26
de gener
de
2016, 21:03
Actualitzat:
27
de gener,
7:04h
Explica Joaquim Molas a la "Justificació" que fa de prefaci a l'edició de l'Obra de Joventut que Mercè Rodoreda li va dir, en resposta a la proposta que l'editor li havia fet l'any 1965 de publicar les seves obres completes, que "hi ha quatre novel·les que voldria deixar mortes: Sóc una dona honrada?, Crim, Del que hom no pot fugir i Un dia en al vida d'un home, per dolentes". Ras i curt, l'autoexigència de l'autora no s'estava per romanços.
De fet, la mateixa autora, gens condescendent amb la seva pròpia obra, prosseguia amb la seva voluntat, tal com recull una conversa posterior amb el mateix Molas: "no crec gaire en les revisions d'una obra de joventut –deia–, perquè molt sovint en comptes de millorar-la l'esguerren". Algú pot pensar, llegint les confessions de Molas, que la voluntat de l'autora no ha estat respectada, amb la publicació d'aquest extens volum titulat Obra de joventut. Novel·les, narracions, periodisme, que inclou la seva producció anterior al 1939. En cap cas, però, és així.
Rodoreda, un dels grans autors europeus del seu temps
La importància fonamental de l'obra de Mercè Rodoreda fa que el seu cas sigui assimilable al d'alguns autors significatius de la literatura occidental, amb unes obres de "juvenília" que fan despertar la curiositat dels seus lectors. Així ho ha explicat Jordi Cornudella, editor d'Edicions 62, aquest dimarts a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, en la presentació de l'obra, mentre recalcava que Rodoreda "és un dels pocs autors catalans que es troben en aquesta posició, de prou importància, pes i lectors com per a què valgui la pena normalitzar la situació".
Bona part de les obres recollides al volum ja havien anat sortint a edicions de caire privat, a banda d'incloure una sèrie d'articles que no són "obra inèdita" stricto sensu. "Són obres que circulen per llibreries de vell– explica Cornudella– i que molts lectors han llegit i difós a través de fotocòpies". Amb l'edició, el que fa l'editorial és "normalitzar la situació", conjuntament amb la Fundació Mercè Rodoreda, que actua com a coeditora i gran instigadora d'una edició precisa i acurada que culmina la feina iniciada amb els dos anteriors volums de l'Obra completa.
Tot i que hi ha d'altres volums en marxa, aquesta Obra de joventut és el tercer i l'últim d'una sèrie que inicialment havia de ser una edició completa. "Serà l'últim editat a Edicions 62", explica Cornudella. "Hem acotat la publicació a la Narrativa completa de Rodoreda, no a l'Obra completa, deixant per a d'altres estudis tota l'obra gràfica, la poesia, l'epistolari i teatre". La decisió té a veure amb el desgast que pateix el format. "El mercat de les obres completes ha abandonat Catalunya –sosté Cornudella–. Les expectatives del públic són molt diferents que fa 20 o 30 anys".
Una intel·ligència amb un camp d'interessos enorme
El volum presentat és d'un interès indubtable, filològicament, però també per al públic lector fidel que té Rodoreda, "i que és molt, en nombre". S'hi pot trobar tota la producció en periodisme, col·laboracions en premsa, articles, ressenyes de llibres i de cinema, que donen la visió exacta del que era una periodista que es forma a si mateixa. "Als anys 30, Rodoreda era una persona autodidacta, però amb una intel·ligència molt desperta i un camp d'interessos enorme".
Rodoreda, a més, no sempre és una entrevistadora complaent. Un bon exemple n'és l'entrevista a Carles Soldevila o a Sebastià Juan Arbó –autors de referència i prestigi al moment en què les va fer–, incloses al volum. En elles s'hi veu una potent mirada crítica i la reüllada irònica, pràcticament sarcàstica. En aquest sentit, Rodoreda és una persona que se sap situar en el món que li toca viure, "com a dona i com a catalana", i com a gran agent interessada en la diversitat de manifestacions literàries.
En aquesta formació autodidacta, Rodoreda va tenir molt en compte Delfí Dalmau, l'editor de la revista Clarisme i la correspondència amb el qual es troba reproduïda al volum. Dalmau i Rodoreda tenen una discussió sobre com entendre la literatura des de la vessant estilística, un excurs amb rèpliques i contrarèpliques de gran interès. Un fet que demostra com l'autora, des dels seus inicis, reflexiona a bastament sobre el fet literari i el fet d'escriure.
Un volum que és el pròleg del què acabaria escrivint
A Obra de joventut també hi trobem les quatre primeres novel·les escrites per Rodoreda, aquelles que no volia veure reeditades, tal com li digué a Molas. "Són novel·les lleugeres, escrites de pressa, amb molt de pes paròdic, que agafa models i hi juga, i es situa en el rastre del que seria l'escola de Sabadell, sobretot el de Francesc Trabal", rebla Cornudella. En qualsevol cas, això mateix ja és part del valor de publicar aquest volum, tenint en compte la transcendència futura de l'escriptora. Tal com diu Cornudella, "el volum funciona molt bé com a idea de pròleg del que acabaria escrivint després".
L'obra de joventut mostra, precisament, l'esclat literari d'una Mercè Rodoreda que avui en dia encara ressona moderna. En cru i directa, sorprenentment pròxima a moltes de les grans veus femenines de l'actualitat, un fet que demostra la vàlua del seu llegat, que sobrepassa el territori estrictament català. Emili Rosales, director editorial del Grup 62, ho afirmava així: "Rodoreda és el gegant de la literatura catalana". "Celebrem aquesta edició, perquè aquest projecte editorial passa per mantenir vius els nostres clàssics, per mostrar la vigència d'un enorme fons literari, el del Grup 62".
De fet, la mateixa autora, gens condescendent amb la seva pròpia obra, prosseguia amb la seva voluntat, tal com recull una conversa posterior amb el mateix Molas: "no crec gaire en les revisions d'una obra de joventut –deia–, perquè molt sovint en comptes de millorar-la l'esguerren". Algú pot pensar, llegint les confessions de Molas, que la voluntat de l'autora no ha estat respectada, amb la publicació d'aquest extens volum titulat Obra de joventut. Novel·les, narracions, periodisme, que inclou la seva producció anterior al 1939. En cap cas, però, és així.
Rodoreda, un dels grans autors europeus del seu temps
La importància fonamental de l'obra de Mercè Rodoreda fa que el seu cas sigui assimilable al d'alguns autors significatius de la literatura occidental, amb unes obres de "juvenília" que fan despertar la curiositat dels seus lectors. Així ho ha explicat Jordi Cornudella, editor d'Edicions 62, aquest dimarts a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, en la presentació de l'obra, mentre recalcava que Rodoreda "és un dels pocs autors catalans que es troben en aquesta posició, de prou importància, pes i lectors com per a què valgui la pena normalitzar la situació".
Bona part de les obres recollides al volum ja havien anat sortint a edicions de caire privat, a banda d'incloure una sèrie d'articles que no són "obra inèdita" stricto sensu. "Són obres que circulen per llibreries de vell– explica Cornudella– i que molts lectors han llegit i difós a través de fotocòpies". Amb l'edició, el que fa l'editorial és "normalitzar la situació", conjuntament amb la Fundació Mercè Rodoreda, que actua com a coeditora i gran instigadora d'una edició precisa i acurada que culmina la feina iniciada amb els dos anteriors volums de l'Obra completa.
Mercè Rodoreda, en una imatge d'arxiu
Una intel·ligència amb un camp d'interessos enorme
El volum presentat és d'un interès indubtable, filològicament, però també per al públic lector fidel que té Rodoreda, "i que és molt, en nombre". S'hi pot trobar tota la producció en periodisme, col·laboracions en premsa, articles, ressenyes de llibres i de cinema, que donen la visió exacta del que era una periodista que es forma a si mateixa. "Als anys 30, Rodoreda era una persona autodidacta, però amb una intel·ligència molt desperta i un camp d'interessos enorme".
Rodoreda, a més, no sempre és una entrevistadora complaent. Un bon exemple n'és l'entrevista a Carles Soldevila o a Sebastià Juan Arbó –autors de referència i prestigi al moment en què les va fer–, incloses al volum. En elles s'hi veu una potent mirada crítica i la reüllada irònica, pràcticament sarcàstica. En aquest sentit, Rodoreda és una persona que se sap situar en el món que li toca viure, "com a dona i com a catalana", i com a gran agent interessada en la diversitat de manifestacions literàries.
En aquesta formació autodidacta, Rodoreda va tenir molt en compte Delfí Dalmau, l'editor de la revista Clarisme i la correspondència amb el qual es troba reproduïda al volum. Dalmau i Rodoreda tenen una discussió sobre com entendre la literatura des de la vessant estilística, un excurs amb rèpliques i contrarèpliques de gran interès. Un fet que demostra com l'autora, des dels seus inicis, reflexiona a bastament sobre el fet literari i el fet d'escriure.
Un volum que és el pròleg del què acabaria escrivint
A Obra de joventut també hi trobem les quatre primeres novel·les escrites per Rodoreda, aquelles que no volia veure reeditades, tal com li digué a Molas. "Són novel·les lleugeres, escrites de pressa, amb molt de pes paròdic, que agafa models i hi juga, i es situa en el rastre del que seria l'escola de Sabadell, sobretot el de Francesc Trabal", rebla Cornudella. En qualsevol cas, això mateix ja és part del valor de publicar aquest volum, tenint en compte la transcendència futura de l'escriptora. Tal com diu Cornudella, "el volum funciona molt bé com a idea de pròleg del que acabaria escrivint després".
L'obra de joventut mostra, precisament, l'esclat literari d'una Mercè Rodoreda que avui en dia encara ressona moderna. En cru i directa, sorprenentment pròxima a moltes de les grans veus femenines de l'actualitat, un fet que demostra la vàlua del seu llegat, que sobrepassa el territori estrictament català. Emili Rosales, director editorial del Grup 62, ho afirmava així: "Rodoreda és el gegant de la literatura catalana". "Celebrem aquesta edició, perquè aquest projecte editorial passa per mantenir vius els nostres clàssics, per mostrar la vigència d'un enorme fons literari, el del Grup 62".
| Mercè Rodoreda: Obra de joventut. Novel·les, narracions, periodisme |
|---|
 La seva obra de joventut, majoritàriament desconeguda, inclou tot el que ella va escriure i publicar fins a la Guerra Civil: cinc novel·les —Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d’un home (1934), Crim (1936) i Aloma (1938)—, setze narracions, divuit contes infantils, vint-i-set articles i entrevistes, un diàleg epistolar sobre l’escriptura i l’estil i dues al·locucions radiofòniques del temps de la Guerra. |