per part del seu creador, l'artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 centímetres fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.
Les plaques "Stolpersteine" volen servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 "Stolpersteine" a més de 1.800 localitats d'una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
A Manresa s'han identificat 28 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 18 van ser assassinats i 10 alliberats, i s'han localitzat 21 dels domicilis on vivien. Es col·locaran, doncs, 21 "Stolpersteine". Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d'esclatar la guerra, d'altres havien marxat i d'altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D'entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l'ajuntament anys després.
Durant la col·locació, el dia 25, Gunter Demnig estarà acompanyat pels alumnes dels instituts manresans Lluís de Peguera i Pius Font i Quer, que han treballat l'extermini nazi en el marc del projecte "Manresa-Mauthausen". A més de les plaques individualitzades per cadascun dels deportats, el mateix dia 25 s'inaugurarà, a la plaça Sant Domènec, una placa que inclourà una frase d'homenatge acompanyada dels noms de tots els deportats manresans.
El divendres 27 de gener se celebrarà l'acte institucional d'homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis, amb motiu del Dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l'Holocaust. D'una banda, es farà un acte davant la "Stolpersteine" col·locada davant del número 16 del carrer del Joc de la Pilota, on vivia el deportat manresà més jove, Bernat Toran Martínez, de 23 anys. A dos quarts de vuit del vespre es farà l'acte institucional d'homenatge al saló de plens del consistori, on s'han convidat els familiars dels deportats, alguns dels quals es desplaçaran des de França, on resideixen actualment.
La iniciativa, sorgida d'una moció presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages, va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del mes de febrer del 2016. Aquesta moció va ser presentada arran del treball d'investigació realitzat per Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, les dues joves estudiants de Batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, amb la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons, que també ha participat en l'exhaustiva recerca realitzada.
Les activitats d'homenatge començaran el dimecres 25 de gener amb la col·locació de les plaques "Stolpersteine" per part del seu creador, l'artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 centímetres fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.
Les plaques "Stolpersteine" volen servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 "Stolpersteine" a més de 1.800 localitats d'una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
A Manresa s'han identificat 28 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 18 van ser assassinats i 10 alliberats, i s'han localitzat 21 dels domicilis on vivien. Es col·locaran, doncs, 21 "Stolpersteine". Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d'esclatar la guerra, d'altres havien marxat i d'altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D'entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l'ajuntament anys després.
Durant la col·locació, el dia 25, Gunter Demnig estarà acompanyat pels alumnes dels instituts manresans Lluís de Peguera i Pius Font i Quer, que han treballat l'extermini nazi en el marc del projecte "Manresa-Mauthausen". A més de les plaques individualitzades per cadascun dels deportats, el mateix dia 25 s'inaugurarà, a la plaça Sant Domènec, una placa que inclourà una frase d'homenatge acompanyada dels noms de tots els deportats manresans.
El divendres 27 de gener se celebrarà l'acte institucional d'homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis, amb motiu del Dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l'Holocaust. D'una banda, es farà un acte davant la "Stolpersteine" col·locada davant del número 16 del carrer del Joc de la Pilota, on vivia el deportat manresà més jove, Bernat Toran Martínez, de 23 anys. A dos quarts de vuit del vespre es farà l'acte institucional d'homenatge al saló de plens del consistori, on s'han convidat els familiars dels deportats, alguns dels quals es desplaçaran des de França, on resideixen actualment.