24
de desembre
de
2015
Actualitzat:
02
de gener
de
2017,
10:16h
"Més que de ser un gran escriptor, em sento feliç de ser un escriptor viu, cosa que ja em complau", diu el Richard Ford més murri i proper, mentre fa una rialla franca. Justament, Francament, Frank (Empúries/Anagrama) és el títol del seu darrer llibre, una obra que torna a posar en acció els pensaments àgils i sorneguers del seu personatge més cèlebre, en Frank Bascombe, tota una troballa convertida en referent de la literatura estatunidenca recent.
"És un llibre perfecte per publicar ara, per Nadal", en aquesta època on parlem de passions, de divorcis, de l'amor i de l'amistat. Així ho explicava Jorge Herralde, editor d'Anagrama, en la presentació del llibre feta a Barcelona fa uns dies. Qui sap si serà el llibre més venut d'aquestes festes de consum desaforat. En tot cas, serà una obra que romandrà a la lleixa de les més esperades de l'any, gràcies a un personatge capaç d'aguantar ell tot sol el pes d'un llibre de primera, i gràcies un autor d'ofici, talent i ironia a prova de bomba.
Un llibre escrit sota l'impacte de l'huracà Sandy
Des del magnífic debut que va suposar El cronista d'esports (1986), Frank Bascombe ha protagonitzat El Dia de la Independència (1995) i Acció de Gràcies (2006), la que era, fins aquest 2015, la seva darrera aventura novel·lada. Ara, però, Ford presenta un llibre que, en realitat, són quatre relats independents. Tal com confessa l'autor, de 71 anys, va ser escrit sense les expectatives que fos una aventura més d'en Frank. Amb tot, hi va haver un detonant que va canviar-ne el destí i va activar la cadena creativa. "L'any 2012, quan vaig anar a Nova Jersey per veure les destrosses que havia causat l'huracà Sandy. I la veritat és que em va impactar moltíssim com allò havia destruït la vida de milions d'americans".
"Els escriptors sempre busquem coses que siguin impactants, però no sempre tenim les paraules necessàries per plasmar aquestes emocions. La literatura, precisament, ha de buscar això, sacsejar-nos des d'un punt de vista emocional i intel·lectual, i també ha de buscar les paraules que expressin unes emocions que d'altra manera no podríem expressar". En plena commoció, Ford va pensar que havia de fer-ho. i va mirar enrere i es va adonar que en Frank encara hi era. "De seguida vaig pensar que podia recuperar-lo per explicar aquesta història, tot i que jo havia pensat que les històries d'en Frank s'havien acabat".
Divertit i seriós al mateix temps
Les històries del nou llibre necessitaven de nou en Frank Bascombe, "perquè té l'habilitat de ser seriós i divertit al mateix temps. La tragèdia i la comèdia són les dues cares de la mateixa moneda", tal com afirma Ford. "Per a mi sempre ha estat una gran estratègia, també com a lector. Catch-22, de Joseph Heller, és un gran exemple, un llibre que parla de la guerra i de la mort, que són coses molt serioses, però que les aborda des d'un punt de vista molt divertit". O el propi Shakespeare. Del drama a l'humor, Ford torna a emocionar i a ser sarcàstic, traçant un camí que parteix del Sandy per acabar parlant d'huracans personals. Als relats som testimonis del retorn d'una dona afroamericana que s'ha quedat sense casa, a la casa on viu Bascombe, el lloc on va créixer; de la malaltia de Parkison que pateix la seva exdona; i d'un bon un amic amb càncer en fase terminal.
"Jo tenia la intenció d'explicar com l'huracà havia canviat la vida de les persones, més enllà del moment immediat i del que es veia a la televisió o als diaris". Fatalitats que, en certa manera, són anunciades, tal com passava a Huracàn en Jamaica (1926), de Richard Hughes. "Som en una illa del Carib i hi ha uns nens que no tenen ni idea que un huracà s'apropa, però sí veuen que els animals van al cim d'una muntanya, com fugint. Paul Éluard també deia una cosa similar: existeix un altre món, però es troba en aquest món. Això vol dir que hem de fixar-nos detingudament en les coses". Tal com fa, precisament, la literatura: "sense novel·les o poemes, no ens fixaríem en tots aquests detalls amagats. I crec que això és ser molt optimista". Frank ha tornat, i també el millor Ford.
"És un llibre perfecte per publicar ara, per Nadal", en aquesta època on parlem de passions, de divorcis, de l'amor i de l'amistat. Així ho explicava Jorge Herralde, editor d'Anagrama, en la presentació del llibre feta a Barcelona fa uns dies. Qui sap si serà el llibre més venut d'aquestes festes de consum desaforat. En tot cas, serà una obra que romandrà a la lleixa de les més esperades de l'any, gràcies a un personatge capaç d'aguantar ell tot sol el pes d'un llibre de primera, i gràcies un autor d'ofici, talent i ironia a prova de bomba.
Un llibre escrit sota l'impacte de l'huracà Sandy
Des del magnífic debut que va suposar El cronista d'esports (1986), Frank Bascombe ha protagonitzat El Dia de la Independència (1995) i Acció de Gràcies (2006), la que era, fins aquest 2015, la seva darrera aventura novel·lada. Ara, però, Ford presenta un llibre que, en realitat, són quatre relats independents. Tal com confessa l'autor, de 71 anys, va ser escrit sense les expectatives que fos una aventura més d'en Frank. Amb tot, hi va haver un detonant que va canviar-ne el destí i va activar la cadena creativa. "L'any 2012, quan vaig anar a Nova Jersey per veure les destrosses que havia causat l'huracà Sandy. I la veritat és que em va impactar moltíssim com allò havia destruït la vida de milions d'americans".
Richard Ford, en la presentació a Barcelona de «Francament, Frank», acompanyat dels seus editors Foto: Esteve Plantada
"Els escriptors sempre busquem coses que siguin impactants, però no sempre tenim les paraules necessàries per plasmar aquestes emocions. La literatura, precisament, ha de buscar això, sacsejar-nos des d'un punt de vista emocional i intel·lectual, i també ha de buscar les paraules que expressin unes emocions que d'altra manera no podríem expressar". En plena commoció, Ford va pensar que havia de fer-ho. i va mirar enrere i es va adonar que en Frank encara hi era. "De seguida vaig pensar que podia recuperar-lo per explicar aquesta història, tot i que jo havia pensat que les històries d'en Frank s'havien acabat".
Divertit i seriós al mateix temps
Les històries del nou llibre necessitaven de nou en Frank Bascombe, "perquè té l'habilitat de ser seriós i divertit al mateix temps. La tragèdia i la comèdia són les dues cares de la mateixa moneda", tal com afirma Ford. "Per a mi sempre ha estat una gran estratègia, també com a lector. Catch-22, de Joseph Heller, és un gran exemple, un llibre que parla de la guerra i de la mort, que són coses molt serioses, però que les aborda des d'un punt de vista molt divertit". O el propi Shakespeare. Del drama a l'humor, Ford torna a emocionar i a ser sarcàstic, traçant un camí que parteix del Sandy per acabar parlant d'huracans personals. Als relats som testimonis del retorn d'una dona afroamericana que s'ha quedat sense casa, a la casa on viu Bascombe, el lloc on va créixer; de la malaltia de Parkison que pateix la seva exdona; i d'un bon un amic amb càncer en fase terminal.
"Jo tenia la intenció d'explicar com l'huracà havia canviat la vida de les persones, més enllà del moment immediat i del que es veia a la televisió o als diaris". Fatalitats que, en certa manera, són anunciades, tal com passava a Huracàn en Jamaica (1926), de Richard Hughes. "Som en una illa del Carib i hi ha uns nens que no tenen ni idea que un huracà s'apropa, però sí veuen que els animals van al cim d'una muntanya, com fugint. Paul Éluard també deia una cosa similar: existeix un altre món, però es troba en aquest món. Això vol dir que hem de fixar-nos detingudament en les coses". Tal com fa, precisament, la literatura: "sense novel·les o poemes, no ens fixaríem en tots aquests detalls amagats. I crec que això és ser molt optimista". Frank ha tornat, i també el millor Ford.